Harlem Nocturne

diumenge, 29 de maig de 2011

Cinquanta anys de la mort de Dashiell Hammet


Haureu observat, estimats negrots, que "A l'ombra del crim" està vivint uns moments d'una certa solitud; però no és, de cap manera, abandonament. Us garanteixo que es tracta d'una situació totalment passatgera, motivada per l'excés de feina. Així que lliuri  els treballs que m'ocupen en aquests moments, sotmesos a una data de termini  inaplaçable, tornaré a la meva activitat habitual.
Tanmateix, avui, en un instant de calma entre feina i feina, he decidit conjurar la meva síndrome d'abstinència blocaire i fer un breu apunt sobre Dashiell Hammet, al qual ja ens referit alguna altra vegada en aquest espai, tot i que no en profunditat. 
Enguany, concretament el dia 10 de gener, es van complir 50 anys de la mort de l'escriptor Dashiell Hammet, un dels mestres de la novel·la negra americana i creador del gran detectiu privat Sam Spade.
Hammet, que havia nascut a Maryland el 27 de maig de
1894, és conegut especialment per les seves novel·les (El halcón maltés, Cosecha roja, Dinero sangriento, per citar-ne algunes), de les quals se n'han fet nombroses adaptacions cinematogràfiques. 
Juntament amb Raymond Chandler, Georges Simenon i Patricia Highsmith, segurament és un dels màxims exponents de la renovació del gènere policíac al llarg del segle XX. Tot i que possiblement no són els únics noms a tenir en compte, no podem ignorar que tots ells van crear escola i que la seva influència ha estat enorme en les generacions posteriors.
La majoria d'aquests autors, però, no es dedicaren únicament al conreu de la narrativa llarga. Gairebé tots escriviren també relats breus, alguns dels quals vertaderament esplèndids. És per això que avui, en aquest migdia de diumenge primaveral, us enllaço dues perles de Hammet, que ens serveixen per recordar l'efemèride del seu traspàs i per donar a conèixer la part de la seva producció menys comentada.   
Quan tingueu un moment, no deixeu de passar pels relats. Estic absolutament segura que no us decebran en absolut.
Els seus títols són:  Sólo se ahorca una vez  i Demasiados han vivido i ambdós estan també protagonitzats per Sam Spade.



Hammet, que si resseguiu l'enllaç biogràfic comprovareu que va tenir una vida prou interessant, presenta sens dubte el mateix aspecte que els personatges de les seves històries.
Ai, quantes vegades hem dit que la realitat i la ficció són més pròximes que no ens pensem!

Espero que passeu amb els relats un feliç diumenge.
I fins ben aviat, negrots!  


5 comentaris:

Yves Gerbeau ha dit...

Quan pugui em llegeixo el parell de relats que has enllaçat...
La veritat és que no he caigut amb qui era l'autor fins veure els títols més coneguts -quin cap que tinc!-.
Gràcies per refrescar-nos la memòria!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Hola, ja sóc aquí amb els deures fets, hahaha. He llegit els dos relats i... (ara algú m’assassinarà) no m’agraden. Fixa’t que no dic que siguin dolents, sinó que no m’agraden, senzillament. Mentre els llegia anava pensant que resultarien d’allò més com a obra teatral, però trobo que no resulten com a narrativa –i no és només perquè gairebé tot és diàleg, sinó també per l’evolució cronològica dels fets (adient en una obra teatral i avorrit en una narrativa) i les descripcions que semblen realment apunts per a l’escena. I no et dic res més perquè és tardíssim i tinc el cap espès.
Sento haver tardat tant a deixar un comentari, però m’ha estat impossible fins ara llegir el segon relat (havia llegit el primer). Veig que hi ha una gran absència de comentaris i de segur que és perquè ningú ha tingut temps de llegir els relats (són molt llargs per llegir en pantalla).
Moltes gràcies, però per descubrir-me un autor que només coneixia de nom i per l’adaptació al cinema.
Una abraçada, Anna Maria!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Entenc el que dius, Shaudin. Són un contes molt cinematogràfics, vull dir, molt adequats per veure'ls representats. Tanmateix, a mi el tema sí que m'agrada.
Hammet tenia un estil molt concís, molt de com a l'època es pensava que havia de ser aquest gènere.
Pel que fa a llegir en pantalla, tens raó. Jo, en aquests casos una mica llargs, sovint m'imprimeixo els contes.

Jordi Canals ha dit...

Estic d'acord amb la Shaudin però intentaré llegir-ho. Moltes gràcies Anna Maria!

Teresa ha dit...

Hola! Ja sóc aquí!!!
He intentat llegir el primer relat, però reconec que a aquestes hores m'és impossible! Queda pendent i prometo comentar-los quan els hagi llegit.
També m'ha passat com la Shaudin...no he caigut qui era aquest autor fins que no he vist algun dels seus títols tan cinematogràfics.
Petonets...continuarà!!!!