Harlem Nocturne

diumenge, 23 de maig de 2010

De macabres intertextualitats


Després de tant parlar als alumnes d'intertextualitat durant aquest curs, m'ha assaltat la idea de fer-ho extensiu al bloc i als relats de temàtica misteriosa, terrorífica i macabra.

Per això us proposo un exercici interessant i plaent, que implica la lectura de tres contes d'autors, països i èpoques diferents. Advertireu fins a quin punt els motius apareixen repetidament i, malgrat tot, continuen essent igualment vàlids a l'hora de captar l'atenció del lector.

No us espanteu. Són tres relats molt breus -brevíssims diria jo-, reinterpretacions d'un motiu tan universal com la visita inexorable de la mort. Damunt del títol i l'autor, hi trobareu l'enllaç de cadascun. No tingueu mandra i llegiu-los. Paga la pena, negrots. I ja me'n direu que us semblen.




14 comentaris:

Teresa ha dit...

Bona nit, Anna Maria!!

Aquests contes expliquen bàsicament que quan t'ha arribat l'hora de la mort no hi ha res que te la pugui estaviar, per lluny que vagis. Una cosa comuna d'aquests i altres contes és la personificació de la mort i el fet de presentar-la llesta, múrria, implacable...
El meu avi sempre deia que ell només volia saber el lloc on moriria.... i li preguntàvem: per què? "Perquè no hi aniré mai!!".

Petons, Anna Maria!! Gràcies per fer-nos conèixer aquest tres relats tan curts com macabres!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, i la gràcia és com el relat segueix recreant-se a través del temps i com els mateixos temes continuen vigents, universals. Això ho vaig exemplificar a classe amb un conte de les 1001 nits que té 3 recreacions, que jo conegui. Una de catalana, del segle XVIII, una de Borges i una de Coelho. M'agrada molt descobrir aquestes coses i gaudir-ne. La circularitat, la intertextualitat que deia Genette. No hi ha res nou sota el sol.
Gràcies, Teresa.

Elies ha dit...

Realment, quan t'arriba l'hora res pots fer.
El paral·lelisme entre els tres contes és espectacular.
Bona feina, Anna Maria!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Haig de reconèixer que m'encanta trobar aquests textos interconnectats. Gràcies, Elies.

Jordi Canals ha dit...

És evident que la relació entre els tres textos és la mort, que apareix sempre amb la seva falç, irreversible i funesta. Aquesta macabra i amenaçadora visita se'n fot del lloc o de l'època i actua amb la mateixa cruesa i malignitat a tostemps.
Els tres contes molt ben relatats. Enhorabona professora.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tu, Jordi. M'honora que t'hagis passejat per aquí i fet seguidor. Ara ja seràs un dels negrots, per descomptat.
Petonets,
Anna

Anònim ha dit...

M´agrada que ens hagis presentat aquest exercici de contes interconnectats.

N´esperem més.

Davant la mort res a fer.
Imma

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Imma. M'agrada que us interessi. N'hi ha més, i tant. El que passa és que, per la meva experiència, als blocs no és intel·ligent proposar lectures excessivament llargues. La gent no en té ganes, o no té temps, o no troba el moment. En canvi, amb textos llegibles en un període prudent, no hi ha problema. Tanmateix, la meva recerca no s'atura mai.
Ja en sortiran més que siguin adequats.
Petons, negrota.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Els tres relats són idèntics!!!!! Efectivament, el tema és recurrent perquè la mort és universal i gratuïta, com ha estat la sanitat fins a aquest moment, no sé com serà d'ara endavant (ja sé, no havia de parlar de política, hehehehe)

Per molt que vulguis escapar no podràs mai escapar de tu mateix, ni menys encara de la mort. Ha estat una bona idea, Anna Maria, i una tria encertada i ens has fet descobrir coses noves. Un petonet

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Jordi. La mort sempre se surt amb la seva, sigui allà on sigui. Hom no pot defugir els seus designis.
Memento mori.
Petonets
Anna

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Això de la intertextualitat és molt interessant, tot i que té un ventall tan gran d’interpretacions (interpretar la mateixa intertextualitat) que de vegades acaba sent un calaix de sastre, oi?
En el cas dels tres contes que ens ofereixes, la intertextualitat és tan òbvia, els contes són tan similars, que algú en podria dir plagi. Però ja sabem que això del plagi en literatura és un assumpte delicat, i tenim a Borges per dir-nos que no existeix i demostrar-ho, amb una bona dosi d’ironia, a “Pierre Menard autor del Quijote”.
Una forta abraçada,
Shaudin

Anna Maria Villalonga ha dit...

I no només a "Pierre Menard", també, per exemple, ho demostra a "Historia de los dos que soñaron".
Evidentment, el cas del conte de la mort és una recreació que Cocteau i García Márquez fan a les clares, sense voler amagar res. Tanmateix, serveix d'exemple il·lustratiu, tant des del punt purament argumental com temàtic, per demostrar que els motius universals, els temes de sempre, perduren i impacten igualment, amb la mateixa i exacta formulació externa.
Pasa també amb un munt de llegendes, rondalles i contes infantils. Al llarg del món, a més.
Sí, la intertextualitat és un tema fascinant i complex. Com el mateix concepte de plagi, que, al capdavall, és una idea força moderna.
Bona nit, Shaudin (per a mi, és clar). Per a tu, bona tarda.

shaudin ha dit...

Ben cert tot el que dius. Algun dia haurem de parlar més sobre aquest tema.
Que tinguis molt bon dia,
Shaudin

Anna Maria Villalonga ha dit...

Quan vulguis, Shaudin. És un tema que m'apassiona. La literatura comparada i les vinculacions entre tradicions i èpoques diferents. Jo penso anar-hi al·ludint quan sigui escaient.