Harlem Nocturne

dissabte, 27 d’octubre de 2012

El redemptor, de Jo Nesbo




En acabar la lectura d’El redemptor, de Jo Nesbo, m’he adonat que l’anomenada “Trilogia d’Oslo” (El pit-roig, Nèmesi i L’estrella del diable), és en realitat una tetralogia, en la qual cal incloure aquest títol. El fil bàsic de la història –iniciat amb El pit-roig– es clou aquí, en les darreres pàgines d’aquest redemptor que pot fer les delícies de qualsevol afeccionat al gènere.

La novel·la és potent, imaginativa, ben estructurada. Quasi 500 fulls d’un trencaclosques que no ens deixa respirar, que ens fa trontollar amb girs inesperats, un tempo narratiu molt ben aconseguit i una dosificació del suspens absolutament magistral.

He comentat en diverses ocasions que no sóc amant de les novel·les (negres i no negres) massa extenses (no és una fòbia ni una norma general, sinó més aviat una tendència, que quedi clar). Des d’aquesta posició, no m’hauria importat que El redemptor fos un pèl més breu. Tanmateix, tampoc no crec que hi puguem trobar aspectes superflus. Tot plegat resulta prou complex (a voltes fins i tot una mica pel·liculer) com per justificar-ne la llargària.



 
La trama és dura i sense escletxes. En una Noruega de fred inclement (circumstància ambiental perfecta per a la negror), Nesbo reflecteix una societat –aparentment eficient i civilitzada– que, en el rerefons de les seves entranyes, amaga tanta bogeria, violència i podridura com qualsevol altra. El món tancat i militaritzat del “modèlic” Exèrcit de Salvació serà l’àmbit en el qual es desenvoluparà la història. Tot estenent també un fil cap a la situació derivada de la guerra dels Balcans, El redemptor es convertirà en un entramat amarat de secrets del passat, mentides i crims. Els racons foscos d’una societat on la justícia, per fer-se efectiva, haurà de transgredir les normes establertes.

El gran encert de la novel·la és, com sempre, la capacitat de Nesbo per acostar-nos a la interioritat dels personatges, en especial del magnífic protagonista, Harry Hole. Tot i respondre a un dels estereotips del policia de la narrativa negra europea més recent (amb antecedents com Martin Beck o Kurt Wallander), Hole posseeix característiques pròpies. Alcohòlic, filosòfic, misantrop, solitari, té una ment privilegiada i menys escrúpols que els dos exemples que acabo de citar. Sense deixar de ser honest, la seva integritat passa per l’aplicació d’un codi ètic propi. En ocasions el delicte es troba inevitablement lligat al passat, a l’atzar i a la desgràcia. El blanc i el negre apareixen sovint mediatitzats per una borrosa gamma de grisos. Tots sabem que allò que hauria de ser just no sempre va de bracet amb el codi penal.

Sens dubte, us recomano El redemptor, negrots. Pertany a la bona narrativa criminal escandinava, desmarcada de l’excés de les modes i dels booms. Estic seguríssima que us ho passareu la mar de bé.

Per cert, no creieu que Jo Nesbo és fàcilment identificable amb Harry Hole? Mireu la foto. No em costa gens imaginar-me en Harry amb el físic del seu creador.

 

15 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Pel que dius sembla una novel.la interessant digne de ser llegida. Gràcies per la teva crítica

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Sóc una gran aficionada al Jo Nesbo des de fa temps. No he llegit el redemptor, però sí les altres dues i tinc a punt HEADHUNTER. Abans, però, he d'acabar MALDITO SEA DOSTOIEVSKI pel Club de Lectura, molt, molt recomenable.
Veig que estàs amb la Patricia Cornwell. A mi m'agrada. També hi ha una escriptora molt difícil de trobar, que es diu TAMI HOAG; crec que és canadenca i he llegit algun dels seus llibres en anglés i a la noia que ve a fer-me la neteja li encanta, traduïda al castellà, és clar.
Aquesta tarda, o demà, em passarè pel teatre. Aquest matí, m'he posat a fer coses per casa, i estic cansada. De totes maneres tinc fins el dia 1.

Anònim ha dit...

Gràcies per la critica... l'afegiré a la llista de llibres "comprables".


MARTA VALLS

Maria ha dit...

D'acord amb tu: una de les bones d'en Nesbo. A veure què li sembla Headhunters, a l'Alícia. Jo m'hi vaig adormir, però tampoc no tenia gaire el dia...

Interrobang ha dit...

