La brisca de cinco, de Marco Malvaldi

En Pau Vidal m’havia avisat que les novel·les de Marco Malvaldi eren molt divertides. I no es va equivocar gens. La brisca de cinco és una obra fresca i molt amena, que aconsegueix que el receptor la llegeixi de cap a peus amb un somriure a la boca. Això no significa que no estigui amarada d’una intel·ligència penetrant.

Reflecteix a la perfecció l’esperit de la canícula italiana, del dolce far niente d’un grup d’avis jubilats que es reuneixen cada dia en un bar a jugar a cartes i a petar la xerrada. El nét d’un d’ells és l’amo del bar i es troba casualment enmig d’un cas criminal que, gràcies a la seva intel·ligència i capacitat d’observació, acabarà resolent tot solet.

La novel·la és breu, té només 171 pàgines. És la primera d’una sèrie de tres. Les següents són: El juego de las tres cartas i El rey de los juegos. A Itàlia han tingut molt d’èxit i han catapultat l’autor a la fama, especialment pel recolzament dels llibreters, que la van acollir molt bé.  

És possible que els puristes del gènere no vegin clara l’adscripció a la negror d’aquesta novel·la. Per la seva lleugeresa, pel seu sentit de l’humor i, sobretot, perquè el cas criminal no és res de l’altre món. Tanmateix, la mirada sarcàstica de Malvaldi no perdona i posa de manifest els problemes d’una societat decadent i hipòcrita, on res no és el que sembla. Diversos dilemes i xacres socials van apareixent davant dels nostres ulls mentre el protagonista, amb una lucidesa digna de Sherlock Holmes (en el fons crec que la novel·la és un homenatge als pioners de l’enigma), analitza els detalls fins arribar a la resolució del crim.

La brisca de cinco entronca amb la més recent novel·la criminal de la Mediterrània, amb aquell regust estil Camilleri que utilitza l’alegria de viure, la bonança del paisatge i l’afabilitat dels personatges per pouar en les parts fosques de la naturalesa humana. Al cap i a la fi, tots sabem que la comicitat és un recurs molt útil per exposar certes coses. Que la caricatura, la hipèrbole i l’humor poden resultar el millor vehicle per a la crítica i la denúncia.

Negrots, es tracta d’una novel·la altament recomanable per tothom que vulgui oblidar-se durant una estona de les seves preocupacions. I no ens enganyem. En els temps que vivim, aquesta qualitat no té preu.