Harlem Nocturne

dimecres, 9 de desembre del 2009

La investigació casolana: Miss Marple.

Encara no havia dedicat gaire espai en aquest bloc a Agatha Christie, perquè, com podeu comprovar, la idea és anar tocant tots els temes, clàssics i no tan clàssics, de mica en mica.
Avui, però, m'ha vingut de gust referir-me a les novel·les protagonitzades per la valenta, intrèpida i inefable senyoreta Marple.
Dins de la producció de Christie, per a mi destaquen sens dubte els títols on la protagonista és Marple. I no perquè no m’agradi l’altra estrella de la reina del crim, el famosíssim detectiu Hércule Poirot. El belga baixet i bigotut -del qual ja en parlaré algun dia- em cau força bé, però no em genera, en la lectura, la mateixa sensació de benestar.
Les investigacions casolanes de Marple, la seva lògica quotidiana, seny, agut sentit de l’observació i intel·ligència natural, amagat tot plegat rere el posat d'indefensa mestressa de casa, em suggereixen tardes de sofà amb manteta damunt les cames, pluja darrere els vidres i escalfor de llar. Lectura calmosa i lenta per pur gaudi de l’esperit, per pura evasió sense complicacions, per la simple diversió que atorga el convencionalisme literari del gènere negre. M’evoca jerseis gruixuts, cortines de flors i finestres quadriculades. Fred a l’exterior i caloreta a dins. I tot això -mmmmm- m’encanta.
Els casos de Marple, en general esdevinguts en els petits pobles del camp anglès que tant m’agrada, farcits d’embolics de família o d’amics que acaben en assassinat, em semblen fascinants. Molt més que les intrigues internacionals de Poirot, situades en creuers pel Nil o en trens luxosos que travessen Europa.
El cinema ens ha llegat un nombre significatiu de senyoretes Marple, la més famosa Margaret Rutherford (a la fotografia). El personatge fins i tot ha inspirat declaradament la famosa investigadora-escriptora televisiva de “S’ha escrit un crim”, la Jessica Fletcher, que també té alguna cosa a veure amb la pròpia personalitat d’Agatha Christie.
Què puc afegir, negrots. Misteris casolans, enigmes a l’Anglaterra verda, boirosa, freda i antiga que forma part de l’imaginari que hem adquirit a través de la literatura i del cinema. Un ambient que no puc amagar m’ha resultat atractiu des de sempre.
Si fa temps que no recordeu Christie i que no recordeu Marple, tal vegada l’hivern és una bona ocasió per rellegir els seus llibres. És, amics negrots, la meva recomanació d’avui.

9 comentaris:

Llaudal ha dit...

Fred i boira, soledat i llar de foc. Són els elements que, com molt bé dius, incentiven la imaginació de Christie. En el món mediterrani sorgeixen més aviat Carvalhos. És ben diferent.
Deixa que per un dia celebri l'encert de les imatges dels teus posts. Les d'avui especialment.
Bones vacances!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Bones vacances? Me'n vaig a un Simposi molt atrafegat!
D'altra banda, gràcies. I no em fa res que celebris les imatges. Ja he dits en diverses ocasions que m'ho passo pipa buscant-les i penjant-les. M'encanta fer-ho i crec que en el bloc en general queden prou bé.
Hehehehe. Com veus, no tinc àvia, jo.
Fins aviat, Narcís.
Nota: em resulta mil vegades més suggerent l'ambient fred i boirós que no pas el mediterrani, per molt que m'agradi, per exemple, Montalbano. Coses dels llocs comuns!

Elies ha dit...

Bon viatge; i visca Agatha Christie!

Anònim ha dit...

He,he, molt bona definició del marc espaial per llegir aquest tipus de novel·la.

Bon viatge, que et vagi bé i tinguis molt d'exit.

IO

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, germans. Elies i IO.
Ja us explicaré.

Unknown ha dit...

He llegit multitud de llibres de l'Agatha Christie. Ara no sabria dir pas quants...més de 30 segur...i encara en llegeixo algun de tant en tant. N'he llegit més del Poirot que de miss Marple, però m'agraden tots dos..Sempre, des de més jovenet, m'ha sorprés el gran poder d'imaginació per bastir les històries que tenia aquesta autora. Trames literàriament senzilles, però molt efectistes i amb situacions de gran complexitat. Per mi, una gran mestra...Una pega,,,quan un comences un no el pots deixar..fixe!!!!

Ashfield ha dit...

Perdona, Anna, però una tarda com aquesta demana a crits que es llegeixi una història curta de Miss Marple. Ho demana tan fort que no es pot aguantar, no creus?

Anna Maria Villalonga ha dit...

Absolutament cert!

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Soc una fidel admiradora de MM. Al 8TV estan passant l'enèsima versió de les seves novel-les. La meva preferida és THE MIRROR CRACKED (EL ESPEJO SE RAJÓ DE PARTE A PARTE).