Harlem Nocturne

dimecres, 28 de setembre de 2016

Entre dos fills, de Maria Vilanova i Vila-Abadal



Entre dos fills, de Maria Vilanova i Vila-Abadal, és una novel·la especial, dura i colpidora, composta directament des de les entranyes. Reporta un cas real, de manera que la podríem enquadrar dins del subgènere non-fiction, malgrat que la història està clarament novel·lada i els noms i les dates han estat modificats per no comprometre les persones que de veritat la van viure. Amb tot, l’autora va decidir-se a escriure-la per encàrrec explícit de la principal afectada pels fets, una mare que es va trobar davant d’una experiència insòlita i demolidora (que no revelaré). Aquesta mare, amb esperit generós, ha volgut compartir la seva vivència per tal que resulti útil a d’altres persones. Realment, l’objectiu el poso humilment en dubte. No sé si la seva experiència pot servir de lenitiu o d’exemple a ningú: el que va viure va ser tan inaudit i espantós que, en cas de produir-se algun afer similar, em sembla que cada implicat el trampejaria a la seva manera, mirant de tirar endavant com fos possible. 
En qualsevol cas, Entre dos fills és un text excel·lent, de la mesura adequada, que ens enganxa des del començament i no ens permet deixar-lo. Jo el vaig llegir en unes hores, amb el cor trist i la sorpresa a flor de pell, preguntant-me com és possible que succeeixen certes coses. Tractada com una tragèdia, no és gratuït que les diferents parts de la novel·la vagin introduïdes amb citacions de tragèdies clàssiques: Èdip rei, Antígona, Els set contra Tebes, Èdip a Colonos, Otel·lo, Macbeth, Prometeu encadenat, Ifigènia a Àulida i Romeo i Julieta. Amb diverses mirades i veus narratives, Maria Vilanova l’encerta de ple. A les pàgines del llibre no hi ha res sobrer. Tot i estar centrat de manera intimista en el dolor del personatge principal, no es recrea en el desastre més del necessari. L’autora intenta apropar-s’hi, escriu un text ple de reflexions filosòfiques i preguntes vitals, interpel·la constantment el lector, però aconsegueix, malgrat la duresa del tema, mesurar suficientment el drama. D’altra banda, atorga a la trama un crescendo d’intriga, oferint la informació a petites dosis, que moltes novel·les de crims voldrien aconseguir.
Us recomano Entre dos fills. Un cant a l’amor matern, a l’acceptació del patiment que la vida ens depara, a la resiliència que ens permet no tirar la tovallola per més desesperats que puguem estar. Un bon encert de Llibres del Delicte, que ha publicat el títol en la seva col·lecció generalista, DeLite, amb el número 3.

     

3 comentaris:

Àngels Freixa ha dit...

Gairebé cada ressenya teva és un títol més a afegir a l'inacabable llista. Aquesta també és molt atractiva (i dolorosa).
Gràcies

Anònim ha dit...

Me enamorat de la resenya, de veritat. Vull saber el desenllaç, per colpidor que sigui,

GRàcies Anna


Carme Luis

Anònim ha dit...

Ha de ser una història durissima. Horrorós trobar-se en un cas així. Gràcies Anna Maria. Una abraçada.

Marta Valls