Harlem Nocturne

dimarts, 11 de gener de 2011

El mòbil del crim (II)


Feia força dies que teníem aquest article pendent, negrots, i avui he trobat un petit forat en la meva atapeïda activitat per poder-lo escriure.

Si recopilem allò que vam dir, recordareu que vaig marcar tot un conjunt de premisses que convé diferenciar d’entrada a l’hora de definir els motius per matar. No és igual la màfia i el crim organitzat que el crim d’una persona qualsevol que no viu l’ambient de la delinqüència. No és igual aquell que mata amb el cap clar que la persona que arrossega un problema mental. I tampoc no és igual qui assassina amb premeditació que qui ho fa en un rampell inesperat.

També vaig considerar que hi havia 4 mòbils bàsics, al voltant dels quals oscil•laven la resta: l’amor, l’odi, la revenja i els diners. Continuo pensant el mateix, però vull aclarir una sèrie de qüestions que vau apuntar en els vostres encertats i amables comentaris.

Alguns vau intervenir afegint els mòbils relacionats amb el poder, amb la religió, amb la fam, amb l’estètica, amb els jocs de rol o amb la gola. I, evidentment, teníeu raó. Tanmateix, jo penso que, tret del tema del poder (que en alguns casos sí que està desvinculat de les qüestions econòmiques i representa un mòbil en ell mateix), la resta no deixen d’estar lligats a les pulsions bàsiques. De fet, fins i tot diria que la revenja també és un submòbil, perquè es mata per revenja, però aquesta ha de venir motivada per quelcom relacionat amb els sentiments o desigs de base, l’amor (gelosia, enveja, traïció), l’odi (ídem), els diners i, afegirem, les ànsies de poder.

Si parlem de religió o de jocs de rol, sens dubte estem encaminant-nos cap a l’odi i el fanatisme. La creença en quelcom fins a límits extrems, comporta en ocasions la desviació del comportament. Si algú arriba a empassar-se que la religió pròpia o el joc de rol que està jugant són més importants que la vida humana, o odia a mort o s’ha trastocat. Per tant, anem a parar a les premisses i pulsions de les quals parlo des del començament. Val la pena recordar que, en el primer article sobre els mòbils, ja vaig advertir que volia anar a l’arrel fonamental dels mòbils per matar, no als centenars de motius concrets que ens podem trobar pel camí.


En aquell moment, em va quedar pendent parlar dels diners, de les causes econòmiques. Són tan velles com l’home. Intentar tenir el que tenen els altres, intentar viure millor, intentar amassar una fortuna... diners, diners, diners. La cobdícia i l’avarícia han estat tradicionalment al capdamunt dels mòbils criminals. Aquesta ànsia de l’home, juntament amb el desig irrefrenable de manar i dominar, sembla consubstancial a l’espècie. Quantes batalles i guerres i conflictes i morts per sol fet de conquerir, de sotmetre, d’imposar, de posseir! En aquest punt és quan, a voltes, s’imbriquen el poder i els mòbils econòmics, perquè, sovint, poder i diners es donen irremissiblement la mà.

No sóc gens religiosa, però m’he criat com tots vosaltres dins de l’entorn paleocristià. Per tant, és impossible abstraure-se’n totalment. Per això no em sembla del tot inadequat concloure aquest article (ja massa extens per a un bloc) consignant que, no debades, els 7 pecats capitals són els que són. En ocasions, només en ocasions, també la doctrina catòlica l’encerta una mica. Per això, tal vegada podem tancar amb aquesta llista final: Luxúria, gola, avarícia, peresa, enveja, ira i supèrbia. Agrupant-los com vulgueu, fet i fet acabem dient el mateix.

Que passeu bon dia, negrots.

10 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

És extraordinari com portes el teu comentari cap a la fi que persegueixes “els 7 pecats capitals” dels que jo en destacaria l’enveja, aquest mirall deforme que fa veure que els altres tenen més que nosaltres: un sentiment tan perillós que, en efecte, pot portar a atemptar contra la vida.

Gemma ha dit...

Ja no és que la religió l'encerti ó no , és que els 7 pecats capitals, bem mirats, són universals i aderits a l'ésser humà. És allò que realment goberna el món.

Elies ha dit...

L'ésser humà té molts punts foscs i aquests que esmentes són els clàssics que, si bé no sé si tots s'adiuen com a mòbils de crims, si que són els principals generadors de conflictes.

Anònim ha dit...

Molt bé, molt bé, però segueixo no encaixant bé alguns temes en la reducció que fas: i el mòbil étnic? i l'holocaust? Realment tots els nazis odiaven els jueus, comunistes, discapacitats, etc...?
I matar per sobreviure? I matar per por? I matar per vergonya?

Reflexionem-hi, reflexionem-hi...

IO

Anna Maria Villalonga ha dit...

Benvolgut IO.
Estic reflexionant intensament.
Tens raó, però continuo dient que alguns d'aquests motius estan en general (sempre en general) encabits dins dels altres. El nazisme seria igual que els fanatismes religiosos que ja he esmentat. Com el racisme i tot plegat.
Pel que fa a matar per sobreviure o per por, seria tot una altra cosa.
Crec que no has d'oblidar que estem parlant dels mòbils del crim dins LA NOVEL·LA NEGRA. Per molts punts de contacte que existeixi amb la realitat, també ve marcada per les convencions del gènere (tòpics, llocs comuns).
Ja vaig parlar d'això en dos articles que també es continuaven, on de fet explorava fins a quin punt la novel·la negra actual és el nou "realisme" (o no).
Matar per por, per fam o per sobreviure tal vegada entraria dins dels paràmetres de matar "en defensa pròpia" (més o menys matisat). Evidentment, tens raó en el fet que matar per por és un terme molt ampli que pot donar molt de si.
Continuarem reflexionant...

Teresa ha dit...

Ho has resumit admirablement, Anna!! Tots els mòbils estan relacionats amb els punts bàsics que apuntes.

Ara, quan llegim una novel·la negra, tindrem present aquesta entrada al bloc negrot!

Petons!

Maria ha dit...

La doctrina cristiana, en totes les seves variants, és inesgotable com a font literària. I la novel·la negra no podia ser cap excepció, és clar: les teves estimades narradores sueques estan particularment enganxades als mòbils amb rerefons religiós.

electra ha dit...

no res... el que dóna més de si, i t'hi acostis per la drecera que vulguis, són 2 ítems, més ençà o més enllà que els pecats capitals: la cobdícia i l'amor encegat.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

En Jordi diu que potser l’enveja és la pitjor. És possible, totes són ben lletjotes, però a mi em desagrada la supèrbia tant com l’enveja. Per a mi són les dues pitjors. Em són molt antipàtiques totes dues. Quant a la luxúria, la gola, l’avarícia i la peresa trobo que més aviat qui les tingui fa una certa llàstima, com tenir una enfermetat repugnant. La ira és probablement la més perillosa, però no m’és antipàtica, si de cas em fa por. Però l’enveja i la supèrbia em resulten fins i tot irritants. I ja m’imagino, Anna Maria, que l’article va per una altra banda, però amb la grip no em rutlla gens bé el cap. Ah, i continuo opinant que el mòbil del poder és molt i molt important. Per a mi és el més important, però ara mateix em trobo tan malalment que no em veig capaç de dir res més.

jomateixa ha dit...

Hi ha tants motius per matar que no m'estranya que el món estigui com està...