Harlem Nocturne

divendres, 30 de març de 2012

VIII Congrés de Novel·la i Cinema Negre a Salamanca: Crònica III




El dijous 22 a les 11 hores, a l’Aula Magna de la Facultad de Filología de la Universidad de Salamanca (poquíssima broma), estava prevista la taula “Novela negra espanyola (III)”, moderada per Javier San José Lera i en la qual jo hi participava. Com ja us havia avançat, la meva intervenció va versar sobre Negres tempestes, de Teresa Solana, i un dels aspectes que donen forma a la novel·la: el vessant de la memòria històrica, motiu dels crims i part integrant del caràcter dels personatges. Crec que va anar bé: jo allà conferenciant en castellà enmig dels retrats d’una rècula de monarques hispànics que m’observaven fixament. Què més puc demanar!
Les meves companyes de taula eren també dones. Eva París, de la Universitat de Massachusetts-Amherst, va afrontar des dels paràmetres de la ginocrítica una anàlisi de la novel·la Curvas peligrosas, de l’escriptora Susana Hernández (“Curvas peligrosas y el feminismo del nuevo milenio”). Malgrat l’excés de detalls argumentals i la meva escassa confiança en la crítica feminista, la intervenció de París em va agradar. Estava força treballada.

Tot seguit, Jessica Suárez, de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, ens va introduir en l’escriptura del seu paisà José Luis Correa. Com que conec Correa de dues BCNegra i he ressenyat un parell de les seves novel·les, vaig poder copsar que allò que Jessica explicava estava ben argumentat. Només va ser una panoràmica general, però suficient per encuriosir la part del públic que no havia llegit mai aquest autor.   
La darrera intervenció fou a càrrec d’una professora de la casa, Emilia Velasco. Ens va parlar d’un escriptor que jo només havia sentit esmentar, però del qual no en sabia res: Isaac Montero (“La novel·la policíaca como testimonio del tránsito político: Pájaro en una tormenta, de Isaac Montero”). Em va semblar molt interessant, perquè Velasco va trencar una llança a favor d’aquest autor que, segons va dir, ha estat tradicionalment mal interpretat.  


Ràpidament vam haver de plegar veles i canviar d’escenari,  perquè a les 13 hores havíem d’assistir a una altra taula en el Saló d’actes de la Facultad de Traducción y Documentación. I aquí hi intervenia el nostre amic Sebastià Bennasar, que, com ell mateix diu, va col·locar una pica a Salamanca. La pica, donar a conèixer les novel·les d’Agustí Vehí, totes impregnades d’una dimensió històrica molt important. Bennasar, amb la seva simpatia habitual, va defensar la tesi que la novel·la negra és una font molt vàlida per a la història. Va fer memòria d’autors com Norman Mailer o Truman Capote i d’aquell gènere anomenat sovint Nou Periodisme, que fusiona l’assaig amb la novel·la de no-ficció. Vaig estar d’acord en allò de “cuando la historia imita a la no ficción” i en l’exemple d’A sang freda, l’esplèndida novel·la de Capote. Bennasar confegí un nostrat recorregut novel·lístic per mostrar com la literatura de ficció podia també explicar la història, en aquest cas el segle xx (des de La mala dona de Marc Pastor a Cabaret Pompeya d’Andreu Martín i a Emulsió de ferro de Sebastià Jovani). Tot fins arribar a Vehí i a una introducció de les seves obres.

