Harlem Nocturne

dijous, 20 de gener de 2011

El magnífic univers d'E.T.A. Hoffmann

Ernst Theodor Amadeus Hoffmann (1776-1822) està considerat un dels escriptors més importants del Romanticisme alemany. Va simultaniejar la seva activitat literària amb la musical, disciplina en la qual va exercir la crítica, la direcció de grans orquestres i la tasca de notable compositor. Amb tot, la seva faceta d’autor de contes, especialment fantàstics i de terror, ha estat la més destacada i coneguda. Fins i tot els seus relats van inspirar la cèlebre òpera de Jacques Offenbach, de 1880, Els contes de Hoffmann; la peça per a piano Kreisleriana, de Schumann; el ballet Copèlia, de Leo Delibes i el famós ballet de Tchaikowsky, El trencanous.

Aquests dies he llegit algunes de les seves històries, que evidentment coneixia però que no havia arribat a llegir mai. M’han encisat. El volum (novament agraeixo l’encert de la petita col·lecció d’El País) conté 4 relats: El hombre de arena, Vampirismo, Bárbara Roloffin i Historia de fantasmes. Senzillament esplèndids.



No hi ha dubte que estem parlant de contes típicament romàntics, on Hoffmann mostra la seva elevada qualitat literària. Sense deixar mai de banda l’exercici metaliterari, que remet constantment el lector a la constatació que està consumint literatura, que li estan explicant una història, l’autor du a terme interessants indagacions al voltant del fet artístic i del procés creatiu. I ho fa no només des del punt de vista del seguit de reflexions que situa quasi inadvertidament enmig de la ficció (inclosa l’al·lusió a altres escriptors, com Walter Scott o Lord Byron, als quals fins i tot compara), sinó també assajant tècniques diverses (des d’un fil conductor  ideològic que sobrevola  els  relats a través de la veu d'algun personatge recurrent, al recurs de les epístoles per introduir l’argument).

Hoffmann va viure a cavall entre el Set-cents i el Vuit-cents. Per més que el Romanticisme germànic fos clarament primerenc en relació amb l’hispànic, no podem defugir la realitat que la societat en la qual es crià encara era hereva de la Il·lustració. Per aquest motiu, en ocasions se sent empès a fer-nos cinc cèntims de la seva teoria literària, a explicar-la. Però també per aquest motiu descobrim en la seva obra reminiscències d’aquell moviment. Què són si no els autòmats que tant renom li han atorgat? La manifestació del gust pels nous avenços de la tècnica que es gesten durant la Il·lustració i la reafirmació del progrés de caire científic, clarament explicitat en un conte com El hombre de arena. Les figures, les estàtues, les nines amb moviment quasi humà... elements molt habituals del teatre i la narrativa a partir del XVIII, que feien les delícies del públic coetani.


Hoffmann posseeix una enorme imaginació i resulta evident que la seva empremta la podem resseguir en escriptors posteriors. No m’imagino personatges com Edgard A. Poe sense la prèvia existència de Hoffmann. En els relats del recull hi trobem tot una gamma de motius i arquetipus del gènere. La bella i dissortada Aurèlia de Vampirismo, que s’alimenta de la carn dels morts; el diable en persona que s'instal·la a Berlín per temptar els homes honestos (Bárbara Roloffin) o els fantasmes més típics que es presenten ineludiblement cada dia a la mateixa hora a Historia de fantasmes. Per no parlar, evidentment, de la inefable Olimpia d’El hombre de arena, heroïna abnegada i força peculiar.  

Un univers magnífic, del qual ja no convé  explicar res més. S’imposa la constatació directa. El descobriment (o redescobriment) dels clàssics, si més no a mi, em produeix un immens plaer. 
Bona nit, negrots.

18 comentaris:

Elies ha dit...

He llegit "El hombre de arena" i subscric tot el que dius. Gràcies un cop més per aconsellar bona literatura (i si és negre, encara millor!).

electra ha dit...

molt interessant!

