Harlem Nocturne

dissabte, 20 de març de 2010

La mort a sis vint-i-cinc, de Jordi Cervera

Avui l'article fa referència a la novel·la guanyadora del Premi Edebé de Literatura Juvenil de l'any 2009: La mort a sis vint-i-cinc, de Jordi Cervera. Li havia promès a l'autor fa força temps, però els dies han passat amb una rapidesa sorprenent i vertiginosa. Ara que ja ha superat la tercera edició -cosa de la qual me n'alegro moltíssim-, vaig jo i em despenjo amb aquest comentari. Si que vaig a l'hora! En fi, només espero que en Jordi sigui benèvol i em disculpi el retard.
La mort a sis vint-i-cinc és una novel·la àgil i distreta, amb un ritme lleuger i engrescador. Si quan vaig comentar l'obra Mosques, del mateix autor, vaig manifestar que l'estil era dens, sens dubte adequat per a un drama rural i criminal d'aquelles característiques, ara també haig de remarcar que el llenguatge i l'estil s'adapten perfectament a les exigències. Amb un registre amè, planer i actual, el llibre traspua un tarannà ben diferent.
Em produeix una certa ambivalència l'opinió al voltant de la novel·la. No des del punt de vista de la qualitat ni de la sensació altament satisfactòria de la seva lectura, sinó pel fet que hagi guanyat un premi de literatura "juvenil". Sospito que de vegades aquestes etiquetes tenen més relació amb qüestions editorials que amb cap altra cosa. La mort a sis vint-i-cinc, si bé des del cantó narratiu i estilístic resulta d'accés relativament fàcil, no em sembla tan clar que ho sigui també pel que fa al contingut. Encara que els joves la llegeixin (i els hi agradi), és evident que no poden pertànyer a la primera volada. Esdevé imprescindible una certa competència lectora i, sobretot, un considerable bagatge social i cultural. Vaja, que la podem gaudir millor els adults, i sense cap problema. Hi ha moments d'una fina ironia (m'encanta la trobada dels policies amb els advocats "pijos" de la Rambla de Catalunya) que no crec que un jovenet acabi de copsar.
L'obra es debat entre la voluntat de reflectir (encara que sigui a través de la literatura de gènere) la societat actual, amb les seves mancances, contradiccions, febleses i vergonyes, i la intenció de fer-ho des d'un vessant entenedor per a tots els públics. Així, la resolució esquemàtica del cas policial, juntament amb la justificació no menys esquemàtica de tots els fets, s'imbrica amb una trama de violència extrema, truculència i venjança que no sembla del tot dirigida a un públic jove. És cert que l'autor fa unes certes concessions a aquest sector. Per exemple, l'artífex de l'èxit de la policia és la filla del sergent protagonista, la Carla, que està estudiant per a entrar en el cos però que no deixa de ser una aspirant. O l'escena final, que no explicaré, amb un regust molt americà.
En canvi, les circumstàncies del cas són prou dures: bandes marginals, assassins a sou que narren la seva història en primera persona (cosa que pot comportar l'empatia amb el públic), mares i criatures mortes, sang, presons, reformatoris i la revenja passada pel sedàs d'una idea: la venjança és un plat que se serveix fred...
Ingredients a dojo, com veieu, per gaudir del gènere, però especialment adequats per als negrots adults seguidors d'aquesta pàgina.

Com que jo ja ho sóc, d'adulta, m'ho he passat molt bé amb La mort a sis vint-i-cinc. Ambientada a cavall entre Badalona, Barcelona i (no us ho perdeu) Arenys de Mar i el seu cementiri de Sinera, també toca el tema de l'esport, dels skins i de la violència gratuïta que exerceixen. D'altra banda, com he comentat en força ocasions, ha esdevingut un plaer poder gaudir d'una novel·la negra creada en la llengua pròpia.
En fi. No vull desvetllar res més. S'ha de llegir. Només vull afegir tres mots: molt bé, Jordi.
Restem impacients a l'aguait de més crims i de més criminals.

La mort a sis vint-i-cinc de Jordi Cervera
Ed. Edebé, Barcelona 2009.

10 comentaris:

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Vaig prendre nota de Mosques després de llegir la teva ressenya i ara afegiré aquesta novel.la a la llista. Ben segur que m’agradarà i ara tinc curiositat de saber què hi fa el cementiri de Sinera a la novel.la
Sí, això de “juvenil” no sol ser gaire exacte. És com quan diuen de 10 a 14 anys, a tall d’exemple. El més encertat és dir “a partir de X anys”. Tanmateix, depèn de moltes altres coses, com ara el nivell de lectura del jove o els gustos, que poden variar molt dins de les mateixes edats. La meva novel.la “juvenil” diu “a partir dels 12 anys” i sé que n’han gaudit lectors de 13 anys, de 20 anys i de 75 anys, però he conegut una lectora (una “fan”, a més) d’onze anys i un lector de deu.
Shaudin

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies per l'aclariment, Shaudin, sobre aquest tema del "juvenil". Aquesta novel·la no crec que sigui per menors de 16 o 17 anys, perquè, a més, els temes que tracta els trobo una mica forts per a més joves, malgrat el to amè i distès de la narració.
Anna

Llaudal ha dit...

Dintre dels col.les, de segons quins instituts i de les aules, només es veu una parcel.la de món. A nosaltres, adults, també ens passa en menor mesura. Aquesta novel.la ubicada al país ajudarà a completar el mapa mental dels nostres jovenets. Un món més proper que el del cinema, massa americanitzat. Penso.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Bé, sí. Però una part de la trama té a veure amb els Estats Units i el bàsquet i les bandes d'allà, etc. És a dir, en aquest sentit, només és "nostrada" en certa manera.

Elies ha dit...

M'has fet venir ganes de llegir-la!
Com a mi m'agrada molt el bàsquet...
Una abraçada.

Marta Roig ha dit...

aquest també me l'apunto... sempre fas venir ganes de llegir els llibres que comentes. Tens poder de persuació...

Anna Maria Villalonga ha dit...

És molt distret. I gràcies.

josep ha dit...

uiuiui...jo prou que també me l'apunto aquest. Estic completament d'acord amb la Marta Roig...ens fas venir unes ganes!!!

zel ha dit...

Mira, m'has tocat un punt feble, la novel.la negra m'agrada amb bogeria, i aquesta m'espera a la tauleta de nit...

Anna Maria Villalonga ha dit...

Doncs me n'alegro, vaja.