Harlem Nocturne

dilluns, 10 de gener de 2011

Un conte per començar l'any

Vinga, negrots. He decidit treure del rebost dels contes un dels que fa temps que us tinc reservats. Com sabeu, de tant en tant m'agrada penjar algun relat que pugui sorprendre o generar estranyesa (o directament por), però normalment intento dosificar-los adequadament. 
Avui, per començar l'any laboral després de la voràgine nadalenca, he pensat en aquest, que no arriba a ser de terror, però té el seu "què". Espero que us agradi.   
Fins aviat, negrots.



Las gafas, de Matías García Megías

Tengo gafas para ver verdades. Como no tengo costumbre no las uso nunca.

Sólo una vez...

Mi mujer dormía a mi lado. Puestas las gafas, la miré.

La calavera del esqueleto que yacía debajo de las sábanas roncaba a mi lado, junto a mí.
El hueso redondo sobre la almohada tenía los cabellos de mi mujer, con los rulos de mi mujer.
Los dientes descarnados que mordían el aire a cada ronquido, tenían la prótesis de platino de mi mujer.
Acaricié los cabellos y palpé el hueso procurando no entrar en las cuencas de los ojos: no cabía duda, aquello era mi mujer.
Dejé las gafas, me levanté, y estuve paseando hasta que el sueño me rindió y me volvió a la cama.
Desde entonces, pienso mucho en las cosas de la vida y de la muerte.
Amo a mi mujer, pero si fuera más joven me metería a monje.

13 comentaris:

Elies ha dit...

Real com la vida mateixa, ha, ha!
El trobo molt encertat, gràcies.

Jordi Canals ha dit...

Relat breu, ben resolt, dius que no arrriba a ser de terror, doncs a mi em produeix una certa basarda.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hahaha. Sí, és clar, Jordi. Aquí no puc penjar cap relat que no impliqui, com a mínim, aquesta certa basarda.
Som a "A l'ombra del crim". Hehehehe.

Anònim ha dit...

L'he trobat força divertit, però s'acaba desseguida... m'hauria agradat que hi hagués més "intringulis"... m'imagino dormir amb un esquelet al costat... brrrr!!! Una mica de cagarel.la... oi? Però comque a ell no el molesta, doncs no arriba a fer por...

MARTA VALLS

Yves Gerbeau ha dit...

Fantàstic! Majestuós! No saps prou com m'ha agradat!

Gemma ha dit...

Demà et diré qué. Crec que avui miraré el meu marit com dorm amb uns altres ulls. He de dir però, que algunes vegades,jo també porto unes ulleres de la veritat.

La Meva Perdició ha dit...

Unes ulleres fascinants que conviden a apropar-nos a una realitat que no veiem .... un relat estrany, sí, i molt inquietant.

Teresa ha dit...

És com anar-se'n a dormir amb un malson!

Ara falta que les ulleres se les posi la dona!!

Petons!

Maria ha dit...

M'agrada molt el començament, Anna. De la manera més simple i sense haver de donar explicacions, saltes de la rutina diària a un univers fantàstic. T'ho has de creure i punt.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Bé, jo no, l'escriptor

Maria ha dit...

Era un "saltes" impersonal, amiga Maciana!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ah, perdó, ho he malinterpretat. És q ho he llegit en aquest trasto petit i no es veu igual

electra ha dit...

(la pregunta del milió és pq l'insomne s'estava de ficar-li el dit a l'ull... a l'esposa.)