Harlem Nocturne

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Microrelat propi: Dama de companyia

DAMA DE COMPANYIA

Regalims de pluja guarnien incansables els vidres de la finestra. Entre els llençols, el malalt respirava dificultosament, però la infermera, no sense professional indiferència, feia capcinades intermitents arraulida a la butaca.

El malalt projectava en el silenci el so crepitant d’una ranera agònica. De sobte, un tro potent va turmentar la nit. El malalt, com si l’hagués esperonat un ressort de titella, obrí els ulls. Va sentir dintre seu un glop de lucidesa inesperada, l’instant que precedeix el pas definitiu.

Amb les pupil·les dilatades, contemplà la infermera: el cap tirat enrere, la boca oberta, un ronc de complaença.

- Que trist és morir sol! – pensà el malalt amb la ment clara.

- Mai ningú no es mor sol.
Jo hi sóc sempre.

La infermera tot just arribà a veure el braç del malalt, que queia inert. I una ombra fugissera, gairebé imperceptible, que es demorava uns segons sobre el seu rostre.

Anna Maria Villalonga (octubre 2010)

22 comentaris:

Mire ha dit...

que dur... i com inspira la pluja!

tu no moriràs sola. ni ho estaràs mai tampoc. jo seré amb tu, a la teva vora...

judit ha dit...

"Ningú no mor sol. Jo hi sóc sempre."
Ummmmm!! Molt bo, Anna!

Jordi Canals ha dit...

Quantes coses passen pel cap en un dia gris i plujós.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Oix. Només era un joc retòric, cuca de llum.
Gràcies, Judit i Jordi. Sí, serà això, la musa de l'aigua.

Gemma C.O. ha dit...

Malgrat que s'estigui acompanyat, es mor sol. Però hi ha una gran diferència entre les dues soledats.El que no hi falta mai és la Dama que ens ve a buscar. Ella sempre hi és.

Anònim ha dit...

MOLT BENT TROBAT,SI SRA.,PERO JO CREC,AIXI SENSA LITERATURA,QUE TOTHOM MORE SEMPRE SOL....EL DARRER PAS ES SEMPRE UNIC I SOLITARI,NI EL ASSASSI COMPTE.....
JUGANT AMB BCN.

Elies ha dit...

La mort, sempre present, i de fet, és una gran desconeguda.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Molt bo, Anna Maria. Poques paraules encertades i no li cal res més.

Anna Maria V. ha dit...

Gràcies, guapa. I gràcies, Elies.
Que consti que no vol ser macabre.

Teresa ha dit...

Hola, Anna Maria!
No sabem ni quan ni com ens vindrà aquest darrer moment! Però sigui com sigui és un pas que farem nosaltres...un es mor, és un acte personal. Jo me l'imagino com un moment de pau. I encara que la Dama Negre ens pugui semblar macabra, en aquell instant em penso que em semblarà propera i consoladora.
Et felicito... aconsegueixes que, encara que siguin curts, els teus relats sempre ens facin pensar. Petons!!

Marta ha dit...

buf! el so de la mort que s'apropa i que se l'endú... m'ha recordat a quan el meu pare era a l'hospital, morint-se. Jo no hi era, però sé que feia aquest soroll... ostres, amb la pluja!

Marta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anna Maria Villalonga ha dit...

Ostres, em sap greu despertar records poc agradables, per Déu!
És literatura, només literatura.

mercè trias ha dit...

ha estat un bon relat, fins i tot he escoltat el trò.. no es agradable pensar que s'estarà sol a l'hora de la mort, però inevitablement es aixì, tan en aquesta ficciò com en la realitat..
just en el moment que saps que vas a morir estàs sol i et sents sol.. jo he passat per aquesta experiencia.. massa llarc`d'explicar... bona nit Anna

electra ha dit...

c. amb la infermereta!
això perquè un es vagi refiant, incondicionalment i tant sí com sí, per sempre, de la vida...
(carpe diem, que feia la saviesa barroca...)

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Mercè i Electra.
Sí, una experiència que tela...

Maria ha dit...

"Jo hi sóc sempre": impactant, Anna.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Maria. Sense tu, els comentaris estan orfes.
Muà.

Anònim ha dit...

Si no ho dic rebento: sempre hi sóc, Anneta.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ho sabia, ho sabia. Esperava la resposta, Marieta.
I per molts anys!

Anònim ha dit...

Ha!

Anna Maria Villalonga ha dit...

"Ha" irònic????? Amb h aspirada????Ho sabia, de debò.
Sóc bruixa...
Plego, que me'n vaig a veure Mèdium!