Harlem Nocturne

dilluns, 5 d’abril de 2010

Un golpe a la puerta del cortijo, de Franz Kafka

És evident que parlar de Kafka en un petit article no resulta gens fàcil, atesa la quantitat de coses que m'agradaria dir. Tanmateix, aquest bloc està concebut, com vaig indicar en la seva presentació, amb la idea d'acostar la literatura negra, de misteri, policíaca i de terror a tothom que hi tingui interès. En to divulgatiu, amable i entenedor, em sembla una bona idea comentar no només les lectures actuals (o no tan actuals) que vagi fent, sinó també autors i textos clàssics de qualitat i suficientment significatius.
Des d'aquest punt de vista, els negrots assidus ja sabeu que a "A l'ombra del crim" hem rebut amb honor Allan Poe, Bécquer, Pardo Bazán, Zorrilla, Wilde, Rubén Darío, Dickens, Valle Inclán, Rodoreda, Henry James, Cortázar, etc. etc. Avui, volent aprofundir en aquesta línia, li ha arribat el torn a un relat de Franz Kafka (Praga 1883- Klosterneuburg -Austria- 1924).
Per a mi, l'autor txec sempre ha estat un personatge fascinant. Quan vaig llegir La metamorfosi per primer cop (sempre m'ha agradat més la proposta de títol La transformació, que s'ajusta amb major fidelitat a la realitat de la novel·la) vaig restar absolutament astorada. Aquest fet no representa cap reacció estranya, ja que l'han experimentat milers de lectors del món sencer. No sóc original. Però el cert és que Gregori Samsa va produir un fort impacte en el meu imaginari personal, on s'hi va quedar instal·lat per sempre.
Moltes vegades m'he preguntat què hauria estat la literatura del segle XX si l'amic de l'escriptor, Max Brod, hagués seguit les seves instruccions i hagués destruït tota la seva obra. Com hauria evolucionat la narrativa? Què tindríem ara exactament i què no tindríem?
Avui, negrots, us proposo l'acostament a un dels relats breus del gran autor. Un text tan sui generis com hom pot esperar. S'intitula Un golpe a la puerta del cortijo i no correspon exactament al paradigma del gènere de misteri o de terror. En canvi, ofereix una trama tan intrigant i un desenllaç tan particular, que em sembla molt adequat per a aquest espai internàutic. La narració, que es llegeix en un tres i no res, ens evoca temps passats, però resulta absolutament atemporal i universal, com podreu comprovar si feu el petit esforç de pitjar més amunt i assaborir la història. Evidentment, Kafka indaga en profunditat en la condició humana i, amb unes quantes línies, ens remet amb claredat a la idea d'injustícia, de dominació, d'abús i d'arbitrarietat en la conducta de l'home. Tal vegada el tema principal és la negació de la llibertat. Un tema ben actual, malauradament. Se'n podria parlar molt a partir d'aquestes mínimes ratlles. Però el millor és que, primer, aneu a la font i ho comproveu vosaltres mateixos.
Així, oblidem les paràfrasis supèrflues. Amb la lectura us deixo, negrots. Molt bona nit.

11 comentaris:

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Una crítica breu, però molt encertada, d’aquest relat de Kafka.
Jo La metamorfosi la vaig llegir quan era molt jove durant les classes a l’escola; sí, mentre el mestre parlava de física. De la física no me n’ha quedat res al cap, però La metamorfosi encara hi és.
Shaudin

Aurèlia ha dit...

Quina història més inquietant! No trobes que també es dóna una "Verwandlung" (transformació, metamorfosi), però de l'espai??? Què interessant!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, sempre hi ha canvis d'una manera o una altra en els escrits de Kafka. Molt inquietant, veritablement.

Elies ha dit...

Déu n'hi do!

Jo Mateix ha dit...

