Harlem Nocturne

dijous, 1 d’abril de 2010

Els amants, de John Connolly

L'única novel·la de John Connolly que havia llegit fins ara era Els turmentats, dues entregues abans d'Els amants, el darrer lliurament de les aventures del detectiu Charlie Parker. Me la van recomanar dos negrots alhora, la meva amiga Maria (àmpliament coneguda pels seguidors del bloc) i el meu cosí Ramon. I van encertar, perquè m'ho vaig passar força bé. Entre ambdós títols, Connolly publicà un altre llibre, Els homes de la dalla, que suposo també integra la misteriosa història del personatge. Tanmateix, no puc garantir-ho, perquè no l'he llegit. Sigui com sigui, Els amants (no patiu) és una obra suficientment ben contextualitzada per tal que qualsevol la pugui seguir de manera independent.
El relat de l'autor irlandès (va néixer a Dublín, malgrat que la ficció novel·lesca es desenvolupi als Estats Units) es troba a mig camí entre la pura literatura negra i les esgarrifoses històries de fets sobrenaturals. L'estil narratiu, però, dota de realisme i versemblança la part més fantàstica, de manera que converteix en plausible tot allò que Connolly pretén explicar.
Comprendreu que, amb aquests antecedents, no vulgui desvetllar (aquest cop menys que mai) el contingut de la novel·la. Us puc assegurar, però, que resulta molt distreta i curiosa, barreja sui generis (com he indicat) de la tradició criminal, la literatura de terror i els relats fantàstics. Tot ambientat, amb cadència ben dinàmica, en l'Amèrica actual.


Sense una gran innovació pel que fa a la trama terrorífica, Connolly recrea un ambient prou gòtic, enigmàtic i esglaiador. Reformulant certs tòpics que tots coneixem, aplicant-los a un context de policies, crims horripilants, conspiracions de silenci i secrets pregons que provenen del passat, aconsegueix mantenir alerta l'atenció del lector fins el final.

Un final que...

Bé, no puc afegir gaire més. Aquesta ressenya esdevé necessàriament més curta que d'habitud, però és que, amics negrots, tinc els llavis segellats.

Fins ben aviat.

20 comentaris:

Maria ha dit...

Quin cop d'efecte, la primera il·lustració!
"Els homes de la dalla" és una parada al camí per descansar una mica de tant drama existencial i fantasmagòric com arrossega el detectiu Charlie Parker; els protagonistes són els seus amics Louis i Àngel, assasins a sou i àngels de la guarda del Parker. Res de terror i pocs fantasmes, però molta acció i humor negre, 100% americana.
Una de les gràcies del Connolly és que sap variar de registre, prova coses... Per mi, però, "Els turmentats" continua sent el millor dels seus llibres.
(T'estic fent cas i vaig per la P de la Kinsey.)
Bona pasqua i bona mona!

Anònim ha dit...

Gràcies, Maria negrota, per l'explicació al voltant de "Els homes de la dalla". Ara ja ho tenim clar. Per tant, amb més motiu que els lectors puguin anar directes a "Els amants".

Anna Maria Villalonga ha dit...

Oh. No sé perquè ha sortit anònim.
Evidentment, sóc jo. L'Anna M.

Maria ha dit...

No, si ja m'ho ensumava que eres tu...

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hihi.

Maria ha dit...

Són les teves tres personalitats les que em contesten cadascuna per la seva banda? O és que tens problemes tècnics?

Maria ha dit...

Màgia!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

He fotut la bronca a les dues personalitats que s'havien sortit de mare i he arreglat el desastre!

Em sembla que és qüestió dels dimoniets informàtics, això.

Teresa ha dit...

Hola, Anna Maria!!
No coneixia ni aquest autor ni les seves obres.

Evidentment l'afegeixo a la meva llista i crec que serà dels primers en ser llegits!!

Gràcies!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

També va ser aquí per a la BCNegra, tot i que jo no el vaig veure. És força conegut.

Mireia ha dit...

No he llegit res d'aquest autor, grtàcies per la ressenya.
bona Pasqua

Anna Maria Villalonga ha dit...

Mireia, gràcies. No puc entrar en el teu bloc des de fa dies. No em deixa. Quines coses més estranyes.
Ho continuaré provant.
Bona Pasqua a tu també.

Mireia ha dit...

En principi crec ue NO hi ha cap problema, però això de les noves tecnologies ja sabem com va!!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

No l’he llegit i me l’apunto. Gràcies.
Shaudin

josep ha dit...

Un altre que se l'apunta...pel que dius..promet!!!!

Lluís Bosch ha dit...

He arribat fins a aquest blog buscant informació sobre en Connolly. Justament una de les meves lectures d'estiu és "Els turmentats", la primera que llegeixo de l'autor. No vull fer una ressenya ni una crítica, però hi ha coses que m'agraden molt i d'altres que trobo inútilment llargues. La mateixa vida privada del detectiu em sembla un recurs massa vist (divorci, etc). Perquè tots els policies i detectius actuals tenen un divorci al damunt?
D'altra banda, el joc amb el paranormal i el fantàstic sí que em sembla bo i ben portat, i em recorda una mica el "Cor d'àngel".
Aprofito que sóc aquí per demanar-te si em pots recomanar el títol que t'hagi semblat més interessant de l'obra d'en Connolly.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hola, Lluís
Gràcies per la teva visita i el teu comentari.
Certament, Connolly és un autor especial, a mig camí entre la novel·la criminal i la literatura amb ressons fantàstics i paranormals. Hi ha gent que no combrega amb aquesta barreja, perquè converteix la intriga en quelcom poc versemblant. Va a gustos.
No et puc recomanar res més perquè només he llegit "Els turmentats" i aquesta, "Els amants".
Si algun altre negrot en sap més coses, serà ben rebut.
Espero veure't més per aquí.
Bon estiu.

Lluís Bosch ha dit...

Gràcies igualment, ja estará atent als possibles suggeriments. El cas és que jo (humilment) provo de fer una cosa similar (mescla de policíac i paranormal) i m'aniria bé veure més referents.

Maria ha dit...

Anna i Lluís, em vaig enganxar a les novel.les de John Connolly justament amb Els turmentats i després vaig repescar les antigues i he continuat amb les noves. He de reconèixer q aquella és de lluny la millor, en què el punt entre la trama policial i els elements sobrenaturals arriba a l'equilibri perfecte. La fantasmada cansa -em va cansar- a les següents, on ja recorre a explotar personatges secundaris -però genials: la parella de killers gays a Els homes de la dalla. Si ha fet res més després d'Els amants, no ho sé, perquè la cosa havia decaigut molt: ja és qüestió de renovar-se o morir. Les anteriors, q remunten a inicis dels noranta, busquen un camí, un estil i unes trames pròpies, sempre amb l'element sobrenatural com a marca de la casa, amb el rerefons insinuat i mai declarat del tot sobre una possible connexió personal de Charlie Parker amb la nissaga dels àngels caiguts. No dic res més. Molt americà -estats del sud... tot i l'ambientació a Maine (!), un clar homenatge a Stephen King-, però literàriament convincent, per a una servidora. Tusquets les ha anat traduint totes al castellà: no sabria triar-ne una, de les anteriors a Els turmentats. Potser Todo lo que muere i El camino blanco.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Moltes gràcies, Maria.
Espero que al Lluís li sigui útil la teva sapiència negrota.