Harlem Nocturne

dijous, 29 de gener de 2015

La sang és més dolça que la mel, de Josep Torrent






La sang és més dolça que la mel, de l’autor empordanès Josep Torrent, va rebre el Primer Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana l’any 2014. Publicada per Crims.cat, de l’Editorial Alrevés, es tracta d’una novel·la propera, ben estructurada i molt agradable de llegir.
El llibre posseeix una trama interessant, al voltant d’un robatori al Museu Dalí de Figueres, un robatori que ja comença esguerrat i amb un mort. Pertanyent a la més canònica narrativa procedural (és a dir, una ficció de policies on assistim fil per randa a la investigació del cas), està construïda a partir de la superioritat informativa del receptor. Això vol dir que el lector té molta més coneixença del cas que no pas els personatges. Tanmateix, l’autor no ens ho explica tot. Es reserva alguna sorpresa final que, no per intuïda, perd intensitat.
 
 
 
La sang és més dolça que la mel unifica la investigació policial amb l’apropament als personatges, alguns dels quals resulten entranyables i molt reals, especialment si hom coneix les terres de l’Empordà. Hi ha una voluntat de reflectir la parla del nord de la comarca, aquella que, per desgràcia, empren ja tan poques persones a la zona de Cadaqués i rodalies. També hi trobem referències erudites, especialment relacionades amb Dalí, Gala i la producció del gran pintor.
M’ha agradat molt una segona aparició culta, que sura per damunt de la novel·la amb unes connotacions que no explicaré per no fer cap spoiler. Em refereixo a l'al·lusió al poc conegut (no sé si dir gairebé oblidat) escriptor argentí Macedonio Fernández, que segurament Josep Torrent vol aprofitar per  homenatjar, recordar i reivindicar.     
 
 
 

Com és prescriptiu, la crítica social i la realitat actual queden paleses a la novel·la. Així, la problemàtica dels immigrants, l’aparició de la violència, a voltes gratuïta o excessiva, i la presència de les màfies organitzades procedents dels països de l’Est d’Europa també es passegen per les seves pàgines.
Amb un empàtic protagonista principal, el caporal Damià Surrell, la seva amiga informàtica, la Wifi, i tot un acompanyament coral del grup policial de Figueres, La sang és més dolça que la mel acaba esdevenint una ficció criminal de proximitat, àgil i amena, que demana a crits una continuació. El final se m’ha precipitat una mica. O sigui que emplacem al seu autor: Josep Torrent, cal resoldre tot allò que encara cueja.  
 
 

5 comentaris:

Tura Nogareda ha dit...

Ja tinc el llibre; gràcies per la ressenya, acurada con sempre.
Gràcies Anna, per tot!
Una abraçada!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Sembla força interessant. Me l'apunto. Gràcies!

Teresa ha dit...

Apuntat queda... M'ha semblat molt interessant...! Gràcies!

Anònim ha dit...

Molt recomenable. M'ha agradat molt. MR

College of Science qassim ha dit...

I'm really enjoying the design and layout of your website.
Qassim & QU