Harlem Nocturne

dissabte, 7 de juliol del 2012

Nova sessió dels Juliols negrots: Jordi Canal ens parla de “La Cua de Palla” i de la situació editorial del gènere en català



En la segona sessió del passat dia 3 i aprofitant el marc idoni de la Biblioteca La Bòbila, Jordi Canal ens va acostar a la col·lecció  “La Cua de Palla” i a allò que va representar per a la difusió del gènere negre en llengua catalana (tant amb títols d’autors de casa nostra com amb obres foranes traduïdes al català).
Per als lectors d’aquest bloc no és un tema nou, ja que l’hem tractat en diversos articles i cròniques. Només cal que aneu a les etiquetes, pitgeu el nom d’en Jordi Canal o de l’Àlex Martín Escribà i ho trobareu tot. Recordeu que ambdós són coautors d’una obra de capçalera per a l’estudi de la història editorial del gènere a Catalunya: La Cua de Palla: retrat en groc i negre, que es presentà a la mateixa Biblioteca el dia 12 de novembre de 2011.   

Tanmateix, sí que és possible que, per a alguns dels assistents al curs, les explicacions d’en Jordi (sempre clares i precises) resultessin noves. La fundació de la col·lecció el 1963 (va sobreviure fins el 1970), la ferma aposta d’homes com Manuel de Pedrolo i Xavier Coma, les magnífiques cobertes de Jordi Fornas, les dificultats de mantenir viu el projecte, la posterior recuperació temporal amb les “Seleccions de la Cua de Palla”, el sorgiment de “La Negra” de La Magrana (dirigida per Jaume Fuster). Per acabar amb els problemes per tirar-ho tot plegat endavant (qüestions editorials i econòmiques, com sempre) fins arribar a la inclusió de la majoria de novel·les negres en català dins de col·leccions generalistes, amb la conseqüent dispersió que això suposa.   
Jordi Canal també va fer referència a la problemàtica de la traducció. Vam tornar a parlar de l’argot en llengua catalana, de la necessitat de revisar les traduccions a mesura que passa el temps (evidentment, el llenguatge varia constantment i la traducció, per tal que resulti creïble i arribi al lector, s’ha d’actualitzar). I també vam recordar que, actualment, l’Editorial Alrevés ha encetat l’engrescador projecte de la Col·lecció de novel·la negra en català Crims.cat (dirigida per Àlex Martín Escribà).
Arribat el torn de paraules, algun dels alumnes (amb el castellà de llengua primera) va explicar que s’havia aproximat a la lectura en català gràcies a “La Cua de Palla". Això, quan ho sents, no deixa de resultar força gratificant.


Per acabar aquest article, us deixo amb un enllaç especial. La commemoració que ha fet TVE de Catalunya dels 50 anys d’Edicions 62. En el reportage, evidentment, no hi podia faltar una bona referència a “La Cua de Palla”. No us ho perdeu.  
Que passeu un bon dissabte. Demà més, negrots.



8 comentaris:

Hele la Sabatera ha dit...

Espero que comercialitcen les publicacions de "La cua de palla" a València. No et creuràs que em va passar dimecres, vaig anar a València, necessitava comprar llibres nous, i en buscava algun del Jordi de Manuel o del Sebastià Benassar, i no en vaig trobar enlloc, tot eren escriptors nòrdics (estic tipa de trobar-me la Camilla Lackberg per tot arreu). !! Vull novel.la negra en català !! i d'escriptors nostres !!

Anna Maria Villalonga ha dit...

És una situació repetitiva i trista. Jo n'estic fins al capdamunt.
Pel que fa a La cua de palla, no s'està reeditant, que jo sàpida.
Deus voler dir Crims.cat.

Anònim ha dit...

TOTA LA COL.LECCIÓ DE LA CUA DE PALLA, LA TINC A CASA EL MEU GERMÀ... ELS HE LLEGIT I GAUDIT QUASI TOTS, ENCARA QUE FA MOLTS ANYS...
ESTARIA MOLT BÉ QUE LA TORNESSIN A REEDITAR, SEGUR QUE HI HAURIA MOLTS "NEGROTS" JOVES QUE LA DESCOBRIRIEN.

UNA ABRAÁDA... MARTA VALLS

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Veurè després el reportatge, ara m'en vaig al Super a omplir la nevera. És l'hora ideal perquè no trobes gent.
Saps que molta gent desconeix la característica de la Bóbila, com a biblioteca amb més llibres negres d'Espanya? em va deixar encantada.
Una cosa que no vaig dir d'en Poe, perquè em semblava massa: TINC LAS SEVES NARRACIONS EXTRAORDINÀRIES, TRADUÏDES AL FRANCÈS PER UN ALTRE DELS MEUS PREFERITS: CHARLES BAUDELAIRE!
I, perquè no parla mai ningú d'en Becquer? Potser perquè els seus relats són més de por que negres?

Anònim ha dit...

És una llàstima que "La cua de Palla" no es pogués tirar endavant; un projecte tan magnífic, sempre els maleïts diners; el video és molt llarg; demà el veure tot amb tranquilitat. Moltes gràcies Anna, estic aprenent un munt de coses, bona nit,Tura.

Anònim ha dit...

Molt Interesant Anna, i magnific el viseo de l'enllaç dels 50 anys de Edicions 62, quans records, molt entrenyable.

Gràcies

Carme Luis

Unknown ha dit...

Gràcies, Anna!

Vaig llegir alguns títols de la Cua de Palla.
I ara estic enganxada al gènere escrit en català
Gràcies a tots els que fan possible que poguem gaudir de totes aquestes publicacions en la nostra llengua!
Una abraçada!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Recordo que hi havia gent que va començar a llegir en català amb La cua de Palla, tal com explica aquest alumne que li va passar. Quant a Crims.cat, ja saps que els desitjo molta i molta sort. Gràcies per l’article!