Harlem Nocturne

divendres, 30 de gener de 2015

VI Premi Crims de Tinta: crònica amb nocturnitat




Emili Bayo, guanyador del VI Premi Crims de Tinta


La nit de Barcelona, ahir, va ser molt negra. L’auditori de l’Editorial RBA es va omplir, en un tres i no res, dels sospitosos habituals a la ciutat, altrament dits “negrots”. El motiu: el tret de sortida del festival BCNegra 2015 (la desena edició, poca broma), amb el lliurament del VI Premi Crims de Tinta de novel·la negra en català. 
Qui no estigui acostumat a aquestes reunions criminals, no podrà imaginar-se l’ambient que s’hi respira: distès, amical, càlid i rialler. Els “negrots” (editors, escriptors, estudiosos, blocaires, periodistes, lectors fanàtics, etc.) pertanyem encara a un món petit i amable, format per un munt de bona gent. Segurament, matar en la ficció representa la nostra manera de canalitzar l’agressivitat. La literatura negra com a catarsi alliberadora i purificant, que en diríem. Total: després de posar el negre sobre el blanc (i mai millor dit, això de negre) esdevenim gent pacífica i alegre amb moltes ganes de compartir experiències i de passar-nos-ho bé.
L’inici de la festa va consistir en l’acte d’entrega del premi. El jurat, format per Jordi Canal, bibliotecari de La Bòbila; Paco Camarasa, llibreter; Carles Zanon, escriptor; Cristina Manresa, comissària dels Mossos d’Esquadra i Jordi Rourera, l’editor de La Magrana-RBA, va decidir atorgar el guardó, per unanimitat, a la novel·la Puta pasta, de l’autor lleidatà Emili Bayo. En un parell de mesos podrem llegir-la. Pel que sembla, ens ho passarem molt bé.
Personalment, la meva sensació al voltant del premi és molt positiva. M’ha agradat molt comprovar que s’ha pres una decisió justa i neta. S’havien presentat 40 novel·les, algunes pertanyents a escriptors de més recorregut dins del gènere. Tanmateix, el jurat ha optat per reconèixer la que els ha semblat millor, encara que fos una òpera prima (l’autor ha publicat altres llibres, però no formaven part de la categoria “negrota”) d’algú poc vinculat al món del noir. Considero que la descoberta de nous valors ha de ser una de les finalitats d’un premi com aquest.
Evidentment, no cal repetir la importància que té que el Premi Crims de Tinta, que després de la cinquena edició havia passat per moments dramàtics, hagi pogut recuperar-se. És una boníssima notícia per a la literatura catalana, per a la seva normalització des de tots els àmbits i totes les tipologies. És el que necessitem per  arribar a viure en un país “normal”. Per tant, congratulem-nos-en tots.
I als “negrots”, llarga vida! Ara tenim per endavant deu meravellosos dies en què la nostra ciutat, aquella tan famosa arreu del món per la lluminositat del cel i el blau del mar, es tornarà ben negra.  
Us deixo amb algunes fotos de l'acte.








6 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaig veure el reportatge per TV3.

Gràcies per la crònica i les fotos, son un bon record.

"I per molts anys negrots!"

Una abraçada.

Marta Valls

Tura Nogareda ha dit...

Felicitats Emili Bayo!
Gràcies Anna, quin èxit tot plegat, ets una fantàstica reportera i cronista!
Una abraçada.

Jordi Canals ha dit...

Enhorabona a Emili Bayo, guanyador del VI Premi Crims de Tinta i a totes les persones que formen aquest esplèndid equip que manté en primera línia un estil de fer literatura que interessa a una munió de lectors .

Lluís Bosch ha dit...

No et perds ni una sola missa negra! Me n'alegro de llegir les conclusions que n'has tret són tan positives. M'agrada saber que el premi dóna veu a un autor nou en el gènere (benvingut!)... ara només cal esperar a poder-lo llegir imprès.
(Em sap greu dir que no puc fer extensiva la felicitació a l'organisme públic que patrocina el premi, que deu tenir coses bones però que estan per demostrar... tu ja m'entens).

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Enhorabona a Emili Bayo!!! I la la seva Puta pasta, és clar, hahaha!

Teresa ha dit...

Gràcies per la crònica, Anna, i felicitats per l'Emili Bayo!