Encara no m'he posat amb en Nesbo, la veritat es que cada cop que he agafat algun dels seus llibres i he vist la densitat del text en les pàgines m'ha agafat mandra i l'he canviat per un de més lleuger. Però em sembla pel que dius que estic fent el préssec i que ja n'hi ha prou de buscar excuses, o sigui que em prepararé per la immersió. Quatre dius? Buff! Gràcies per donar-me l'empenta. Slts.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tots.
Interrobang, comença per ordre. A mi, personalment, "El pit-roig" em va encantar. És la que més m'agrada. "Nèmesi" també. La tercera, en canvi, la vaig trobar una mica massa pel·liculera i se'm va fer més pesada. Sobretot el desenllaç.
Aquesta, "El redemptor", s'aparta una mica. Es pot llegir separadament i no passa res. Ara bé, jo sóc molt ordenada i sempre prefereixo seguir l'ordre. Està molt bé.
Totes un pèl llargues, això sí. A mi no em faria res que fossin un pèl més curtes, com he dit a la ressenya.

Lluís Bosch ha dit...

Fa poc he llegit altres bones referències de EL pit-roig, i crec que serà la propera lectura. A veure si me'n recordo i torno per aquí a afegir-hi la meva.
Sobre l'extensió de la novel·la, crec que ara hi ha una tendència (una moda?) a escriure textos que no quedin per sota de les 500 planes, i crec que caldria reivindicar la novel·la breu, la nouvelle o el conte llarg, com es vulgui, que tantes joies de la literatura ens ha donat.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Absolutament d'acord, Lluís. Soc una entusiasta del conte llarg, la novel·la breu, la short story, la nouvelle (i totes les denominacions que li vulguis posar).

Anònim ha dit...

M'encataris llegir-lo,en tinc tants a la llista,. Gràcies per la magnifica resenya.
Una abraçade

Carme Luis

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Me l'apunto. (mira ara em deixa escriure un comentari)

Teresa ha dit...

A mi també m'agradaria que fos una mica més curta, però si m'enganxa, ja m'està bé l'extensió.

Com recomanes, Anna,començaré per la primera.... però és que encara en tinc tants a la cua!!!

Gràcies per la ressenya!

Anònim ha dit...

Ben interessant la teva ressenya Anna, també l'afegiré a la llarga llista de llibres que tinc per comprar. Quan et llegueixo m'en adono que sóc una ignorant i m'agradaria saber més però crec que ja he perdut el tren. Agraiexo els teus enllaços, Tura.

Jaume ha dit...

El Nesbo és un dels meus autors favorits a hores d'ara, tant que n'espero les traduccions amb veritable ànsia. "El redemptor" em va semblar extraordinària, un remuntar el vol després de la més fluixa "L'estrella del diable". Ah, i per als qui preferiu textos més breus, no us perdeu "Headhunters", llegiu-la abans de veure'n la pel·lícula; així ho vaig fer, i vaig gaudir molt del llibre, per a mi, millor que la pel·li, que també està bé. Sabeu que l'Scorsese està fent una pel·li amb "The snowman"?; a veure si la tradueixen abans que arribi a la cartellera. Vinga, Proa, espavileu!!!

Irina ha dit...

Ara mateix estic llegint redemptor, després d'haver començat per el Lleopard i continuant pel Ninot de neu. si, ja sé que m'estic llegint les obres desordenades però ho he fet segons com m'han caigut els llibres a les mans. Jo Nesbo, ha estat un gran descobriment. No obstant, per mi, la millor obra que he llegit fins ara és el Lleopard. En Harry Hole m'ha enamorat, per damunt de Nesbo. M'agrada que no sigui descrit com a home atractiu de bellesa canònica, i el seu caràcter és apassionant. Però llegeixo els llibres esperant a que Nesbo ens regali un personatge femení equivalent a Hole sense necessitat que es torni boja o sigui excéntrica fins al punt de no despertar l'admiració del lector (Katrine Bratt), que només tingui un talent que la diferènia dels altres però poc més (Beate Lonn), que no sigui una policia que està d'adorno servint com a excusa per tenir un personatge amb qui embolicar-se en Hole, però que realment no fa res útil en tota la trama més que cagar-la i ser salvada (Kaia Solness), i que no sigui la dona perfecta i acompanyant de l'home (Rakel). M'agradaria trobar una imatge femenina que esgarri tot això i que sigui digna d'admirar. Que tal una figura diferent pero equiparable a la Lisbeth Sallander....? o potser és que només n'hi ha una de Sallander? Sincerament no ho crec, així com hi ha molts Haary Holes amb carcaterístiques comunes però d'altres diferents que els hi configuren un caràcter únic, també podria haver-hi moltes Sallanders... fins ara, cap autor me'n ha presentat cap més... potser és que no he llegit prou... ;)

Anna Maria Villalonga ha dit...

Llegeix la primera novel·la de la nissaga, El Pit-roig (per a mi la millor) i hi trobaràs un personatge femení molt bo.
No et puc dir més sense fer spoilers.
Gràcies per passar per aquí.