Oriol ha dit...

Moltes gràcies, Anna! Jo trobo interessant complementar la lectura de El hombre de la arena amb Lo siniestro de Freud.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Sempre he sentit parlar d’E.T.A. Hoffman (bé, no sé si sempre, però ho sembla) i tanmateix mai no he llegit res escrit per ell. Havent llegit la teva exceŀlent ressenya, trobo que ja és hora que ho faci.
Gràcies!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tots. Us encantarà.
Per cert, Oriol. A banda de dir-te gràcies per complir el propòsit de deixar aquí el teu rastre (abans silent), et vull dir gràcies per la recomanació. Vull aprofundir més en l'univers de Hoffmann. M'ha interessat molt. Buscaré "Lo siniestro de Freud" i altres títols que ja aniré comentant i que tinc anotats.

Jordi Canals ha dit...

Jo tampoc no he llegit mai res de E.T.A. Hoffmann, tenia bones referències d’ell sobre tot d’escoltar “Kreisleriana”, peça que he sentit un munt de vegades; soc un amant de Robert Schumann. A la meva propera visita a la Biblioteca, cercaré “El hombre de la arena”

Gemma ha dit...

Ho tindrè en conta. Gràcies

Anònim ha dit...

bon dia!
qui pugui que faci una ullada a "los elixires del diablo", novel·la del mateix autor, on es magnifica i mostra totalment el romanticisme de l'època. atentament

josep

mercè trias ha dit...

sempre he tingut la curiositat de Hoffman, ara ja ès una necessitat trobar.me amb ell.. es que els teus escrits Anna es el qu tenen.. voler saber mès i mès..
Gracies mestre per tot el que m'ensenyas i hem deixas participar!!
bona tarda i bon cap de setmana

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ai, Mercè, gràcies a tu per passar per aquí, reina.
Josep, és cert. Vaig oblidar imperdonablement citar "Los elixires del diablo", considerada una obra mestre del Romanticisme alemany.
Gràcies novament a tothom.

Yves Gerbeau ha dit...

Gràcies per la recomanació!!!!!! Ràpid a llegir aquests contes, ja tardo!!!!

Volem viure a Móra la Nova ha dit...

Em pensava que el post anava de la banda terrorista

Teresa ha dit...

No he llegit res d'aquest autor, però a partir d'ara procuraré fer-ho!

Gàcies per la recomanació!

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

...traigo
sangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...


desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ


COMPARTIENDO ILUSION
ANNA MARIA

CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...




ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ALBATROS GLADIATOR, ACEBO CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER Y CHOCOLATE.

José
Ramón...

Yves Gerbeau ha dit...

He trobat dos relats dels que dius a Internet. He llegit: Bárbara Roloffin i m'ha encantat. Quan pugui llegiré El hombre en la arena...
Gràcies!!!!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

José Ramon, gracias. Que contribución la tuya!
Bienvenido.

Yves, a Internet hi ha molta cosa. En particular, la pàgina de Ciudad Seva és una mina.

Yves Gerbeau ha dit...

Anna;
he llegit ara "El hombre de arena". Magnífic! Excel·lent! Quin relat més bo! Com interactua amb el lector! Com barreja realitat i ficció! Com profunditza amb un tema que m'apassiona: la pròpia realitat!
Si et fixes bé, és l'ideal del meu bloc: "La realitat No existeix, només la podem imaginar". Ell crea un relat parlant completament d'això... de les visions personals de les coses, de la mirada subjectiva del món, dels prismàtics i ulls artificials de cadascú... ohhhhhhhhhhh! Fantàstic!
Gràcies, Anna, de veritat!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Tenia la clara sensació que t'agradaria. A mi també em va encantar. Me n'alegro moltíssim, moltíssim, de ser útil. D'aconseguir amb els meus humils consells que algú s'entusiasmi com has fet tu amb Hoffmann.
Gràcies a tu, estimat Yves, per la teva fidelitat.