Harlem Nocturne

dilluns, 26 de març de 2012

El abominable hombre de Säffle, de Maj Sjöwall i Per Wahlöö



El abominable hombre de Säffle és la setena entrega de les aventures de l’inspector de la policia d’Estocolm Martin Beck. La setena entrega, doncs, de la sèrie negra creada per Maj Sjöwall i Per Wahlöö amb la intenció de criticar, des de la seva militància comunista, els canvis experimentats pel sistema polític i econòmic suec a partir dels anys 60 del segle passat. Tot i tenir més de 40 anys, les obres resulten àgils, interessants i estranyament vigents. No sorprèn en absolut que els autors suecs posteriors s’hi hagin inspirat i emmirallat.  
La novel·la, en aquesta ocasió, afronta de manera especialment descarnada el tema de la violència i els abusos policials, el mal entès corporativisme del cos i la ineficàcia del sistema de control intern. Els autors no tenen cap intenció de disfressar una posició crítica que, a mesura que avança la nissaga, es fa cada vegada més evident. Sense pèls a la llengua, a El abominable hombre de Säffle carreguen contra els procediments i els efectius humans de la policia, però no tenen més remei que admetre que no tothom és igual, atès que els seus protagonistes també en formen part. El lector assisteix a una descripció molt desagradable de les entreteles del cos, tant per la duresa de certes actuacions com, sobretot, per la indiferència subsegüent, que testimonia el fracàs del sistema.   
No us imagineu un típic relat de policies corruptes. Sjöwall i Wahlöö no s’aturen en un tòpic d’aquest tipus. La seva denúncia és molt més profunda i generalitzada i va directa a la línia de flotació de cada problema que decideixen tractar. Si el sistema falla, si no hi ha mecanismes vàlids de control, es poden desencadenar situacions tan dramàtiques com les que El abominable hombre de Säffle ens descriu. És per aquest motiu que els autors es mostren aquí especialment durs. No eviten els assassinats, algun molt cruel. Ni tan sols la mort d’un dels personatges habituals (no penso dir res més). Enfronten el lector amb una situació límit que, malgrat que es resol puntualment, no garanteix en absolut la solució de la problemàtica que l’ha generat. El desencant dels autors és evident.   
Des del punt de vista literari, Sjöwall i Wahlöö aconsegueixen quan convé uns finals directament d’infart. Recordo que és així a Roseanna, el títol que inaugura la sèrie. I el mateix trobem en aquest home abominable que, amb un ritme tremendament actual i cinematogràfic, es capaç de tallar-nos la respiració. Tanmateix, ningú no ens deslliura, alhora, de la reflexió al voltant dels problemes socials. En definitiva, de la reflexió al voltant dels problemes humans.
La mirada de Martin Beck és la mirada de la justícia i de l’honestedat. Per això es tracta d’un personatge eternament insatisfet. 

Que passeu una bona setmana, negrots.


9 comentaris:

Gemma ha dit...

Menoi, cerc que amb la teva explicació en tinc prou per decidir que aquest no el llegiré. És massa per mi . Com sempre has estat fantàstic en la teva critica .

Hele la Sabatera ha dit...

Una gran recomanació, prenc nota

Anna Maria Villalonga ha dit...

No et pensis, Gemma, que és de sang i fetge. Què va! Aquests autors són molt fins. És en realitat la investigació policial. El que passa és que les situacions que descriuen són humanament dures i injustes, però no gores.

Marta ha dit...

A mi em va agradar molt, com tota la col·lecció i, certament, el final és trepidant.
El lliurament següent, "la habitación cerrada", encara m'ha agradat més que aquest.
Gràcies, Anna.

Marta

Jordi Canals ha dit...

Gràcies pel teu article. En prenc nota tot i que no sé si arribaré a llegir la novel•la.

Lluís Bosch ha dit...

Veig que la llista dels nòrdics no para de créixer. Ja admirava aquells països per altres motius, i ara cal afegir-hi la producció de literatura negra.
A banda d'això, escric el comentari (també) per dir que he llegit "Abans del silenci", del Vehí, i m'ho he passat molt bé.

Anònim ha dit...

Fantàstica la teva crónica, la nove.la segur que és molt dura, peró m'agrada molt, la justicia i la honestedat d'aquest inspector.

Carme Luis

Anònim ha dit...

Sempre tens molta raó en les teves ressenyas però segur, que aquest llibre, no fa per mi...
Gràcies Anna, per tot !! Tura.

Teresa ha dit...

No he llegit res d'aquests autors. Tot i que m'agradaria ara només puc prendre nota del títol i posar-lo a la cua!!
Gràcies per la ressenya!
Petons!!