Harlem Nocturne

dijous, 22 de gener de 2015

L’amant xinès, de Margarida Aritzeta




 

L’amant xinès, títol número 9 de la jove editorial Llibres del Delicte, representa la tornada al gènere negre d’una de les nostres autores pioneres, Margarida Aritzeta. L’escriptora vallenca havia format part del mític col·lectiu Ofèlia Drachs (amb Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, Joan Rendé, Isidre Grau, etc.) i a principis dels noranta va publicar tres novel·les negres: El correu de Trípoli (1990), Tie Break (1991) i El cau del llop (1992).
Al llarg dels anys següents, la seva trajectòria literària va enfilar altres camins. Ha estat conreadora de gèneres diversos, amb registres variats i rics, que l’han conduït des de la novel·la de reminiscències històriques a la juvenil. Sempre, però, amb un punt de misteri, d’intriga, de referents propis del noir que, com ella indica, mai no ha pogut abandonar totalment a l’hora de posar-se davant de la pàgina en blanc.    
L’any 2013, Aritzeta va formar part del recull ˗també publicat per Llibres del Delicte˗, Elles també maten, antologia de tretze relats negres escrits per dones. La seva contribució, L’assassinat de la venedora de cupons, va representar el naixement d’una nova heroïna del gènere, la inspectora dels Mossos d’Esquadra Mina Fuster (Mina ve de Jaumina, en merescut homenatge a Jaume Fuster). El personatge va agafar força embranzida, de manera que tant l’autora com els lectors ens vam quedar amb ganes de més. I vet aquí com ara ens trobem amb l’afortunada circumstància d’estrenar protagonista i d’estrenar nissaga, ja que L’amant xinès és tan sols el primer capítol d’una nova sèrie que promet molt. Per a mi, aquest és un dels seus encerts: una nova sèrie en català que fidelitzi el lector. A diferència del que passa en altres països, nosaltres no en tenim gaires ara mateix.
Margarida Aritzeta és una autora madura, amb ofici, que es mou en l’entorn del negre com peix dins de l’aigua. Amb L’amant xinès ens atorga un llibre eficient, amè i engrescador que pot fer les delícies del lector més exigent. Hi trobem cadàvers, sang i fetge, embolics, secrets, exotisme, enamoraments. I, sobretot, el conjunt de claus necessàries per enganxar-nos amb una protagonista llaminera: una mossa guapa, llesta i desinhibida, a la trentena, amb un passat complicat i colpidor, una mare que li amarga una mica l’existència i una potent veueta interna que l’ajuda a resoldre els casos. Una professional competent, amb les idees clares, gens reprimida i prou activa sexualment.  
Ambientada en les comarques tarragonines, la novel·la també contribueix a descentralitzar el gènere. Barcelona és un escenari molt utilitzat i em sembla molt oportú que hi hagi moviment “criminal” per tot el territori. D’altra banda, Aritzeta, que  excel·leix en les descripcions i en l’ambientació, no deixa de petja la finalitat que hom atribueix, com a fonamental, al gènere negre. Això és: l’esperit crític i de denúncia, la voluntat de posar damunt la taula els problemes polítics i socials que ens afecten. L’amant xinès recull el temible cas Castor i s’ocupa, jo diria que per primer cop en la narrativa hispànica, de centrar una trama, plena de morts, corrupció, interessos i calés, en el tan esbombat projecte del Barcelona World.      
La novel·la inclou així mateix un bonic exercici retòric, farcit de picades d’ullet musicals, culturals i literàries. Hi trobem un personatge creat com a homenatge al mític Catarella d’Andrea Camilleri que val el seu pes en or.
I fins aquí puc explicar. La resta, ja ho sabeu. L’haureu de llegir vosaltres, negrots.   

L'amant xinès, de Margarida Aritzeta: recomanada al 100%.


Aquesta ressenya també ha aparegut al Portal Núvol

     


 
 
Les fotos pertanyen a la presentació del passat dia 20 de gener a la Llibreria Ona de Barcelona
 
 

17 comentaris:

Montse ha dit...

