Harlem Nocturne

dijous, 21 d’octubre de 2010

Els objectes de la por

Evidentment, després de parlar de tòpics de tota mena relacionats amb l’imaginari del crim, la màgia i el terror, no podien faltar tot una sèrie d’objectes que tradicionalment hi estan relacionats. Evidentment, no em refereixo a les armes i estris letals, dels quals ja n’hem parlat, sinó a un conjunt de “coses” materials que s’han emprat literàriament (i de retruc cinematogràficament) per confegir les ficcions negrotes, misterioses i espantadores. Com sempre, demano la vostra col·laboració per fer la llista més llarga.
Començo:

-Brúixoles (no tinc clar perquè, però sovint serveixen per trames màgiques, com traspassar d’un món a un altre i coses per l’estil)
-Taules “ouija” (s’escriu així?). La seva funció és evident, comunicar amb el més enllà a través dels dits dels assistents a les reunions espiritistes.
-Carabasses (influència clara del Halloween americà). No podem evitar-ho. L’ambientació que generen és actualment inqüestionable.

-Diaris i llibres antics, normalment amb cobertes que presenten relleus d’estranyes i críptiques formes (de vegades dibuixos geomètrics). Poden ser polsosos i estar fets malbé, però també poden ser de pell i molt luxosos. Això depèn.
-Tot un seguit de peces d'alguna manera relacionades amb l'astrologia i els planetes: des d'estrelles de fusta a ulleres de llarga vista o telescopis.

-Tota la col·lecció de típics objectes “bruixils”, per més fantàstica que resulti (escombres, olles per fer beuratges, extremitats i cues d’animalons, varetes màgiques, papirs).
-Ampolles que contenen líquids sospitosos.
-Quadres que ens miren des de les parets.
-Els miralls, que són tan importants per a utilitats diverses que quasi mereixen un capítol a part.
-Espelmes, millor si són negres.
-Fotografies que presenten alguna estranya particularitat.
-Cassettes amb antics enregistraments.
-Urnes amb cendres de difunts.
-Balancins, bressols, decoracions d’habitacions infantils en general (aquest escenari i tots els seus objectes, a causa del contrast amb la innocència que representen, resulta sempre molt rendible).
-Medallons i arracades i altres joies (si pertanyien a alguna àvia, millor).

M’estic adonant, negrots, que més que un imaginari d’objectes criminals, aquest és un imaginari d’objectes terrorífics i ocultistes. Però ja m’està bé. No debades ens trobem al mes d’octubre i aviat arribarà el dia 31, jornada de bruixes i bruixots.

Apa, a dir-hi la vostra. I, sobretot, que passeu força por.


12 comentaris:

Gemma C.O. ha dit...

Caram, no sé si ho has fet expresament però l'última foto he hagut de demanar que es pogués veure i m'ha sortit la bruixa pirula aquesta, una bona pensada, per que mira qué és bruixa bruixa.I la rècula d'objectes de por........gairebé m'ha passat la corrent per l'esquena. Ara tinc un balancí a casa i ja no m'el podré mirar amb el mateix carinyo i si de repent el balenseja sol?

Anònim ha dit...

Quasi m´estimo més la Bruixa Avorrida, gran amiga de les Tres Bessones.
Volia demanar si has llegit algun llibre de Craig Russell, comissari Jan Fabel.
I on puc trobar la crítica que vas fer de La noia que sortia de la boira?
Gràcies

Imma C.

Jordi Canals ha dit...