Tot seguit, 4 intervencions més, que van convertir el matí en una jornada ben completa. La més destacable fou la de Daniel Linder (Universidad de Salamanca), que va tractar de manera engrescadora i clara un tema a priori àrid i molt especialitzat: “La compensación del argot en traducciones al español de Hammett y Chandler”. La qüestió de la traducció de l’argot (i de l’existència o no d’un argot policial i de la delinqüència en català) sempre m’ha interessat molt i, com sabeu, l’he comentat aquí més d’un cop. Fins i tot va motivar que l’amic Quico Romeu em dediqués el seu relat: Atura’t, malfactor! Tot i que la intervenció de Linder feia referència, òbviament, a la problemàtica de les traduccions al castellà, em va semblar que obria camins per a la comprensió del tema en relació a totes les llengües. Per tant, no descarto parlar-ne un dia en un article separat i amb tranquil·litat.    
També em va agradar la comunicació de Carme Farré Vidal, de la Universitat de Lleida, atès que va parlar de Sue Grafton i el seu abecedari del crim (com sabeu, una de les meves nissagues negres favorites). El nom de la conferència: “De ancianos, sabios y tontos en T is for Trespass de Sue Grafton y Fatal Voyage de Kathy Reichs”. Ei, també poca broma, que Kathy Reichs és la mare de Temperance Brennan, la superdotada antropòloga que protagonitza la sèrie Bones 

Un jove mexicà, Fernando Daniel Durán Ruiz (Universidad de Salamanca), ens va fer cinc cèntims, de manera extremadament breu però efectiva, de la novel·la El complot mongol, de Rafael Bernal (crim a la mexicana, com us podeu imaginar). I potser la intervenció més fluixa fou la d’Isabel M. Barrios Vicente, també de la mateixa Universitat salmantina, que s’ocupà de la pel·lícula Perdición (conegudíssim clàssic del gènere) tot vinculant història, literatura i cinema. Jo diria que no va convèncer ningú. De vegades em pregunto perquè ens entestem a tornar i retornar sobre uns temes que, fet i fet, ja han estat estudiats ben clarament.
Bé, ho deixo per avui. Espero que tot plegat us estigui interessant. Demà més, negrots.   



16 comentaris:

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Ha de ser impressionant, això de parlar a l'Aula Magna,a Salamanca!
M'agrada molt la Kathy Reichs; els seus llibres són millors que la sèrie.
El tema de les traduccions és molt interessant. El castellà i el francès són molt rics en argot, mentre el català i l'anglès, no.
Estic llegint EL EJÉRCITO FURIOSO, de la FRED VARGAS. És un estil força diferent i m'agrada.

Boladevidre ha dit...

Ostres! que interessant tot plegat! Entenc i comparteixo l'interès i la curiositat per l'argot. Sostinc que les traduccions al català de la cua de palla, em feien sentir més còmode amb l'argot, que les castellanes. Probablement per l'evocació de "fulletó" cinematogràfic d'aquestes.
Ara bé... en mig de tanta "acadèmia" no hi pinto res jo... t'ho agraeixo però t'has passat, Potato!!! Dedicada: " No sé si el barri era fred, o és que m'estava fent vell. Però el tuf de la mort habitava en cada forat". Gràcies

Anònim ha dit...

Ja esperava la III crònica de la teva estada a Salamanca... Molta "teca" i molt interessant pel que expliques...
Ho vas passar molt bé, oi????
Gràcies,


MARTA VALLS

Pakiba ha dit...

Un orgull,enhorabona. Estas molt guapa.

Anònim ha dit...

Molt interessant tot el que expliques. Deus haver disfrutat molt.

T'encoratjo en el tema de l'argot en català. Hi ha camps per explorar i tu ho pots fer de meravella.

Petons,

IO

úrsula ha dit...

molt interessant, però un dia m' hauris d'explicar la "teva" escassa confiança en la crítica feminista
úrsula

Anna Maria Villalonga ha dit...

Úrsula, hola
És molt senzill, malgrat que en podem parlar durant hores. Però, grosso modo, el problema és el sectarisme. La ginocrítca, com tots els moviments teòrics que serveixen per analitzar una obra artística, interpreta a partir d'uns paràmetres concrets. L'encerta en moltes coses, com tots, però massa sovint es manté inflexible en el seu model. Quan tot s'explica sempre enarborant un únic ideari poc obert a iinnovacions, hom corre un terrible risc. El de deixar-se moltes coses al tinter i, sobretot, el de ser poc objectiu. La ginocrítica a mi em serveix com un aspecte més, com una mirada més. Quan es converteix en l'única mirada, malament.
I això, mira per on, sol passar. Acostuma a resultar excloent (per part d'algunes de les seves conreadores, gairebé sempre dones).

