Harlem Nocturne

dimecres, 10 de febrer de 2016

Maria Antònia Oliver, 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes



Hi ha temporades de notícies que ens fan feliços. És cíclic, suposo, però és així. Aquesta n'és una. Si fa pocs dies anunciava, amb enorme il·lusió, la concessió a Núria Cadenes del darrer Premi Crims de Tinta de novel·la negra en català, avui he d'escriure ben fort, de tan merescut que em sembla, que l'escriptora manacorina Maria Antònia Oliver ha estat distingida amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És la quarta dona que rep el guardó i la primera mallorquina. Encara en són poques, però anem fent camí.

Maria Antònia Oliver ha viscut tota una vida dedicada a escriure. Tal com apunta Sebastià Bennasar en aquest article que us enllaço, Maria Antònia Oliver és, per si sola, tota una literatura. L'article de Bennasar fa una bona semblança de la seva figura, encara que sigui breu. 

Nosaltres, en aquest espai negrot, destacarem evidentment el vessant policíac d'Oliver, que es concreta en tres novel·les i en un fet singular. Parlo, evidentment, de la creació de la primera dona detectiva privada (i molt feminista) de la novel·la negra catalana, la ja mítica Lònia Guiu.    
 
 
Les tres novel·les són Estudi en lila, de 1985; Antípodes, de l'any 1988, i El sol que fa l’ànec, de 1994, totes elles publicades a La Magrana. A hores d'ara ja són títols clàssics, que recomano vivament. A més, Lònia Guiu també ha protagonitzat alguns relats breus, un dels quals, traduït al castellà, forma part de l'antologia publicada per l'Editorial Alrevés, Fundido en negro, l'any 2014.
 
 


També la vida, de tant en tant, ens atorga el valuós afegit de les casualitats. Amb motiu del Festival Tiana Negra fèiem aquest any un fantàstic homenatge al Col·lectiu Ofèlia Dracs, i no sembla que pugui resultar més oportú. Com sabeu, Oliver n'era un dels membres més destacats juntament amb el seu marit, desaparegut per desgràcia de manera prematura, l'enyorat Jaume Fuster.     

Em permetreu, en nom de la felicitat que sento, una mica de xovinisme d'estar per casa. Però les dones que matem (i les que no) sortim bastant a la palestra,  darrerament. Només cal que tireu enrere en aquest blog i llegiu les ressenyes i les notícies. A mi em sembla, què voleu que us digui, que ja tocava.

Enhorabona a la gran autora, de tot cor. Per molts anys.   



7 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Enhorabona a Maria-Antònia Oliver, un premi ben merescut. És, per a mi, una de les millors escriptores catalanes, traduïda a molts idiomes. Sempre m’ha agradat. He llegit força d’ella. Recordo el primer que vaig llegir : “Cròniques d’un mig estiu” i “Tallats de lluna” una magnifica novel•la que em va impressionar i agradar molt, entre d’altres.

Anna Maria Villalonga ha dit...

jo també estic molt contenta, Jordi, ja ho dic. Penso com tu.

Àngels Freixa ha dit...

Jo no he llegit res de Maria Antònia Oliver. Avui he vist que La Magrana reeditava el seu "Estudi en lila" i he pensat que me'l compraria. Després de llegir el teu post i el de Bennasar he trobat imperdonable no conèixer-la.
També em va fer il·lusió el premi i reconeixement a la Núria Cadenes.

Anna Maria Villalonga ha dit...

No es pot conéixer tot, estimada. Però encara hi ets a temps.

Carme Luis Tatjé ha dit...

Moltes Felicitats a Maria Antònia Oliver, gran autora i merescut premi.
Estudi en Lila, me l'apunto. Amb fa molta il.lusio tenir-lo
Gràcies Anna, per la teva aportació.

UNa abraçade negrota.

Teresa Ugas ha dit...

Enhorabona per aquest merescut premi! Queda apuntada! Gràcies!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

En una època de la meva vida vaig llegir tot, em sembla que tot, el que havia publicat la Maria Antònia Oliver, incloses les noveŀles amb la Lònia Guiu, és clar, però m'agradaven més d'altres llibres d'ella. I els relats! En té de boníssims.
La meva enhorabona pel premi!