Harlem Nocturne

divendres, 3 de desembre del 2010

La mujer del faro, d'Ann Rosman


La mujer del faro és l’òpera prima d’Ann Rosman. L’autora segueix les passes del grup d’escriptores representants del gènere negre actual procedent del fred. Així, en la línia d’Asa Larsson o Camilla Läckberg, que situen l’acció en llurs petites localitats natals, també Rosman ambienta la seva primera trama criminal en un lloc gelat i idíl·lic, Marstrand, la població de la costa occidental de Suècia on resideix.
La novel·la és molt amena i entretinguda, una mica a l’estil Läckberg, tot i que més dinàmica i menys “d’estar per casa”. El Dagens Nyheter publicà, a propòsit de la seva aparició: “Rosman no sólo es comparable a Camilla Läckberg: es mejor. Ya en su primera novela su estilo es más conciso y la acción avanza a un ritmo más rápido”.
Hi estic d’acord. Evidentment, no vull donar a entendre que, des del meu punt de vista, la comparació amb Läckberg representi un símbol d’excel·lència. Gairebé seria al contrari, però sí que combrego amb la idea que La mujer del faro resulta un producte més suggeridor.

Rosman crea una heroïna: la jove policia Karin Adler, la qual ha d’enfrontar-se al seu primer cas d’assassinat com a responsable principal de la investigació. La trama –truculència familiar del passat i del present– és distreta i ben lligada, malgrat que no la podem titllar d’especialment innovadora. Diria que l’autora aposta a guanyador i ens ofereix novament aquella dimensió costumista que ens aboca a la realitat quotidiana sueca i que, per als lectors del sud, no deixa de posseir elements força sorprenents. Les intrigues casolanes, les sogres dolentes, les nores desgraciades, els fills dominats, l’ambició per ascendir socialment, la cobdícia, la mentida i l’engany recorren a tort i a dret les pàgines del llibre.
La mujer del faro dóna molt de si quant a indagar sobre la situació de la dona en terres sueques, força menys “paradisíaca” que no ens pensem. Estic treballant la qüestió, de cara als Juliols de la UB, i en un futur espero poder-vos-en fer cinc cèntims de manera acurada.
En qualsevol cas, estem assistint a l’inici d’una nissaga. Karin Adler tot just acaba d’aparèixer i suposo que té moltes peripècies per endavant. Com sempre que ens traslladem tant al nord, m’ha subjugat la descripció del mar, de les illes, del fred, del paisatge, de la neu, de la pesca, del glaç. La protagonista viu en un vaixell i és una navegant de primera categoria. Aquest factor es pot considerar un element original que atorga a la ficció un caire diferent. Per a algú com jo, que troba tan fascinant el regne de Neptú, representa sens dubte un motiu de joia.
I fins aquí la meva ressenya d’avui, negrots. Espero que us resulti ben útil.
Feliç divendres!

15 comentaris:

2n ESO INS Lluís Companys ha dit...

Hola Anna,

amb les teves ressenyes, vénen ganes d'anar corrents a la FNAC a adquirir el llibre en qüestió...

També és més atraient saber que està més treballat que la Läckberg o la Larsson, ja que cap de les dues em va agradar.

Gràcies!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Jo crec que Asa Larsson i Camilla L. són diferents l'una de l'altra. No sé si dir que Rosman "està més treballat", sinó que resulta més dinàmic i concís. La Rosman és de l'estil Camilla, amb l'aparició de la quotidianitat, però els personatges no són tan tous ni tan carrinclons.
Aquesta novel·la, però, em va perfecta per als Juliols.

Anònim ha dit...

Llarga carta al Reis demanant llibres. Un altra per la llista.
Un petonet Anna Maria.

MARTA VALLS

Gemma C.O. ha dit...

Bé, a copia de llegir aquestes resenyes crec que m'estic enganxant,compraré el llibre i així descobriré si relament he entrat en quest món. Gràcies

Jordi Canals ha dit...

Me l’apunto , una més a la llista, no podia ser d’altra manera després de llegir la teva descripció sobre les característiques més destacades de la novel·la i de l’autora. La portada també és força suggerent.

Elies ha dit...

Benvinguda aquesta nova autora nòrdica. Celebro que et serveixi per les classes de l'estiu.

Ignasi ha dit...

Caram amb l'especialització!
Aviat hi hauran més autors/es de novel·la negra escandinaus que psicoanalistes a l'Argentina.

Cal d'estriar el gra de la palla, i aquí es on entres tu, per content nostre!

Anna Maria Villalonga ha dit...

No és ni de bon tros un novel·lon, però sí que resulta molt amena com a entreteniment.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Estic d’acord amb el Jordi: la portada és força suggerent i reforça el que tu has dit, Anna Maria, sobre el mar del nord. Sembla prou original i me l’apunto.

LURDES ESTRUCH ha dit...

moltíssimes gràcies, però jo me la penso estalviar; la segona de la Larson ja em va deixar prou amb l'ànima als peus, a més a més passo, just ara, per Mankell-4, i al seu costat, pel que expliques, la tal òpera prima no té color.
petonet.
(això de l'iot... de seguida m'ha vingut al cap el magistral Charles Williams.)

Anna Maria Villalonga ha dit...

evidentment, si algú té, com tu, pendent tota la nissaga del Mankell, no hi ha color. Però també t'haig de dir que aquesta novel·la no és comparable a la de l'Asa Larsson, ni de bon tros. És molt més semblant a la Camilla L.
No deixa l'ànima als peus, ni molt menys. Ans al contrari. Fa de molt ben llegir, tipus misteri (fins i tot hi ha un tresor i uns pirates).
En qualsevol cas, a mi m'interessa pel curs que faré als Juliols, perquè parlaré de les autores sueques i de la visió de gènere en comparació amb les nostres autores i la nostra societat. Per tant, haig d'establir un corpus prou significatiu per parlar-ne.

Unknown ha dit...

Me l'apunto!!
Ara per Reis és un bon moment per regalar llibres. Sovint els que recomanes aprofito per regalar-los al meu fill, als meus germans o als pares; així m'asseguro que els podré llegir jo també.
Gràcies!!

Maria ha dit...

M'he prohibit la novel·la negra sueca per una temporadeta, després de l'enrabiada que vaig agafar amb el tàndem Larsson / Läckberg. L'excepció que confirma la regla són aquell parell que tu ja saps -i si a més vénen recomanats pel Camilleri, qui els posa a la llista negra?
(Acabo de llegir The Analyst, de Katzenbach: pura acció, 100% USA, tan distret com prescindible.)

Anna Maria Villalonga ha dit...

Una mica és això, tan distret com prescindible. Ara bé, a mi em va de perles per al corpus dels Juliols.

Anònim ha dit...

Un altre a la llista!
La darrera obra que he llegit del què es podria considerar "aquest grups d'autors" ha estat "La princesa de gel". Veig que creixen...
Una abraçada càlida,
Maite Crespo