Harlem Nocturne

dilluns, 31 de maig del 2010

L'hipnotitzador, de Lars Kepler


Llarga i desigual. Aquesta és la definició que se m'acut, així d'entrada, per parlar de L'hipnotitzador, novel·la negra sueca d'última fornada signada per Lars Kepler.
Abans de res, puntualitzo que Lars Kepler és un pseudònim, darrere del qual s'amaguen una parella d'escriptors, Alexander Ahndoril i Alexandra Coelho. En principi, van intentar ocultar la seva identitat, però no van poder mantenir el secret davant de la intensa recerca que es va desfermar a Suècia. El llibre havia esdevingut un best-seller i tothom volia conèixer la personalitat de l'autor.
A mi l'obra no m'ha semblat tan bona, què voleu que us digui. Tal vegada el motiu té a veure amb el fet de no haver respost a les meves expectatives. Un tema com el de la hipnosi suggereix a priori un clima enigmàtic, misteriós, intrigant... que no he trobat a la novel·la. És distreta, té bons moments i un final trepidant, a l'estil de les superproduccions del cinema americà. Però resulta indiscutiblement massa extensa (531 pàgines de lletra petita) i no manté l'interès de manera constant. Decau i torna a pujar. O, si més no, això m'ha semblat a mi.

No és la primera vegada que em manifesto, per bé o per mal, quant a la llargària d'un llibre negre. Tret d'honroses excepcions, sempre m'estimo més quedarme amb gana, per dir-ho amb una terminologia prou explícita. Si una novel·la és capaç de lligar-ho tot, de suggerir-ho tot, de crear l'ambientació adient amb menys pàgines, això redunda en el mèrit de l'autor i afavoreix el resultat. En són exemples paradigmàtics els títols de Maj Sjöwall i Per Wahlöö, que amb poc més de dues-centes pàgines foren capaços de crear veritables perles rodonetes del tot.

Hi ha una certa inversemblança en L'hipnotitzador, tot i que la trama no està exempta d'interès. La història poua en les pregoneses dels traumes humans, dels conflictes de parella, de la degradació social. Tanmateix, des del punt de vista de la investigació policial, no crec que aconsegueixi funcionar correctament. Potser he llegit massa aventures d'en Kurt Wallander i m'he acostumat inusitadament a les reunions diàries del cos policial de Ystad. No direm que no. Però resulta que, malgrat l'abús de cafè i les inacabables posades en comú d'informació, aquestes reunions s'ajusten molt més (seguríssim) a la realitat. A L'hipnotitzador, el protagonista poli, que comparteix paper principal amb el protagonista metge, pràcticament actua pel seu compte, amb una estranya col·laboració dels seus companys, que gairebé no apareixen. D'altra banda, hi ha escenes gratuïtes, fragments irrellevants que no fan cap falta.

Sigui com sigui, no estic desqualificant la novel·la al 100%. Si fos més breu i no hagués arribat precedida de tant d'èxit, possiblement hauria obtingut una crítica més favorable per part meva. De qualsevol manera, només es tracta d'una opinió personal. M'agradaria tenir-ne algunes més per poder confrontar-la.


Mentrestant, m'acomiado fins aviat.


Que passeu una bona tarda, negrots.




9 comentaris:

Maria ha dit...

La febrada sueca bé havia de tenir alts i baixos (ente aquests, Anna, i sento dir-t'ho, l'última de l'Asa Larsson). Això de no saber tallar a temps, em recorda les novel.les pesadíssimes i inacabables de l'E. George. Em temo que no podré contrastar opinions, Anneta, perquè després d'haver-te llegit penso fugir com gat escaldat del tàndem Lars Kepler.

Anna Maria Villalonga ha dit...

No cal que ho sentis. El tema Asa Larsson sempre el veig a partir de la idea que ha de bullir més. Una altra cosa és que la qüestió animalista/bosc/natura em robi el cor.
Pel que fa al Kepler que tenim entre mans, no arriba a la pesadíssima George. Allò per a mi és insuportable. Això no, però té els problemes que he exposat. Tanmateix, suporta la lectura, cosa que, per a mi, la George ni de bon tros.

Llaudal ha dit...

Potser aquests moments de baix interès de la novel.la ho eren respecte de la trama, però no respecte de la descripciò de situacions en què els suecs s'identificaven i per això allà fou un èxit. És un dir...
Amb tanta negror, com aniràs de moreneta aquest estiu!

Anna Maria Villalonga ha dit...

La veritat és que amb poc sol semblo una gitaneta. La meva mare m'ho deia de petita.
Hehe.

Unknown ha dit...

Gràcies, Anna Maria!! Fas bé de comentar aquesta novel·la perquè pel títol jo l'hagués comprat o regalat. Si no tingués res més a llegir, encara, però amb la cua que tinc, de moment me l'estalviaré!!
Petonets!!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Jo també me l’estalviaré, tot i que és probable que ni es trobi al Canadà –aquí les noveŀles sueques no tenen èxit.
Tens raó amb això de la llargària. Passa amb tota mena de noveŀles, com ara les juvenils, si més no en llengua anglesa. Tinc una amiga canadenca que escriu noveŀles de misteri i noveŀles històriques (en te publicades 15) i sempre li diuen a l’editorial que han de ser més llargues. Fa uns dies li van retornar una noveŀla històrica de 400 pàgines. Li van dir que era molt bona, però calia que tingués com a minim 500 pàgines perquè això és el que es ven. Ara, pobrissona, està afegint pàgines per arreu. És horrorós.
Una abraçada,
Shaudin

Anna Maria Villalonga ha dit...

A veure, la novel·la no és insuportable. Es deixa llegir i té moments en els quals agafa embranzida. Però precisament això de la llargària la perjudica molt.
Igual als suecs el va passar el mateix que a la teva amiga, perquè, realment, algunes escenes són irrellevants i no fan cap falta.
No en tenen ni idea de res avui a les editorials. Jo tinc clara la màxima de Gracián, tot i que no és una regla fixa. Però una cosa breu, si és bona, pot ser magnífica.
Petons,
Anna

Quadern de mots ha dit...

Hola, jo quan la vaig llegir en general em va agradar, però precisament la part de la teràpia se'm va fer un pel avorrida, - el que dius tu massa llarga -
El què m'agrada de la literatura del nord, com dic jo, és la posada en escena, la fredor, la grisor, la neu...
Avui he descobert el teu blog i per no veure l'ànec tacat de sang m'he decidit a fer-hi un comentari. Felicitats pel blog.
Fins aviat

Anònim ha dit...

Fantastic! Mensagem Nice, sind meine Blog número 1!
diablo 3 gold