Vertigen, publicada per Sembra Llibres, és una obra ˗diferent i prou engrescadora˗ escrita a quatre mans
per Esperança Camps i Empar Marco. Ambdues autores són periodistes (a banda del
ja extens currículum de Camps com a escriptora) i, en conseqüència, viuen
intensament tots els afers de l’actualitat (convulsa, embogida i punyent) més
peremptòria. Són perseguidores de la notícia: Empar Marco com a corresponsal de
TV3 al País Valencià (tots la coneixeu de sobres) i Esperança Camps com a
treballadora de Canal 9.
Amb aquestes característiques, i
atès que Camps va ser una afectada directa del tancament de la Televisió
Valenciana ara fa justament un any, no és estrany que hagin tingut la temptació
d’afrontar literàriament el terrible afer. Tal vegada la novel·la ha acomplert més
d’una funció. D’una banda, la d’explicar-nos els fets tal com van succeir, intentant
mostrar-nos-en els motius profunds, els antecedents, la intervenció dels personatges
públics que hi estaven relacionats, etc. És a dir, la funció de reflectir i analitzar
seriosament la notícia i la seqüència dels esdeveniments. D’una altra,
parlar-nos de les conseqüències culturals, polítiques, socials i humanes que la
clausura d’una televisió pública amb tants anys de recorregut significa per a un
territori. Tanmateix, jo encara hi afegiria una tercera utilitat, més personal
i dura: la de servir de catarsi a les autores (i de retruc als lectors
implicats) per superar un trasbals tan enorme, tan increïble, tan difícil de
pair.
El llibre està construït gairebé
com un non-fiction. Hi ha la realitat novel·lada, que representa la part més
substancial del text, emmarcada dins d’una història de ficció. El vessant de la
ficció, amb personatges que viuen una sèrie de tràgics incidents enmig dels
atabalats moments del tancament de Canal 9, tampoc no renuncia a palesar els
greus problemes de la societat valenciana. Així, Camps i Marco no desaprofiten
l’ocasió i teixeixen una trama sobre la creixent presència d’elements nazis i d’extrema
dreta en aquells indrets (i val a dir que en tot Europa) i la intervenció no
sempre ortodoxa de les forces de l’ordre.
La lectura de Vertigen ens impacta per la seva
proximitat espacial i temporal, pel seu absolut realisme i pel seu decebedor balanç
de la societat que ens envolta. La conclusió és que “no hi ha un pam de net”, que
no hi ha esperances de resoldre res. Com apareix a la contraportada del llibre:
A Vertigen, s’hi barregen diverses trames
que ens arrosseguen cap a la caiguda lliure dels seus protagonistes, però també
la d’una societat que s’aboca al caire del precipici.
Doncs això. No es pot dir més
clar. Un text intel·ligent i ben escrit, adequat especialment per als amants
del periodisme d’investigació i per a tothom que tingui interès en la història
estrictament coetània, explicada sense concessions, draps calents ni pèls a la llengua.
Ben recomanable, negrots.
7 comentaris:
Pel que dius sembla que la novel•la té tots els ingredients d’una trama interessant. Gràcies Anna !
Una novel.la ben engrescadora, segur que es de bon llegir. Per tenir en compte. Moltes gràcies.
Marta Valls
Una història ben documentada,una trama lamentablement propera i molt punyent a més d'engrescadora. Massa vigent i massa realista? Simplement el món on vivim.. Com tu dius..no n'hi ha un pam de net. L'he de llegir i aguantar el "vertigen". Gràcies!
Gràcies per l'aportació.
La posaré a la llista, gràcies per
la ressenya i també pel enllaç!
I, siusplau, no llegueixis tan ràpid...no dono abast, jo!
Quin llibre tan interessant!
Segur que el tindré molt en compte!
Gràcies!
La meva enhorabona a Esperança Camps i Empar Marco!
Publica un comentari a l'entrada