Harlem Nocturne

divendres, 16 d’abril de 2010

Aniversari sagnant

Benvolguts negrots,

Avui és el meu aniversari. I pot resultar sagnant.

Aquest sembla l'inici d'una novel·la de les que ens agraden, però malauradament respon a una terrible realitat.
Perquè el cas és que he anat de llibreries i he carregat amb set noves adquisicions. Per tant, és evident el motiu pel qual penso que la diada (a priori feliç) pot acabar en tragèdia. Tremolo només d'imaginar el moment. Les preguntes em colpegen el cervell sense treva: què passarà a la lleixa de la cua d'espera quan arribin els nous inquilins? Hi haurà crits i revolta? Serà molt cruenta? Sortiran tots disparats a agredir-me o s'estimaran més fer el tafaner remugant entre ells a veure qui són els insolents nouvinguts? No ho sabré fins d'aquí una estona, quan acabi aquest escrit i m'acosti sigilosament a desar-los.

Val a dir que dedico aquest article a la meva mare. Per tres motius essencials. Un: que avui també fa anys que ella ho estava passant força malament (el meu part no va ser fàcil, ehem). Dos: que és una gran admiradora de les històries sobre l'existència independent dels meus llibres (tot i que la pobra no s'ho acaba de creure i es pensa que és una ficció retòrica). Tres: que, malgrat que no s'ho empassa, ha promès venir a defensar-me amb totes les seves forces si el perill, com suposo, arriba a superar els límits normals. És evident que de mare només ni ha una, però la meva, pobrissona, no en té ni idea del enrenou que l'espera, perquè tinc exemplars més o menys dialogants, però d'altres posseeixen una agressivitat continguda que Déu n'hi do.

En fi. Abans que el meu destí caigui irremeiablement en les seves urpes, us faré cinc cèntims dels títols que he adquirit. Avui he estat bastant agosarada i he triat de manera compulsiva en la majoria dels casos, sense tenir massa referències i deixant-me portar per la primera impressió: les sinopsis (que no sempre es corresponen amb el contingut), les il·lustracions de les cobertes, els suggerents mots dels títols, l'olor del paper i, tot s'ha d'admetre, la voràgine vertiginosa de l'efemèride. Ja anirem descobrint en les successives crítiques (si sobrevisc per fer-les) si la percepció inicial ha estat encertada.

Sigui com sigui, allà va la llista:

CORONA DE FLORES, de Javier Calvo
SET CASOS DE SANG I FETGE I UNA HISTÒRIA D'AMOR, de Teresa Solana (d'aquesta sí que me n'ha parlat la Maria)
GRITO EN EL HIELO, de Camilla Ceder
LA LLAMADA DEL KILL CLUB, de Gillian Flynn
LA ENCUADERNADORA DE LIBROS PROHIBIDOS, de Belinda Starling
RECORDS D'UNA ALTRA VIDA, de Mary Higgins Clark
UN LLOC INCERT, de Fred Vargas (ara estic llegint una altre títol d'aquesta autora)

Si algú en té alguna referència, ja ens ho dirà. Mentrestant, desitgeu-me sort. A mi i a la meva mare, que la pobra és totalment aliena a aquesta meva compulsió malaltissa. O potser no, ben mirat. Al cap i a la fi, avui fa anys que ella en persona em va portar a aquest món.

A reveure, negrots.

16 comentaris:

Teresa ha dit...

Hola, Anna Maria!!
Espero que hagis sobreviscut i els teus llibres també!
No em sorprèn el que expliques, perquè a mi em passen coses semblants. Estudio teologia -estic amb la darrera assignatura!!- i quan vaig a la Claret no surto mai amb menys de 5 exemplars.
Amb lectura negra no em passa tant perquè no hi entenc gaire...
D'aquests títols el que em sembla més suggerent és el de "L'enquadernadora de llibres prohibits", i no em preguntis per què!!
Gràcies per compartir les teves adquisicions. Ja saps que els teus seguidors les tindrem molt en compte.
Espero que hagis -hàgiu- passat un bon dia!! Felicitats a la teva mare, que encara que el part va ser difícil va valdre molt la pena!!
Petonassos!!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Per molts anys!!!
Sento que no ho llegiràs fins l’endemà de l’aniversari. Aquí al Canadà encara és divendres.
Una forta abraçada,
Shaudin

gemm ha dit...

