Harlem Nocturne

dimecres, 1 de juny de 2011

Mil·lenium IV: ja deia jo!


Avui ha saltat la notícia. O si més, jo l'he coneguda fa escassos minuts. Amb tot, no em genera sorpresa, perquè alguna cosa així ja m'olorava jo. Sembla que existeix un original inèdit que constituiria la quarta entrega de les aventures de Lisbeth Salander i Mikael Blomkvist. Tanmateix, els complicats problemes de l'herència de Larsson impedeixen de moment la seva publicació.    
No podem esbrinar, perquè l'afer és com un culebrot, qui té raó de veritat. Si el pare i el germà de Larsson (hereus legítims d'acord amb la llei sueca) o la seva parella, Eva, que va conviure amb l'escriptor durant més de 30 anys. En aparença, la raó moral està de part d'ella, però, d'acord amb l'article del País que us enllaço aquí, sembla que les declaracions dels uns i dels altres són prou contradictòries. En qualsevol cas, i malgrat que mai no he dit que jo hagi participat de la bogeria de Mil·lenium de manera exagerada, els soferts lectors no en tenim la culpa.
I em deleixo, per què mentir, per poder retrobar un personatge tan potent com  Lisbeth Salander. Molts de vosaltres, segur, pensareu igual. De moment, negrots, només puc fer-me ressò de la notícia. Suposo que tot s'arreglarà en el moment en què les parts implicades estiguin econòmicament satisfetes. I no ho dubteu, tard o d'hora, amb tot el que s'hi juguen, això passarà.
Temps al temps.    


11 comentaris:

Judit Bergadà ha dit...

Umm, doncs ja el llegirem! :-) La publicitat ja ens farà que ens agafin més ganes encara.

Marta Roig ha dit...

doncs jo no m'ho perdo! a veure si ho arreglen aviat.

Elies ha dit...

"Poderoso caballero es don dinero..."

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

No he llegit aquest autor (no encara), així que no sé què dir... Bé, si jo em morís ara, qui fos l’hereu dels meus llibres amb prou feines en tindria per un bon sopar.

Maria ha dit...

Sí, la notícia de la quarta part reapareix periòdicament a la premsa des de fa uns anys. I amb el ressò que continua tenint, no vull ni pensar el volum de negoci quan es publiqui el llibre. Ja m'imagino una colla de negrots treballant com uns desesperats per acabar-lo i alguna mèdium fent consultes al difunt. Mentrestant ja han aparegut algunes biografies de Larsson, una altra manera de treure-li suc a la història. Si no fes tant riure, n'hi hauria per plorar.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Efectivament, Maria.
Però no sé si la colla de treballadors seran "negrots" o simplement "negres".

Maria ha dit...

Ha!

Jordi Canals ha dit...

A veure si tenim l'ocasiò de llegir-ho.

Marc Moreno ha dit...

El que és evident és que en algun moment es publicarà aquest llibre i pare, germà i parella guanyaran uns bons calerots que ja fa temps s'esperen embutxacar.

Teresa ha dit...

Ostres, si us he de ser sincera no he llegit cap d'aquesta sèrie ni em trobo motivada per fer-ho!
M'atrauen més altres títols i només de veure el tamany del llibre ja em fa mandra!
Petonets!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Tampoc no és això. Evidentment, no n'hi ha per tant del ressò mediàtic. Però són llegibles i els personatges enganxen. La Lisbeth Salander és una creació per a mi molt bona. Jo no me'n penedeixo. Una altra cosa és l'exageració mundial, potenciada per una campanya de màrqueting increïble i la mort del pobre Larsson, tan "oportuna" (humor negre).