Harlem Nocturne

dimarts, 13 d’abril de 2010

Las hijas del frío, de Camilla Läckberg

Després de La princesa de hielo i Los gritos del pasado, arriba el tercer lliurament dels casos criminals ocurreguts a Fjällbacka, el poble natal de l'escriptora sueca Camilla Läckberg. És el lloc que ella ha triat (òbviament el coneix a la perfecció, com va apuntar a la xerrada de la BCNegra) per situar les històries del policia Patrik Hëdström i la seva esposa Erica.
En anteriors articles, vaig afirmar que la Läckberg havia de bullir una mica més. I ho mantinc, per molt que representi un gran èxit de vendes. No vull ser pedant, però força vegades una cosa va lligada amb l'altra. Perquè és evident que les seves novel·les són de caràcter menor, amb excessives imbricacions entre la vida quotidiana i domèstica del policia (muller i filla incloses) i els casos criminals. La meva amiga Maria (que en sap molt de negror) diu que en Patrik i l'Erica són exageradament tovets. I té raó. Allà tothom tremola, plora i vomita, però també s'ha d'entendre que en un poblet tan petit com Fjällbacka no havien tingut mai tants cadàvers, exhumacions i enverinaments com des que la Läckberg l'ha convertit en el centre de les seves trames.
Fixades aquestes premisses, haig de reconèixer que les novel·les de Läckberg esdevenen una lectura molt amena, excel·lent quan hom vol desempellegar-se totalment de preocupacions i problemes.
Molt agradables i entenedores, aconsegueixen una intriga policial ben resolta. Las hijas del frío barreja dos moments narratius, passat i present, que acaben creuant-se en la culminació final, tot a partir del terrible assassinat d'una nena de 7 anys. Hi trobem conflictes familiars, crueltats impensables, fanàtics religiosos, pederastes típics i polis ineptes. Una combinació que, això sí, sap mantenir l'interès del lector fins al desenllaç.
Camilla Läckberg és una dona molt guapa, una mica tímida, amb tres fills petits i un marit policia. Va estudiar Econòmiques. Prové del món empresarial, però ja fa un temps que es dedica exclusivament a la literatura. Ha estat afortunada i, a l'aixopluc de l'èxit sobtat de la novel·la negra procedent dels països nòrdics, ha aconseguit fer-se un lloc cada cop més sòlid en aquest món. La vaig conèixer durant la BCNegra, el passat mes de febrer, i haig de declarar que té uns ulls absolutament impressionants.
Amb la seva imatge us deixo, negrots.

12 comentaris:

Teresa ha dit...

Hola Anna Maria!!

Gràcies per presentar-nos aquest llibre, i a més tan a prop de Sant Jordi!! Me l'apunto i segur que caurà de regal la setmana que bé.

Petons!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Home, jo t'aconsellaria llegir primer els altres dos. Hi ha una història interna dels personatges, al marge dels casos criminals, que és millor llegir per ordre.
Petonets, Teresa.

Elies ha dit...

Amb tanta truculència, m'ho pensaré dues vegades abans de viatjar cap allà dalt!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Bé, tu ja ho has fet. Ja vas estar a Noruega.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Coi! Molt bon anàlisi, però em pregunto quan em presentaràs aquesta dona amb aquesta impressionant bellesa??? Clar, que al teu costat queda una mica eclipsada, tot s'ha de dir ;) Un petó i una fortíssima abraçada

Anna Maria Villalonga ha dit...

S'agraeix l'esforç, però tinc miralls i ulls, Jordiet.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Diguem que teniu estils de bellesa diferents ;)

Anna Maria Villalonga ha dit...

I uns quants anys més l'una que l'altra.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Gràcies per aquesta crítica. Aquesta novel.la l‘apunto a la llista de les que no vull llegir. El temps vola i m’estimo més una novel.la bona en tots els sentits. Pel que n’has dit, aquesta trontolla una miqueta en certs aspectes.
Una abraçada,
Shaudin

Llaudal ha dit...

Una crítica molt ben feta tant pel que hi analitzes com per la forma com ho exposes. M'ho he passat bé llegint-ho. Veig que en el fred s'hi cou tanta maldat com entre les suors mediterrànies. Un tòpic a esbandir!

Anna Maria Villalonga ha dit...

I tant. Maten a tort i a dret. I la religió sempre hi té, també, una presència més important que no ens pensem des d'aquí. Evidentment, no és el catolicisme, sinó aquesta mena de creences liberals seqüeles del protestantisme tan arrelat allà. Però, malgrat tot, generen el mateix fanatisme.
Gràcies, Narcís.
Shaudin, faràs bé, tot i que són fracament entretingudes. Ara, jo, des del meu lloc, no puc dir-vos que són gran literatura negra. Però, qui es vulgui simplement distreure, endavant!

COSHIDA ha dit...

jajaja ...Ha de bullir una mica més! Doncs l'haurem de seguir per si li donar per coure del tot! ... Jajaja.
La veritat és que per mi no és gènere negre és més de terror!