La rebré molt aviat. Em ve molt de gust. Tret del relat inclòs en el "Elles també maten" no li he llegit res més a la Margarida.

Frisso.

Montse G.

Margarida Aritzeta ha dit...

Moltes gràcies. A mi i tot em vénen ganes de llegir-la! Ets una mestra perfilant les vores de l'obra, entrant fins dins i, això no obstant, no deixant anar gens de llum sobre els racons negres de la trama que són reservats només a les delícies del lector.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Montse, t'agradarà molt. I no t'aturis aquí. Et recomano continuar amb l'obra de la Margarida. De totes totes.

Margarida, estimada, t'hauràs fixat que la lletra de la ressenya és groga, eh? No és gratuït, això.
Sí, intento no fer cap spoiler. Intento que al lector li agafin ganes de llegir les novel·les sense desvelar res de res. A mi em fa molta ràbia que m'expliquin les trames per aquestes ressenyes del Déu!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Volia dir "dels mons de Déu". Aix. Corre més el cervell que els dits.

Jofre Pervez ha dit...

Doncs no pot fallar, aviat a casa i gaudir-la. Moltes gràcies a les dues. Una forta abraçada.

Jordi Canals ha dit...

Margarida Aritzeta és una escriptora que està molt present en la meva biblioteca. Procuraré no perdrem la lectura de "L'amant xinés".
Gràcies Anna a les dues

Anònim ha dit...

M'agradarà llegir-lo... i en Catarella d'en Camilleri m'encanta, ahahaha!!

Em va agradar el seu conte "d'elles també maten".

Tinc ganes de tenir el llibre.

Moltes gràcies Anna Maria i Margarida.


Marta Valls

Nuria Queralto ha dit...

Moltes ganes de llegir-lo. De ben segur que ho farem!

Carme Luis Tatjé ha dit...

Gràcies per la resenya, Anna !!
El vull tenir.
Una abraçade per les dues!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Margarita Aritzeta és una escriptora que, per cap motiu en particular, potser perquè sóc al Canadà, vaig descobrir tard. Vull dir que sabia qui era, però mai no havia llegit res d’ella. Ara estic esdevenint addicta als seus escrits, siguin el que siguin perquè tot el que escriu m’agrada moltíssim! Eventualment penso haver-ho llegit tot, si més no tots els texts de ficció. I, naturalment, no faltarà “L’amant xinès”!
Gràcies per una altra ressenya d’allò més bona!

Teresa ha dit...

Un altre a la llista! Per res no me'l perdria!
Una abraçada!

Anònim ha dit...

No entenc com m'havia passat per alt aquesta ressenya, fins ara.
Precisament està a punt d'arribar-me la novel·la i no cal dir quina pressa em fas venir per llegir-la.
Gràcies Anna.

Àngels

Margarida Aritzeta ha dit...

Estic contenta d'haver-te conegut a través de l'Anna Maria, de compartir gustos, gèneres literaris, llibres. Una abraçada, Shaudin

Margarida Aritzeta ha dit...

Gràcies, Carme, una abraçada

jomateixa ha dit...

Llegit. En breu el comentaré també al bloc.
Un bon tàndem. Una escriptora i una inspectora que enganxen.

Com no he llegit encara l'últim d'en Bennasar, no llegeixo de moment la teva ressenya. Vaig llegir "El país dels crepuscles" i tot i que a estones esgarrifava una mica, ara no puc deixar de llegir aquest. Propera compra ;D

Anna Maria Villalonga ha dit...

Perfecte. Llegiré la teva ressenya a veure si coincidim.

Un petó ben fort

Jordi Valls i Miquel ha dit...

Vaig llegir per primer cop a la Margarida Aritzeta a La maleta sarda que em va agradar molt, ja que sempre m’han interessat temes relacionats amb les illes del Mediterrànies com Sicília i els seus autors (Camilleri), desprès he llegit força llibres d’ella, El pou dels maquis o Bandoler i algun més que ara no recordo, la veritat és que son molt bons, tinc ganes de llegir aquesta de la ressenya que la vaig comprar l’estiu passat.