Avui és un dia trist, per més esperat que resultés des de fa unes setmanes. Ens ha deixat un dels mestres, el conegut escriptor Andrea Camilleri, creador (entre d'altres obres i gèneres) del famós comissari de policia Salvo Montalbano, figura de primera fila del giallo italià.
Tots sabem allò que, a casa nostra, han representat les novel·les de Camilleri, especialment per als afeccionats al gènere, però jo m'atreviria a afirmar que no només per als afeccionats. Camilleri va ser dramaturg, guionista, assagista i un excel·lent cronista de la realitat de Sicília. Per això penso que reduir-lo a la novel·la de crims no resulta pertinent. Camilleri va ser un gran escriptor i així ho hem de consignar.
Tot i això, no podem obviar la celebritat que va adquirir, a nivell mundial, amb el seu Montalbano (com sabem, cognom en homenatge a Manuel Vázquez Montalbán). Camilleri va crear personatges inoblidables (com l'inefable Catarella) i casos imaginatius i propers a l'estil de la Mediterrània, pàgines i pàgines que ens han regalat hores de suspens, intriga, diversió, humor i riures. Hores incomparables que podem remembrar sempre que vulguem amb la relectura de tants i tants títols. Endemés, com a lectors en català gaudim de la fortuna d'un luxe afegit: les inigualables traduccions de Pau Vidal, el traductor preferit de Camilleri, el traductor que, segons ell, ha captat millor l'esperit dels seus personatges i l'ànima (tan difícil de reproduir) del seu dialecte sicilià.
Camilleri ha mort amb 93 anys, després d'una vida llarga i profitosa. El trobarem a faltar, perquè va estar treballant incansablement fins al final, malgrat l'edat i la malaltia. Amb tot, i encara que resulti tòpic, la gent com ell mai no marxen. Resten incòlumes, per sempre, en les seves obres.
Que la terra et sigui lleu, mestre.
7 comentaris:
Quin greu! Gràcies Anna!
Un gran! Sort que ha deixat tot aquest llegat escrit abans d'anar-se'n que, com bé dius, no es pot restringir a l'àmbit negre (o 'giallo').
Sí, és així. Ara he parlat amb en Pau Vidal. Està trist, tot i que ja era d'esperar.
Un petó, Àngels i Andratx
aix, quina tristor, per esperat que fos...
Sí, si, S.T.T.L. amic... He passat de les millors hores de la meva vida amb les teves històries i els teus personatges sicilians...
Tal com dius, Camilleri restarà en les seves obres.
Les noveŀles que he llegit amb en Montalbano, han estat sempre traduccions a l’anglès (el que trobo a Toronto), però la propera vegada que vagi a Catalunya m’asseguraré de comprar-ne traduïdes al català per en Pau Vidal.
Gràcies!
A Urà ens l'estimàvem molt al mestre Camilleri. Sort que ens deixa un immens llegat per a que el continuem gaudint.
https://vagandoporurano.blogspot.com/2019/07/andrea-camilleri-moltes-gracies-mestre.html
Gràcies per les teves paraules, Anna
Publica un comentari a l'entrada