996, de Josep Torrent, número 25 de la col·lecció Crims.cat, un llibre amb un
títol prou original que no explicaré d’on surt, representa un nou cas del sotsinspector
dels mossos d’esquadra Damià Surrell. Es tracta d’una novel·la molt entretinguda,
que compleix a la perfecció una de les finalitats tradicionalment atribuïdes al
gènere: distreure. Morts, corrupció, diamants valuosíssims, gent sense
escrúpols, mafiosos, lladregots, pinxos i etcètera. Tota la nòmina dels delictes i dels dolents
habituals.
El text s’insereix de ple en la narrativa negra mediterrània de
proximitat. Potser ja en tenim massa i tot, amb tantes referències a restaurants,
bars, begudes, àpats i plats de teca. Ja sabeu que jo prefereixo la frugalitat
i la cosa torturada del fred i la neu. Però qui s’estimi més aquest estil camillerià, s’ho passarà molt bé. La
faceta hedonista està prou treballada, de la mateixa manera que també ho està
tot el vessant procedural. Hi ha
tantes al·lusions i creuaments de procediments i relacions entre els cossos de
seguretat i de justícia (Guàrdia Civil, Mossos, jutges, fiscals, Policia municipal,
forenses i etc.) que hom es pot perdre si no és un entès en la matèria. Sens
dubte, la novel·la no falla pel que fa a la mimesi i a la versemblança.
Després de La sang és
més dolça que la mel, Josep Torrent ens retorna al seu Empordà amb el seu
personatge, però aquest cop ho fa en primera persona. No sé si funciona igual
de bé. M’agradava molt més, i crec que literàriament s’esqueia més pel tipus de
narració i d’història, la tercera persona amb focalització. També trobo que l’excés
de parts dialogades resta una mica de profunditat al conjunt, però això també
és una qüestió de preferències personals.
He llegit la novel·la en un tres i no res. Ha estat molt
agradable. Tornant a apel·lar als meus sentiments personals, he de reconèixer que
retrobar l’Empordà, encara que sigui literàriament, és per a mi la cosa més
bonica del món.
3 comentaris:
Quina gràcia, aquesta setmana vaig parlar amb ell i ara no recordo on presenta la novel.la a Olot...bé ja me'n assabantaré!
Gràcies Anna per la ressenya i pel enllaç, abraçada!
MOLT DISTRETA,PERFECTA PER UNA NIT XAFAGOSSA.
Calen també noveŀles bones d'aquesta mena. Ha d'haver literatura per a tots els gustos i per a totes les situacions, sempre que no s'abusi d'una temàtica en particular.
Publica un comentari a l'entrada