Harlem Nocturne

diumenge, 25 d’agost de 2019

Un descans que em mereixo




Per motius de saturació i cansament, per la convicció que no puc arribar a tot i que ja fa molts anys que em trobo en aquesta tessitura, he decidit durant aquest estiu deixar aquest bloc. Em fa una pena enorme i no vol dir que sigui per sempre, però necessito un descans de manera inapel·lable. La responsabilitat d'acumular tants llibres que la gent m'envia i que no tinc temps material de llegir quan toca, així com la meva inoperància a l'hora de passar de tot i no donar-hi importància, m'han obligat a prendre aquesta decisió. 

Ho volia comunicar abans que acabés el mes d'agost. Espero que comprengueu que tinc ganes de llegir allò que em vingui de gust, de triar jo el llibre i no de sentir-me obligada a llegir allò que algú espera que llegeixi. D'altra banda, la meva autoexigència a l'hora de fer unes ressenyes amb una mínima qualitat, també m'esgota moltíssim. 

De moment, comentaré les obres succintament a facebook i a twitter i res més. 
Gràcies per la fidelitat. de tot cor.

Negrots, no és un adéu, és un fins aviat. 



7 comentaris:

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

En un blog tan important com és A l’ombra del crim, increïble que no hi hagi comentaris quan anuncies una decisió així.
Havies comentat aquesta decisió, però no en el blog mateix. Entenc els motius, que necessites llibertat, no del blog per se, sinó de l’obligació que ha esdevingut ressenyar i ressenyar tots aquests llibres, que t’envien, en el blog(s). Sé com ets de responsable (t’haurien de donar un premi a la responsabilitat), i com que jo també en sóc, encara que no arribi al teu nivell, comprenc perfectament la teva saturació, cansament i necessitat de descansar.
Encara que no sigui un adéu per sempre, només un llarg descans, sento tristesa. Ens vàrem conèixer en aquest blog, fa uns 11 anys, i aquest va ser el principi d’una meravellosa amistat.
Lletraferida i negrota número u: fins aviat!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, estimada. No puc dir ara que faré en un futur, però no podia més. Ha estat una decisió difícil, perquè el cansament em ronda fa molt. El fet que la gent no comenti, malgrat que em consta que em llegeixen força, també ha estat decisiu. És la sensació que tu fas un gran esforç de franc i no hi ha ni el retorn de compensació. Hi ha dies que m’he sentit idiota fent les entrades. I ja n’estic tipa, de sentir-me així.
Però la pena que tinc és de nostàlgia, de tants esforços i hores que li he dedicat. I com tu dius, ara ningú no ès capaç ni de deixar un comentari. Ens hem tornat bastant mal educats, no guardem ni unes mínimes formes.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Quanta raó tens! T’entenc perfectament. Sóc molt conscient de l’esforç que representa escriure una ressenya amb cara i ulls (potser hi ha qui pensa que és bufar i fer ampolles). I tu n’has fet tantes i tantes! I tan ben fetes, inteŀligents i interessants! A mi sempre m’ha admirat i t’asseguro que, amigues o no, et tinc un gran respecte.
Molt maleducats, ens hem tornat. Jo he fet favors, no amb ressenyes, però per coses de llibres, i hi ha gent molt amable que em dóna les gràcies i tot això, però d’altres sembla que l’esforç que he fet (i tot costa) no es mereix ni unes “gràcies”. En fi.

Unknown ha dit...

Fins aviat!

Eloy ha dit...

Entenc els motius. Aquí o en un altre lloc seguirem amb la negror... petons i abraçades

Manel Aljama ha dit...

Estimada. Fem massa cosas i la vida és molt curta. Jo mateix surto del tot d'una situació irregular i ja fa un temps vaig replantejar els meus blocs i la periodicitat(literatura cultura, fotografia, tecnologia) i no genero contingut propi, sinó que col·lecciono contigut que m'interessa i de tant en tant, penjo algun article meu que ja he publicat en una revista.

FAcebook es va matar blogger, potser sí, però el maleït facebok et dóna una visibilitat que no té el blogger (ni tampoc els seus responsables han sabut treure tot el profit).

Com deia, inicio nova etapa i focalitzo i prioiritzo activitats. I aprofito que la teva auturada per a poder llegir tot el teu bloc :-D Una abraçada i un petonarro!

Torna quan puguis, però torna!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies pels comentaris, Eloy i Manel. Ja aniré veient què faig i què decideixo. De moment, s'imposa el descans i una certa desconnexió.
Una abraçada a tots!