Jo també he llegit "La transformació" i no "La metamorfosi":
de veritat, d’acord amb Jordi Llovet, traductor d’aquesta obra de Franz Kafka (1883-1924) del 1912, el títol hauria de ser tot un altre: "Heus ací una obra que en cap llenguatge de traducció no s’anomena com en l’original: Die Verwandlung, la transformació. I no pas la metamorfosi, que va ser un invent, més o menys afortunat, sens dubte espectacular, dels primers traductors del relat –els nord-americans. Si Kafka hagués volgut intitular aquest text amb el terme de procedència grega (meta-morfosis), ho hauria pogut fer molt fàcilment: tot alemany, i tot txec que parlés alemany l’any 1912, coneixia el mot Metamorphose. Però el reservava per parlar de les grans transformacions, de les transformacions fabuloses, mítiques, talment les d’Ovidi. Per parlar de les transformacions d’estar per casa, cap alemany no hauria parlat d’una Metamorphose, sinó, senzillament, d’una Verwandlung: una transformació, una transmutació, un canvi d’aspecte. I aquest és precisament el cas del relat de Kafka: és un relat d’estar per casa, un episodi familiar, fins i tot diré que és el relat d’algú que ha estat massa per casa." Per aquest motiu, la traducció (1978) de Jordi Llovet es titula La transformació, amb el subtítol entre parèntesi (qui paga mana) de La metamorfosi.

http://safatadexiuxiueigs.blogspot.com/2008/05/ab-ovo-des-de-lou-lou-del-cap-de_30.html

Anna Maria Villalonga ha dit...

Jo ja havia llegit l'obra, evidentment, abans de la traducció d'en Jordi Llovet, però aquesta va ser la que, en el moment que va aparèixer, vaig comprar per regalar a la meva filla. En llegir el pròleg de Llovet, sempre més vaig estar d'acord amb ell, tal com indico a l'article.
Gràcies per les teves intervencions sempre adients, Jo.

electra ha dit...

jo no crec que sigui la falta de llibertat en la vida quotidiana, el tema de fons d'aquest breu relat kafkià, sinó, senzillament, el que poden arribar a ser les coses quan van mal dades. és a dir la fatalitat a partir d'una determinada combinació "maldestra" (de part de l'atzar)de les forces individuals (humanes però no necessàriament) que componen un determinat entramat social.
És curiós que, tan breu, i aconsegueixi (així m'ho sembla a mi, almenys) captar la tal atmosfera tan fdedignament. El trobo boníssim.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Jo tampoc no crec que parli de la falta de llibertat en la vida quotidiana. Ho ha dit algú? Jo crec que va molt més lluny, com tu apuntes. També esmento l'atzar quan faig referència a l'arbitrarietat. Jo també el trobo boníssim. Per això l'he compartit.

Si et refereixes al comentari del Jo Mateix, ell està parlant de "La transformació".

Teresa ha dit...

Hola, Anna Maria!!
El que destacaria del conte és l'actualitat que suggereix. Podria ser perfectament una pel·lícula de Hitchcock. De fet en vaig veure una on un matrimoni arriba a un motel de carretera. El marit desapareix, i ningú creu que hagués existit. I ella tampoc no en té cap prova allà mateix: cap lògica, explicació, argumentació val per la gent que l'envolta. En aquell poble tothom és estrany, sembla destemporitzat, fora de lloc...la desesperació s'apodera de la dona quan entén que no hi té res a fer...
Potser les lleis dels pobles són diferents...tenen les seves pròpies normes...T'enrecordes del cas de Tor?
El conte m'ha agradat molt, m'ha fet pensar en un munt de coses....
Petons, Anna Maria!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies pel comentari, Teresa.
Qualsevol text de Kafka dóna tant de si...
És molt interessant això que comentes d'una pel·lícula i, a més, a mi em sona, però sóc ara mateix incapaç de situar-la.
Ja he dit en l'article que també m'ha suggerit una rabiosa actualitat la lectura del conte.
Però vaja, la gran literatura ja és això, no? No caduca mai perquè esdevé universal.
Novament, gràcies.

josep ha dit...

Senzillament molt bo!