Anònim ha dit...

Estàs en el teu món !! i qué satisfeta et veig a les fotos !! Un dia ben complert, amb un munt d'opinions diferentes !! és fascinant poguer fer el que realment t'agrada !! Gràcies pels teus enllaços Anna. Tura.

Laura Ciao ha dit...

Anna Maria, tus cronicas son una maravilla, honestas y puntuales, y sobre todo no complacientes (no se si me explico bien, me riefiero a la honestidad intelectual a la hora de comentar algo, ufff hace siglo que no hablo espanol, pido disculpas!) Muy interesante la cuestion del argot, quedo en espera de mas comentarios sobre idiolectos y consideraciones traductologicas relacionadas, habra mucho que aprender! Un saludo desde Italia, Laura

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tots. Gràcies Laura. ME n'alegro que t'interessi. Jo intento ser el més sincera i honesta possible, no m'ha agradat mai dir mentides.

Anònim ha dit...

Anna, amb quedo maravellada de tot el que ens dius, l'aula Magna quina categoria, i tú hi eras allà, amb aquelles dònes i homes del teu món literari. M'encanta llegir-ho, aixi aprenc mès d'aquests témes,que en soc tan ignoran. Tercer dia molt atapeït he !!, peró tan ric en continguts.
Per fi, surts a les fotos, que maques.

Moltes Gràcies

Carme Luis

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Molt interessant la teva crònica, com tots els articles que escrius.
És cert el que diuen alguns comentaris, que ets molt honesta, i això és el que s’espera sobre unes ponències acadèmiques, altrament ja podem plegar. No tothom n’ès, d’honest, però m’he adonat que els “grans” de debò de l’acadèmia solen ser-ne, si més no és la meva experiència al Canadà, així que ja et pots comptar entre els grans de debò (emfatitzo “de debò”).
Celebro que Agustí Vehí i Teresa Solanas tinguessin un lloc a la conferència. Gràcies a en Tià i a tu.
Pel que fa a la crítica feminista, que s’ha comentat més als comentaris que a la crònica, em sembla que et dono la raó si he copsat bé el que expliques. Vaig fer molta recerca de crítica feminista quan escrivia la meva tesi i en alguns casos en vaig quedar fins al capdamunt; no tots, com ara d’una acadèmica australiana feminista marxista que m’encanta (s’allunya de la ginocrítica més fanàtica). Tanmateix, també vaig quedar fins al capdamunt de la crítica deconstruccionista, de la crítica psicoanalítica, i un llarg etcètera. Totes tenen coses interessants, però quan esdevenen inflexibles n’acabo tipa. Tot això requereix molta discussió, però no em vull allargar.
Quin detall més bonic haver inclós el relat d’en Quico.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Potatito. A veure, jo intento ser honesta sempre, no sé com fer-ho si no.
Pel que fa a això dela ginocrítica, coincidim. Aquí he parlat de la ginocritica per l'al.lusió concreta de l'article, però el mateix val per a totes les teories crítiques que cauen en el fanatisme,, el sectarisme o la temible sobreinterpretació.
Quant al Quico, home! Un plaer recordar el seu relat!

Laura Ciao ha dit...

@Shaudin Melgar-Foraster: Te importaria dirnos el nombre de la estudiosa australiana que mencionas? Mis conocimientos del tema no van mas alla de Annis Pratt o poco mas… :-D asi que me gustaria ampliar lecturas, y si abre nuovas perspectivas de interpretacion, entonces si que merece la pena… Un saludo!

Elies ha dit...

Molt interessant tot plegat. Veig que en vas gaudir un munt!
La novel·la negra i tu ja esteu destinades a anar de bracet per sempre més!

Teresa ha dit...

Dones al poder!!

Molt interessant!!

Gràcies per aquesta nova crònica! Ja es nota que van ser uns dies molt aprofitats i densos!

Petons!