Moltes felicitats!! i com no també a la teba mare que com per totes és un gran día. De la relació de llibres el de Records d'una altra vida,el trobo "misterios". Petrons.

Llaudal ha dit...

Feliç dia per a tu i per als llibres que et faran companyia. Sé que faig tard, però ahir no estava per correus sinó espereant notícies de l'aeroport i fent trucades a França. Espero que la il.lusió per a les hores de lectura que t'esperen et faci passar un dia més que negrot, roig i acolorit, intens,sucós, àvid i sorprenent. Em refereixo al dia d'avui, que els aniversaris ressonen vuit dies més pel cap baix. I de retruc un petó per a la teva mare. Ei, i per a tu un petonarro rogenc que t'arribi a l'ànima.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tots, fidels negrots de tots els colors. Per a mi no sou negrots, sinó, com apunta en Narcís, persones plenes de llum i claredat.
Vaig passar molt bon dia i espero que, com tots podeu imaginar, el plaer de llegir aquests i tots els llibres que tinc fent cua em deparin igualment jornades màgiques.
Miles de petonarros.

Elies ha dit...

Ànims, que segur que us en sortiu!
Petons a tu i a la mama.

Mireia ha dit...

felicitats a tu i a la teva mare!

no n'he llegit cap dels set!!!!

Maria ha dit...

Em repeteixo més que l'all, però un altre cop per molts anys, Anna M.! Que en puguis celebrar molts i nosaltres continuar llegint-te.
(La segona imatge és molt bèstia: vigila que els teus llibres no te'n facin alguna de grossa, com ara fer-te fora de casa.)

Anna Maria Villalonga ha dit...

Estan força excitats, Maria. Els sento xiuxiujear i rondinar. Uns critiquen els altres, però de moment jo encara estic viva i el cap no m'ha esclatat.
Per cert, sabeu de quina me n'he adonat? Que, excepte un, la resta són llibres escrits per dones. I no ha estat, ni de bon tros, fet expressament. Que curiós, si més no! No sé si tindrà algun sentit.
Gràcies a totes dues per passejar per aquí, benvolguda Mireia (Solsida, darrerament he pogut entrar al teu bloc, per fi!) i Marieta negrota.

Anònim ha dit...

Per molts anys, encara que sigui un xic tard. Fins ara no ho he vist.
Vicenç Mengual.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Moltes gràcies, Vicenç.

Marta Roig ha dit...

hehheheheh m'ho passo pipa llegint les teves ressenyes... i és que mentre les llegiexo, t'imagino tal com expliques les coses de l'assignatura i un dia d'aquests, sortiràs de la pantalla de l'ordinardor i aniràs a parar al mig del menjador de casa, amb el perill de caure damunt de les nombroses joguines escampades... quina enveja, el teu autoregal: un munt de llibres...!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hahahha. Bé, ja em donaràs alguna coseta per prendre, un te o així.
De fet, no és un autoregal. Hi han participat els meus pares i els diners que sempre em donen de regal i una part del regal del meu home! Però vaja, triats tal com explico, in situ i amb compulsió.

electra ha dit...

No en conec cap, però així a cegues optaria per 'Records d'una altra vida' de Mary Higgings Clark. (Jo encara estic enmig dels 'Gossos de Riga' d'en Mankell --ara sovint aprofito metro-tramvia-bus tb per poetar--, i he de dir que no és fins aquí que se'm comença a posar interessant. a diferència del primer...)
També celebro la picabaralla (sagnant) entre els teus envolums amb cara i ulls disputant-se't l'atenció, i la complicitat de la mare (gran sort).
Per molts anys!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, benvolguda. Encara remuguen a estones, però tanco la porta i llestos.

josep ha dit...

MOLT BO Anna Ma...molt bona aquesta ressenya..fas que ho visquem..El que tinc jo i pinta molt bé per la temàtica és el de la Mary H.Clark...per cert..MOLTA SORT!!!..Fins aviat..ufff..estic procurant atrapar-ho tot...ja vaig un mes endarrerit..he.he.he.