Harlem Nocturne

diumenge, 18 de març de 2012

El Picasso desconegut, de Nil Barral


Què voleu que us digui? La sorpresa inicial de fa un any, amb el primer lliurament de les peripècies de Nil Barral, em va agradar més. Seria per això, pel factor sorpresa, i per aquella portada amb un gat que em va cridar l’atenció. El llibre era L’home que dormia al cotxe i podeu llegir la ressenya aquí.
Una ressenya ben diferent l'escric avui per referir-me a la segona entrega, El Picasso desconegut. La novel·la també me l’he llegit en dos dies (és molt breu, val a dir) i continua posseint una certa gràcia i un cert enginy. Continua essent extremadament crítica i denunciant un munt de xacres de la nostra societat. Aquest cop, però, no ha aconseguit despertar la meva hilaritat.  
Diguem les coses clares: es tracta d’un producte concebut per al consum immediat. Llegir i oblidar. Des de fa un any, les maniobres de màrqueting per esbrinar qui és Nil Barral han estat diverses i suposo que han resultat profitoses per al invisible Nil i sobretot per a l’editorial.
Tanmateix, és difícil empassar-se la versió que pretén vendre la campanya publicitària. Si l’autor és un escriptor d’alt nivell que vol guardar el secret quan fa gènere negre, no entenc que no s’hi miri més.  Ningú no s’empassa que sigui tan ingenu com per no saber que, tard o d’hora, la cosa s’ha d’acabar descobrint. Si és així, seria lògic que l’home (o la dona) vulgués quedar bé. Aleshores, per què no ho fa?
Si, per contra, aquesta versió no és la real, ja no em vull plantejar qui escriu les novel·les, però sí que penso que estan adreçades a un públic molt ampli, que desitja distreure's i para de comptar.
Volent defugir el tòpic, desmitificar-lo o transgredir-lo, la novel·la n’és plena, de tòpics. Corrupció, sexe i poder a dojo i una trama que intenta sorprendre el lector. Ara bé, no sé si se’n surt. Personalment, l’ensucrada relació del protagonista amb en Néstor em sembla absolutament típica, per més que vulgui trencar esquemes en ser un amor homosexual. Això a hores d’ara ja no importa a ningú (o a ningú amb dos dits de front).
En fi. Llanço un missatge a l’enigmàtic Nil: per què no dedicar una mica més de temps a aquestes novel·les, per què no treballar-les una mica més? Em sembla que només així podrem enganxar-nos-hi de veritat.
Fins aviat, negrots.

8 comentaris:

Mireia ha dit...

Vaig llegir la primera i la vaig trobar entretinguda, amb certa gràcia. La intenció era llegir aquesta però després de la resenya que en fas , no serà pas una de les meves prioritats

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Em molesta tot això que expliques. Vull dir quan fan tota aquesta campanya publicitària per a una noveŀla que no té res de particular. Quan hi ha tantes i tantes noveŀles de gran qualitat que passen mig desapercebudes!
Escolta (llegeix), i si jo m’inventés que darrera Shaudin etc. etc. s’amaga un escriptor d’alta volada? Trobes que vendria més llibres?

Anònim ha dit...

Si, jo també vaig llegir la primera i em va servir per distreure'm i la vaig trobar bé per la seva originalitat.

Ara, si dius això de la segona...

Bona pregunta, Shaudin. Tu que vius al costat dels mestres del marquèting, crec que sabràs que la resposta és, probablement, que si.

IO

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Crec que la meva Carmen comença a tenir raó quan diu que n'hi massa novel-la negra, i no tota de qualitat.

Jordi Canals ha dit...

Gràcies per la teva observació Anna Maria. Estic d’acord amb la Shaudin.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Entretingudes ho són. Però, així com la primera tenia la gràcia de la novetat, aquesta sembla feta massa de pressa. La trama no està malament, però tot apunta a això que dic, un producte massa comercial. Amb la primera vaig passar-m'ho bé i vaig riure, amb aquesta, sincerament,no.

Maria ha dit...

Buf, la primera la vaig trobar fluixeta. Després de llegir-te, amb la segona no penso pas posar-m'hi. (Després no et queixis que ningú no et fa cas.)

Teresa ha dit...

Doncs jo no vaig llegir la primera... però les meves prioritats ara són altres, i més llegint el que escrius, Anna!

Una abraçada!!