- La inquietud que s’experimenta en sentir sorolls a l’obscuritat.
- Ombres i clarobscurs de llums o pintures.
- Perills imaginaris o psicofisiològics.
- L’ambient o el silenci en el recinte d’un cementiri.
- Passejar o estar en un casalot aïllat en actitud sospitosa.
- Estar davant de persones amb crueltat o instint de destrucció.
No se m’acut altra cosa en aquest moment. La por és un torbament de l’ànim que suposo actua de diferent manera en cada persona.

electra ha dit...

canelobres, i poca llum en un saló gòtic, la lluna plena i l'udol d'un llop, l'home-llop, els xiprers d'un cementiri i el vent que s'hi sent per entre les branques i fulles, al capvespre o de nit, o a l'alba, i que plogui; els pàrquings buits i el pobre personatge allà al seu dedins, i el dolent que l'encalça salvatgement en cotxe.
etc.
(no sé si ho he fet gaire bé... no m'he sabut estar d'inserir l'objecte en l'entorn.)

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hahaha. Gràcies, però de l'entorn, els escenaris, els motius i llocs comuns ja n'havíem parlat. Avui anava d'objectes, diguéssim. Més tipus ambientació.
Però tant se val. La qüestió és fer bullir l'olla.
Gràcies, estimats.

Imma, l'enllaç de la ressenya que demanes és:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/170866

Petons.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Hahaha! La brúixola. I el mirall, és clar. Bé, jo crec que la brúixola indica un viatge. Pot ser un viatge en vaixell enmig d’onades salvatges, o un viatge cap al desconegut o un viatge a un món paraŀlel, però un viatge. Quant al mirall, té infinitats de possibilitats com ja sabem.
No sé si es podria considerar en aquesta llista, però se m’ha acudit l’aigua, que se sol emprar amb un personatge mirant dins l’aigua tèrbola d’un estany i o bé de sobte surt un ésser malèfic o bé al fons és veuen morts que obren els ulls.
Pel que fa a ben bé objectes se m’acudeixen les nines que també obren els ulls, i són molt dolentes. També mapes, tot i que són més tipics de l’aventura que no pas de la màgia i la por. Una porta que grinyola, ja potser massa emprat. Una màscara exòtica. Un carruatge que es mou sense cavalls. Ai, no puc pensar més, he de preparar una prova pels estudiants.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Em llegeixes la ment, perquè les nines les havia deixades a part per dedicar-hi un article independent. De fet, ja tinc moltes fotos preparades.
Tens raó pel que fa als mapes i plànols, però més que por en ells mateixos, formen part de les trames.
El tema del mirall és també digne d'un article. Precisament avui, casualitat de casualitats, m'hi he hagut de referir a classe en parlar de Francesc Fontanella i "Lo desengany".

Anònim ha dit...

Hola,
Les bruixes sàvies coneixen mil i una herbes remeieres per guarir qualsevol mal o molèstia.
La poma també suggereix molt misteri, ja des del moment que l´Eva la va oferir...

Ja he llegit la ressenya de La noia que va sortir de la boira, de l´Albert Llimós.
Molts lectors han passat bons moments llegint-la. Ben recomenable
Gràcies
Imma C.

Anna Maria Villalonga ha dit...

A tu, Imma. Moltes gràcies per seguir sempre els blocs.

Elies ha dit...

Rellotges de pèndol, o també de cu-cut (sobretot quan toquen segons quines hores). Electrodomèstics que s'engeguen sols (ràdio, televisor, etc...), telèfons que sonen sense ningú a l'altre banda del fil...

Anna Maria Villalonga ha dit...

Òndia, sí, Elies. Tots aquests que dius són molt habituals i s'estilen molt actualment (sobretot el tema electrodomèstics, que no se sap quina fal·lera tenen ara tota classe de fantasmes per engegar la tele).

Teresa ha dit...

Hola a tots:
A mi d'un escenari de pel·lícula negra em poden fer por aquells objectes que són quotidians però que en aquell context agafen un caire esglaiador, com els que ja heu dit: telèfons, rellotges, campanes...Les ombres que no es corresponen amb la figura - pel·lícula de Dràcula de Bram Stoker- i no diguem uns ulls amb el fons desfigurat mirant-te en la nit, una foto antiga... El que passa és que fa molt temps que un llibre o una pel·lícula em fan realment por...i això que és una sensació que m'agrada molt.
Petons a tots!