El veredicte de llautó és un thriller judicial extremadament àgil, distret i trepidant. Una novel·la de judicis i de crims al més pur estil americà, però amb tot allò de positiu que aquesta apreciació pot tenir. Un advocat que ha passat un any retirat de la circulació per problemes personals, hereta el bufet d'un col·lega i amic al qual han assassinat. Evidentment, heretar el bufet implica heretar també els seus compromisos professionals, inclòs un importantíssim cas relacionat amb un magnat de la indústria cinematogràfica de Hollywood. Un magnat que, a la manera d'un O. J. Simpson qualsevol, ha matat presumptament l'esposa infidel i el seu amant.
Aquest és el punt de partida del llibre, en aparença no massa original, però que posseeix tots els ingredients per fer passar una magnífica estona al lector afeccionat al gènere. Evidentment, és el meu cas. La confluència del factor criminal amb el factor judicial sempre m'ha agradat. Serà per això que sóc tan addicta a sèries com "Ley y orden" i "Ley y orden: Unidad de víctimas especiales", que consisteixen precisament en això, en reflectir primer la part de la investigació policial i després la del judici.
A El veredicte de llautó hi apareixen dos dels personatges creats per Michael Connelly, l'advocat Haller i el policia Bosch, que, per a més inri, protagonitzen una anagnòrisi final d'allò més surrealista.
La novel·la resulta intensa, plàstica, entretinguda. Jo no me la perdria. El narrador, en primera persona, és l'advocat Haller, el qual va descabdellant detalladament -i amb sorpreses incloses- el complicat entramat del món de la justícia als Estats Units.
La novel·la difereix substancialment del gènere negre europeu. No es pot comparar amb els llibres d'en Mankell o d'en Camilleri. Això no significa que la consideri pitjor, sinó simplement diferent, per més que aquesta afirmació sembli un acudit. L'enfocament de la trama s'aprofita de les típiques fórmules cinematogràfiques, d'èxit garantit. Per tant, podem assegurar que, si algú es decideix a filmar la pel·lícula amb honestedat i fidelitat, pot resultar força reeixida.
Només hi trobo una pega. Diria que les pàgines finals, després d'un desenvolupament general tan emocionant, deceben una mica. Però no per la resolució de l'afer (ben trobada i inesperada), sinó perquè el ritme narratiu perd un pèl d'embranzida. De qualsevol manera, negrots, jo l'he acabat en molt poc temps i no puc negar que m'ho he passat pipa.
Espero que els qui l'heu llegida (que en sé com a mínim dues, eh?) consigneu aquí la vostra opinió.
Negrots, ens veiem. 
6 comentaris:
Doncs és el que dius: un truc final tret de la màniga amb pinces, que no entela, però, el fet que el llibre està ben escrit i encara més ben dialogat -en la línia de la novel.la negra americana. Em diu un ocellet que cal insistir en l'autor, sobretot en els títols protagonitzats per Harry Bosch, aquí una mica desdibuixat en un paper secundari. L'ocellet em recomana "Echo Park".
Ah, sí. Ja me l'havies recomanat fa molts mesos. A la llista va.
Ets una dona previsora: així no et quedes mai sense teca, com em passa a mi cada dos per tres. Avui mateix he acabat una altra Vargas i no tinc res negre a mà. Demà toca escapada llibresca: urgent.
I tant. Urgent, que ve el cap de setmana. De tota manera, ja coneixes la compulsió llibresca. És impossible que em quedi sense teca. A banda de la no negror, de la negror ara mateix tinc com a mínim 10 o 12 llibres fent cua, i això sense comptar amb la col·lecció del País. Imagina't.
Quan arriba cada moment, el més difícil és triar.
Ara com ara, ja t'he dit per altres vies que he tornat a Suècia.
I m'està agradant moltíssim.
Quan pel mig s'hi fiquen advocats i jutges, el meu interès puja uns quants graus. Miraré de comprar-me'l.
No t'agafa fred de tan deambular pels carrers de Suècia?
Narcis, la novel·la sueca que estic llegint (que estic acabant, millor dit) i que comentaré en breu, passa a l'estiu.
Però, no. M'agrada molt que les novel·les negres passin en època de fred i neu i tempestes. Ja sé que són llocs comuns, però m'agraden.
Sí, t'aconsello "El veredicte de llautó". Molt distreta, com dic. M'ho he passat força bé.
Publica un comentari a l'entrada