No sé gaire coses de l'escriptor argentí Edmundo Kulino, però conec aquest relat seu, Bellísima, que em va encantar. Avui diumenge, després de la ressaca dels Premis Blocs Catalunya 2010 (en els quals aquest bloc, finalista, no va obtenir res: buahh buahh), vull regalar-los la seva lectura. És un microrelat brevíssim, però molt suggerent.
Espero que us agradi, negrots.
Vull aprofitar l'avinentesa per agrair el vostre suport durant el pesadíssim període de les votacions i dir-vos que no necessitem premis, que per a nosaltres compartir aquest espai de negror és suficient (si més no per a mi).
Un petó ben fort i gens sagnant.
Bellísima, d'Edmundo Kulino
Mamá, muerta, estaba verdaderamente hermosa. En tiempos mejores le había prometido el más grande funeral.
Ahora, la falta de efectivo no iba a cambiar esa promesa.
Limpié la sangre del cuchillo y salí rápidamente para asaltar la Droguería de la esquina.
11 comentaris:
Quin relat!! És tant curt com bèstia. Molt corprenedor. Per altre banda et felicito pel cartell de GRACIES. I he de contesta: NO FALTARÍA MÉS!
Respecte al vot ho tornaré a fer amb plaer quan calgui.
El text d’Edmundo Kolino: poques paraules , dolorós, s’arrossega aclaparat per la follia que empeny la desesperança. Impactant!
Relat colpidor!
Potser a la propera edició dels premis tinguis més sort. Endavant!
M'he fet un tip de riure amb el conte: genial, Anna, no sé pas on els pesques!
I pel que fa al premi: aquest bloc teu sí que és un premi, i un regal, i una delícia per als amants del gènere! Que sigui per molts anys. (I felicitats al Manel!)
Milers de gràcies, negrots.
Ostres! Quina animalada més bona aquest relat! No sé si esgarrifar-me o riure, però ben segur que em trec el barret per la seva originalitat impactant.
Pel que fa als Premis Blocs Catalunya i aquest bloc, estic segura que el jurat no se’l va mirar bé (probablement ni se’l va mirar) o no hauria pogut resistir donar-li el premi. I gràcies a tu, Anna Maria, ets fantàstica.
Ho veieu com no necessito cap premi? Tenint amics com vosaltres, per a què els vull, els premis?
Gràcies, Shaudin. I gràcies a tots els negrots.
Sí, el relat té doble lectura. És impactant. Si t'hi fixes, els comentaris anteriors van en dues línies. La Maria ha rigut. Els altres s'han esgarrifat.
Fantàstic.
Gran relat! m'ha agradat molt! I llenço una pregunta, tal i com ho explica... per què haurà matat ell a sa mare?
;-)
Salut i força negrots! Quin gran bloc que tens!
Ah, misteri, ambigüitat, possibilitats obertes... contradicció. És allò de l'honor malentès fins el final.
Jo diria que és difícil explicar una història completa amb menys paraules. I aquest home ho aconsegueix. El motiu de matar la mare pot ser divers, variat. Però és sa mare malgrat tot i, tal com li havia promès en temps millors, es mereixia un bon enterrament.
És veritat, Yves, un gran (petit) relat. I gràcies pel teu suport. Muà.
molt estimulant, i realment magistral, el relat!
respecte al premi-de-concurs, diria que sota aquesta categoria s'amaga un dels conceptes més volubles o estiragonsables i atzarosos dels que es generen sota la capa del sol...
(fa mandra i estressa només de parar l'atenció a participar-hi, almenys a mi...: no em refereixo a aquest en concret, vull dir a qualsevol en general.)
Quan aquest any m'hi vaig apuntar, ignorava que el sistema de votacions seria tan pesat i estressant. Pensava que seria com l'any anterior, molt més relaxat i normal.
Si ho arribo a saber...
Publica un comentari a l'entrada