Harlem Nocturne

dimecres, 3 d’octubre de 2012

Pluja negra, de Flavio Soriga




Pluja negra, de l’italià Flavio Soriga (Uta, 1975), és el quart títol de la col·lecció de novel·la negra en català Crims.cat, engrescadora aposta de l’Editorial Alrevés sota la direcció d`Àlex Martín Escribà. Crims.cat pretén omplir un buit ja històric en el mercat editorial en llengua catalana: la normalització del gènere amb una col·lecció de qualitat que inclogui no només producció pròpia, sinó també traduccions d’autors estrangers de prestigi fins ara desconeguts en les diverses llengües de l’Estat. Pluja negra, que a Itàlia fou guardonada amb el Premio Grazia Deledda Giovani, corrobora sens dubte que l’aposta de Crims.cat és moderna, dinàmica i amb una bona visió de futur.   
El text de Soriga és molt poc convencional. L’acció es desenvolupa a Nuraiò, un minúscul poble de Sardenya on, aparentment, no hi passa mai res. Tanmateix, darrere de l’avorriment de la quotidianitat, hi descobrim un ambient asfixiant, enclotat en el pou de les baixes passions, les rancúnies i els interessos ocults.
La novel·la és dura, negríssima, envoltada d’una atmosfera que gairebé no ens deixa respirar. Soriga empra el correlat de la inclemència meteorològica per dibuixar una realitat closa i provinciana, una ruralitat ancestral on les emocions es desborden amb violència. Sempre la pluja densa, fosca, persistent. Una Pluja negra que ofega i domina, que ennuvola els sentits. La tria estilística hi té molt a veure. L’autor estructura el text en capítols breus, però s’empara en una prosa aparentment anòmala, descurada, feta de juxtaposicions i d’irregularitats, per recrear a la perfecció el clima d’angoixa. L’exploració lingüística de Soriga sens dubte ha esdevingut un repte per al talent de Pau Vidal, responsable de la traducció. Un cop més, Vidal ha excel·lit en una tasca que l’autor de Pluja negra no li ha posat gens fàcil. 
L’obra representa un magnífic testimoni per demostrar que la narrativa criminal pot esdevenir molt més que un simple gènere d’entreteniment (tradicional acusació, tendenciosa i obsoleta, que hauríem de desterrar per sempre). L’autor no té pèls a la llengua per abocar la crítica d’una societat malalta i corrupta: el mal, si procedeix del poder establert, té el camí planer per desenvolupar-se amb total impunitat. Però, per damunt de tot, construeix un univers que ens enfonsa dolorosament, a través de la investigació d’un terrible crim passional, en les més obscures profunditats de l’ànima humana. No és aquesta la finalitat de la literatura amb majúscules?
La novel·la encara ofereix un nivell més d’interpretació. Tal vegada el més significatiu. I és que Soriga posa en relleu un debat al voltant del gènere negre, de la seva banalització excessiva, de les modes més recents. Invocant autors de solvència tan contrastada com el suís Friedrich Dürrenmatt, l’autor italià utilitza Pluja negra com un exercici de dignificació del gènere. I ho aconsegueix, indubtablement. Narrativa negra innovadora i de densitat, adequada especialment per a qui vulgui gaudir del gènere sense renunciar a la bona literatura.


Aquesta ressenya també ha estat publicada al Portal de Cultura Núvol 


2 comentaris:

Anònim ha dit...

He quedat atrapada amb la teva ressenya, sempre tan interessant; "Pluja negra" ja està a la llista; aquest ambient, tan fosc, de poble petit m'apassiona.
Bona nit Anna, Tura.

Teresa ha dit...

A mi també en sedueixen el títol i la ressenya...anuncien un contingut apassionant!

Una abraçada!!