Harlem Nocturne

divendres, 19 d’octubre de 2012

Luis Gutiérrez Maluenda a la Bòbila





Ahir vaig passar una tarda molt agradable. L’indret, la Biblioteca La Bòbila de L’Hospitalet, tan acollidor com sempre. La companyia, immillorable. I el tema, interessantíssim.
L’esdeveniment era la presentació de les novel·les de Luis Gutiérrez Maluenda (Editorial Alrevés) protagonitzades per Atila, el detectiu del Raval del qual us en vaig parlar fa poc en la ressenya de Mala hostia, la primera de les seves aventures. Darrere de Mala hostia ja han aparegut dos títols més, Un buen lugar para reposar i Ruido de cañerías. Ambdós els penso llegir en breu, de manera que no heu de patir. També tindreu ressenyes.
D’altra banda, la cosa no acaba aquí, perquè Luis Gutiérrez Maluenda és un escriptor molt prolífic, que prepara sense parar noves entregues i projectes.  
Com que l’acte va ser íntim i càlid, s’allunyà d’una presentació típica i esdevingué una mena de conversa informal al voltant de l’obra de l’autor, però també de la novel·la negra en general, del món de les editorials i dels premis literaris, del fenomen best-seller, etc. etc.



Luis Gutiérrez Maluenda em va semblar una persona intel·ligent, carismàtica i lúcida, propera i d’idees molt clares, que deia les coses pel seu nom. En conèixer-lo, vaig entendre perfectament que hagués creat un personatge com Atila, un antiheroi perdedor i borratxo molt acostat al poble. L’autor va fer-nos cinc cèntims del motiu pel qual ell preferia una novel·la negra protagonitzada per un detectiu i no per un policia. D’una banda, s’emmiralla en el “negre” més canònic, el hard-boiled procedent dels EUA (on els protagonistes, com sabeu, són detectius privats). D’una altra, considera que un detectiu arriba més a la gent. Li sembla difícil que el lector s’identifiqui amb un cos policial que, per resultar creïble i autèntic, no pot ser ni de bon tros tan “bo i honest” com ens mostren les pel·lícules o certes novel·les.
Gutiérrez Maluenda pretén, amb la sèrie d’Atila, fer un homenatge al barri del Raval (o a aquell Barrio Chino) de personatges únics, diferents, torturats, solitaris, miserables, pobres, vençuts. Un Raval que, de mica en mica, ha canviat la seva fesomia i que ara està habitat per personatges procedents d’arreu del món. 


Pel que vaig poder intuir, les novel·les prometen molt. O sigui que m’esperen dies de lectura feliç en companyia de l’Atila, passejant per la meva ciutat, aquesta Barcelona que, com ja vaig apuntar en la ressenya de Mala hostia, és sens dubte un escenari negre de primer ordre quan algú, com Gutiérrez Maluenda, es posa a descriure-la amb tant d’encert i fidelitat.
Gràcies, Luis, per una tarda tan fantàstica. I gràcies també a Jordi Canal, una de les màximes autoritats del gènere, director de la Biblioteca la Bòbila, bon amic i magnífic amfitrió.
Fins aviat, negrots.
    

4 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Doncs després del teu comentari: Luis Gutierrez Maluenda a la llista d'escriptors per a llegir.

Anònim ha dit...

Anna, en aquets ambients et mous com el peix a l'aigua i sempre amb cara de felicitat; tindrem en compte les novel·les d'en Luis. Una abraçada, Tura.

Teresa ha dit...

Jo sempre tinc en compte els comentaris de l'Anna a l'hora de comprar un llibre!

Gràcies!!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Moltes gràcies, Potatito. Sento ser molt breu amb els meus comentaris, però la feina em surt per les orelles (hahaha, tradueixo de l’anglès). Repeteixo, tot i que ja ho saps, que gaudeixo d’allò més de tots els teus escrits —tots!