Harlem Nocturne

dimarts, 13 de març de 2012

Aigua bruta, de Pau Vidal


Aigua bruta és la primera novel·la on Pau Vidal (filòleg, traductor, escriptor) fa aparèixer Miquel Camiller, un seu alter ego caracteritzat com a improvisat detectiu lingüista (o lingüista detectiu). Camil és un boig de les motos (una mena de genet solitari a la caça del mot), estudiós del català i antiheroi modèlic. En aquest primer capítol de la sèrie, topa per casualitat amb un afer ben desagradable: la contaminació de les aigües (incloses les morts d'alguns consumidors) per culpa de la manca d’escrúpols d’una empresa farmacèutica (l'empresa en qüestió serveix de paradigma: a la vida real segur que n’hi ha més d'una, i perdoneu el meu pessimisme recalcitrant, però la meva iaia sempre deia que “no hi ha un pam de net”). Curiosament, la temàtica que afronta la novel·la li va reportar a Vidal l’obtenció del Premi de Literatura Científica 2006.   


Com recordareu, fa pocs dies vaig comentar Fronts oberts, segon títol de la nissaga que, contravenint els meus hàbits, vaig llegir primer. A Aigua bruta ja s’insinua tot allò que caracteritzarà les aventures de l’amic Camiller: un reguitzell de situacions gairebé surrealistes i prou divertides, però carregades de contingut.

Vidal empra un esquema de gènere (per més que l’adapti a la seva conveniència) per reflectir tot allò que considera important. S’ha proposat un periple per tots els racons del domini lingüístic amb la intenció de palesar la problemàtica de la llengua i de les seves variants. Mentrestant, aprofita l’avinentesa per anar posant damunt la taula altres qüestions significatives, preocupants o injustes que afecten el nostre país i, de retruc, el món d’avui.   
Acompanyat de la seva misteriosa padrina centenària i d’una eficaç becària absolutament desinteressada (la Juli), Camil viurà de tot al llarg del seu camí. S’ha de reconèixer, però, que és un antiheroi valent. No dubta a enfrontar-se al mal i, encara que li facin la cara nova, ell hi torna amb insistència.


A Aigua bruta, Camil treballa a l’Acadèmia d’Estudis Catalans (AEC). No dic res més. Jo que ho he fet a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), us puc assegurar que tota semblança amb la realitat és pura coincidència!
En fi, que jo ja espero en candeletes la tercera entrega. Em sento irremeiablement “penjada” (com diria la Juli) de les novel·les de Miquel Camiller-Pau Vidal o de Pau Vidal-Miquel Camiller. Des del meu punt de vista de filòloga nostrada, no puc deixar de dir que les reflexiones lingüístiques del personatge no tenen preu.   
Apa, a llegir: us garanteixo, negrots, que xalareu de valent!

17 comentaris:

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

embla interessant, encara que és un tema tractat "ad-nauseam" pel cinema i les pel-lis de la tele.

Anna Maria Villalonga ha dit...

No, però el tractament és molt diferent. Està molt bé.

Gemma ha dit...

Un altre a la llista !

Yves Gerbeau ha dit...

Hmmmm, desprèn molt bones sensacions... caldrà tenir-lo en compte...

Quadern de mots ha dit...

La vaig llegir-la l’any passat, em va atrapar de seguida. La vaig trobar brillant pel tipus d’humor i per la crítica que s’hi desprèn.

Jordi Canals ha dit...

Sembla interessant, jo vaig prenent nota.

Anònim ha dit...

Jo vaig apuntant... Un dia o altre acabarà "caient"...

Gràcies!!!! MARTA VALLS

Interrobang ha dit...

Em vas ajudar a descobrir l'Agustí Vehí (per la qual cosa t'estic força agraït) o sigui que ara també et faré cas amb en Pau Vidal.
Slts.

Sabrina ha dit...

Hola,
Te invito a pasar por mi blog

http://rabiosoatril.blogspot.com/

Saludos,

Teresa ha dit...

Ostres!! Ja tinc ganes de llegir un llibre d'en Pau!
T'asseguro que no trigaré a fer-ho!
Gràcies!!

Anònim ha dit...

Dons, un altre a la llista...la meva filla està al.lucinant, amb els llibres que ara llegeixo...ja soc mig negrota!! Molt adient la cançó d'en Serrat !! Gràcies Anna. Tura.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

És curios, diria que ja havia llegit aquesta ressenya, però no pot ser, oi? L’hauré somiat? Aquest somnis meus sempre fent coses estranyes.
Moltes gràcies. Me l’apunto!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hahahaha. Shaudin, no. És que fa pocs dies vaig ressenyar la segona novel·la d'aquest mateix personatge i, lògicament, hi ha molts punts en comú. Es diu "Fronts oberts" i vaig fer esment de tot això de la filologia, etc.
A més, com que va ser fa pocs dies, encara ho tens molt fresc.

pau ha dit...

Ep, negrota, en Pau a l'aparato. De part d'en Camil que gràcies per les lloances i que no es mereixen. I que no pateixis per la tercera entrega: ara mateix és a l'Alguer a recollir parauletes pel nou episodi, que és una fal·lera que li ha agafat últimament. Llarga vida a tu, a l'ànec i als comentaristes tan trempats del blog.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ei, Pau, dóna records a tota la família, sobretot a la padrina, tan velleta. Em ve de gust anar a l'Alguer, mira!

laura ha dit...

Bon dia !
Avui a la tarda ens visita en Pau Vidal autor d'@quest llibre .
I mira tinc ganes de posar-li cara amb aquest xic 😉 .
Us he de dir que a mi , els seus missatges m'han costat déu i ajuda decifrar-los 😋 . Aquesta riquesa dialectal i l'argot juvenil ple de cinisme té el seu Q !¡
Us deixo un comentari doncs , aquest llibre que ens fan llegir a les classes de Català C2 o nivell D , després d'@notar algunes de les preguntes que li podem fer , no puc parar de riure quan als vols de dinar diu al seu llibre " L 'experiència m'ha ensenyat a desconfiar dels locals on un estaquirot que no et coneix de res et saluda com si fóssiu amics de tota la vida , i també dels cuiners tatuats ; només accepto els de la sirena piteruda i l'Amor de Madre , senyal que saben guisar els cigrons com déu mana "
Espero que si ha menjat caragols almenys haigi disfrutat 😊😂 .
Salutacions a tots des de Lleida 👍📚 i bon Sant Jordi 2017 🍏🍏🍒⚘⚘⚘

laura ha dit...

Bon dia !
Avui a la tarda ens visita en Pau Vidal autor d'@quest llibre .
I mira tinc ganes de posar-li cara amb aquest xic 😉 .
Us he de dir que a mi , els seus missatges m'han costat déu i ajuda decifrar-los 😋 . Aquesta riquesa dialectal i l'argot juvenil ple de cinisme té el seu Q !¡
Us deixo un comentari doncs , aquest llibre que ens fan llegir a les classes de Català C2 o nivell D , després d'@notar algunes de les preguntes que li podem fer , no puc parar de riure quan als vols de dinar diu al seu llibre " L 'experiència m'ha ensenyat a desconfiar dels locals on un estaquirot que no et coneix de res et saluda com si fóssiu amics de tota la vida , i també dels cuiners tatuats ; només accepto els de la sirena piteruda i l'Amor de Madre , senyal que saben guisar els cigrons com déu mana "
Espero que si ha menjat caragols almenys haigi disfrutat 😊😂 .
Salutacions a tots des de Lleida 👍📚 i bon Sant Jordi 2017 🍏🍏🍒⚘⚘⚘