Harlem Nocturne

divendres, 9 d’abril de 2010

Políticament incorrecte


Aquesta nit em permetré una breu llicencia de digressió lingüística en aquest bloc obscur, malgrat que tots sabem que està dedicat en exclusiva a una temàtica ben diferent. Però resulta que, després de quasi un any d'haver-lo posat en marxa, descobreixo que he dut a terme, sense complexos ni pudor, una acció horrorosament mal vista en els temps que corren. Allò que se'n diu, sense massa originalitat, una actuació -molt, però que molt- políticament incorrecta.
De què va la història, us estareu preguntant? Doncs molt fàcil. Va del vocatiu que amorosament us adreço com a participants de l'esperit criminal d'aquest espai internàutic.

És a dir, del substantiu NEGROTS. Així, directe, en masculí plural.

He meditat molt i he barallat les opcions per resoldre l'afer, però, renoi, cap no em convenç. Perquè la cosa quedaria així (no s'hi val riure):


NEGROTS/NEGROTES
NEGROTS/TES
SEGUIDORS/RES NEGRES
NEGROTS/TES VISITANTS


O, si no, s'hauria d'emprar el sistema que més recomanen els manuals d'estil: la forma col·lectiva. Aquí el tema ja trontolla de valent, perquè, és clar, és molt fàcil usar el col·lectiu d'homes/dones i dir "humanitat" o de professors/es i dir "professorat", però qui és el guapo que troba el col·lectiu de NEGROT? Quin seria: la "negror", la "negritud", "el personal ennegrit"? Home, una mica de seny!
Amb tot, sempre es podria fer allò de dir "l'ésser negre", per analogia amb "l'ésser humà", però intueixo que no ens acabaríem d'entendre i potser la incorrecció política esdevindria més greu (ssst, rotllo "ètnic", ja m'enteneu).

Total, que com que sóc una filòloga sense problemes d'identitat sexual i, a més, tinc molt clar que, en les llengües romàniques, el masculí designa des de fa segles el conjunt d'ambdós gèneres, he pensat que em deixaré de romanços i continuaré utilitzant el nostre "NEGROTS".

A més, què voleu que us digui, jo ja li he agafat un immens "carinyo"!

És clar, com que això us afecta directament, esteu legítimament autoritzats a donar la vostra opinió. Ara bé, no us enganyeu. Sospito que res no m'impedirà continuar fent el que voldré.

Per tant, no intenteu protestar. Serà debades. Només faltaria que jo no pogués manar i decidir, amb la feinada que em doneu!

A reveure, NEGROTS.


16 comentaris:

Elies ha dit...

Ha, ha.
Estàs com un llum!
Ara bé, amant com sóc dels colors - tú ja ho saps- em remetré a l'última obra que he tingut a les mans: "Blanc sobre negre". ;-)
Petons.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hahahaha. De blancs mai no en dic res aquí. Però tu no desaprofites: sempre fent-te propaganda. Quin tio!

Nota: "Blanc sobre negre" és el darrer relat breu que ha escrit el meu germà Elies.

Elies ha dit...

S'ha de fer bullir l'olla!
Una abraçada.

electra ha dit...

tota la raó: "negrots".

Anna Maria Villalonga ha dit...

oi que sí?

Maria ha dit...

Mira, maca, jo, que sóc blanqueta com un glop de llet, no saps com t'agraeixo que hagis potenciat l'únic punt negre de la meva personalitat! Una abraçada d'una negrota d'esperit.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ho sabia, negrota meva! Sabia que t'agradaria que sortís, amb un mot col·lectiu o no, la negror que portes dins.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Sí, dona, és clar que pots decidir, només faltaria, amb la feinada que et donem!
I no pateixis que el masculí “negrots” queda d’allò més bé, per molt políticament incorrecte que li pugui semblar a algun perepunyetes –i que consti que hi ha casos d’expressions políticament incorrectes que m’enfurismen; no el teu “negrots”, ni de bon tros–.
Una abraçada,
Shaudin

Anònim ha dit...

Home, dirigint-me a la germanor, m'agradaria poder llegir també el "Blanc sobre negre" i no ser discriminat...

Anna, lamentablement, el terme "NEGROT" ja és, per si mateix políticament incorrecte, ja que te un tó pejoratiu incorporat.

Per nosaltres (els teus acòlits)res, cap problema, però té una clara connotació racista que ara has palesat posant les fotos que has posat. Quina vergonya!

Au, rumia-hi, rumia-hi...

IO

Anna Maria Villalonga ha dit...

Calla, impresentable, tu no saps què és la ironia, el sarcasme, la llicencia poètica, la broma desenfadada, la inversió de la realitat, els dobles sentits i l'humor?
Pel que fa a la germanor, és cosa vostra. Tanmateix, crec que quan m'ho dóna a mi per llegir, no ho fa des de l'òptica germanística, sinó més aviat filològica.
Hahahaha.
Petons, IO.

Llaudal ha dit...

Aquí (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/164857) et notifiquen que aquest blog ha rebut un premi.

Llaudal ha dit...

M'abstinc sobre la correcció política del "negrot de la negreria". És curiós que a França no s'estan de manies ni en les revistes progres específicament per a "dames" Psychologies, per exemple. El genèric masculí campa lliurament amb la seva "bimensió" semàntica. Però lluny de mi ferir qualsevol sensibilitat: m'abstinc!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Evidenment, aquest article està escrit i concebut des de i per a l'humor. Jo sóc partidària de no filar tan prim i de mantenir el genèric masculí. Un text amb tanta barra professors/professores, homes/dones, veïns/veïnes és impossible de llegir amb comoditat.
Ara bé, tu ja saps, Narcís, que els acadèmics francesos no es distingeixen per la seva modernitat ni la seva capacitat i voluntat d'innovar lingüísticament parlant. Són d'allò que se'n diu absolutament "conservadors" en matèria lingüística. No fos cas que el seu magnífic français se'n resentís.
Per tant, no representen un bon exemple a seguir. Perquè sí que existeixen altres formes de sexisme en el llenguatge que s'haurien de resoldre, eradicar o aplicar, depèn del cas (les professions en femení, el tema dels cognoms de les dones casades, el "senyoreta" per a una dona soltera, etc. etc.).
Et recomano el Manual d'estil de Jose Maria Mestres. Crec que va fer una bona síntesi, prou realista.

Marta Roig ha dit...

A mi m'agrada molt que ens diguis negrots. Mai li he llegit cap doble lectura sobre la raça negra, ni tampoc m'he identificat amb aquesta (ho tinc bastant difícil). Ja m'està bé com t'ho ho has dit, a més ets l'autora del bloc i pots dir el que vulguis, falta plus (com deia una profe meva a l'insti)... visca els negrots!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Visca!!!
Nota: la lectura políticament incorrecta anava més aviat per la qüestió del gènere. Les fotos eren com una mena de broma.
Hahahaha. Tens una profe sonada.

josep ha dit...

Això de políticament correcte o incorrecte ja em fa (deixeu-m'ho dir així) una mica de fàstic...Negrots és un genèric i s'entén que es refereix aquell/a que li agrada el gènere..És que si no, arribarem a punt que cada vegada que parlem o escrivim ens atabalarem tant en les presentacions que a la fi no direm res.
El respecte als gèneres no està en les paraules, sinó en els fets, en definitiva!