Harlem Nocturne

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Abans de la gelada, de Henning Mankell


Acabada la penúltima novel·la amb en Kurt Wallander com a protagonista, ara m'enfronto amb un gran dilema. Començo de seguida la darrera, L'home inquiet, que vaig comprar a l'FNAC -amb l'Esmeralda- enmig d'una de les meves compulsions? O m'espero una mica per allargar la sensació que la presència d'en Wallander no s'ha acabat?

És una disjuntiva difícil. De moment, llegiré La santa culpa, de Vicenç Mengual. Ja us la vaig anunciar fa uns dies i realment m'ofereix molt bones vibracions. Però, com que és curteta, què faig després? A veure si em doneu idees, negrots.

Sigui com sigui, diré que Abans de la gelada m'ha agradat força. A més, té l'atractiu d'estar enfocada des del punt de vista de la Linda Wallander, la filla del nostre heroi, que inicia la seva feina com a policia. És una manera diferent de seguir la investigació, una forma nova de presentar-nos uns personatges tan familiars: vistos i judicats a través dels ulls d'un altra persona. Hi ha algunes apreciacions de la Linda que no deixen de sorprendre'ns, però diria que, com a tècnica literària, el recurs resulta molt encertat. Possiblement així és la vida. Si coneguéssim amb total sinceritat el punt de vista de cadascun de nosaltres sobre les mateixes coses i les mateixes persones, de ben segur que ens cridaria moltíssim l'atenció.

En fi, que no us perdeu el penúltim Wallander. I no oblideu que demano ajuda per tal de decidir què fer. Sisplau, negrots.