Harlem Nocturne

dilluns, 29 de desembre de 2014

A la recerca de l'April, de Benjamin Black






A la recerca de l’April és la tercera entrega de la sèrie protagonitzada pel forense dublinès Quirke, sorgit de la ploma i el talent de l’escriptor irlandès John Banville. Les dues primeres, que em van agradar molt, van ser El secret de Christine Falls i L’altre nom de Laura. Banville,  unànimement considerat com un dels més importants autors actuals en llengua anglesa, utilitza un pseudònim per a les seves novel·les negres: Benjamin Black. En realitat, però, mai no ha amagat la seva identitat. Suposo que és un joc com un altre.
A la recerca de l’April és una novel·la esplèndida, amb el segell insubstituïble de Banville. Un llibre que de negre, stricto sensu, en té poc. Manté una certa forma externa, però en realitat no s’ajusta als cànons convencionals. No hi ha  acció desfermada, no hi ha  investigacions policíaques, no hi ha  truculència addictiva. La desaparició i la subsegüent recerca oficiosa d’una jove metgessa, April, representen simplement un pretext per reflectir l’entorn i furgar en les entranyes de la societat irlandesa de mitjan segle XX (no sé si recordeu que les novel·les estan ambientades en aquest període, els anys cinquanta del segle passat).
A l’autor allò que li importa és parlar de la gent, treballar l’ambient i els personatges. És un mestre consumat a l’hora de crear atmosferes, de manera que des del principi els lectors l’acompanyem fascinats en un recorregut profund pel Dublín de l’època. Gairebé podem sentir el fred, la humitat i la boira en les nostres carns. Gairebé flairem l’olor de la cervesa quan entrem en un pub.

La galeria de personatges (els fixos i els escadussers) són una meravella: descrits amb sinceritat, descarnadament, amb totes les seves  vísceres al descobert, però amb una elegància increïble. El conjunt de les febleses, mentides i vergonyes humanes col·locat damunt la taula d’autòpsies i ben disseccionat. Draps bruts de les famílies, prejudicis, hipocresia, abusos, incestos, vicis. Tot queda recreat en una galeria oberta que no pretén estalviar la lletjor.
Quan hom llegeix la sèrie Quirke no pot esperar la diversió més primària del gènere. Es tracta d’una literatura lenta, pausada, que es desgrana de mica en mica, que ens atrapa amb intel·ligència, amb calma, amb pulcritud. No hi ha herois a la novel·la, mai no n’hi ha en les novel·les de Benjamin Black. Però sí que hi ha una cosa: una profunda mirada al fons de l’abisme, al qual l’escriptor ens aboca per tal d’obligar-nos a contemplar allò que ell ja coneix: la terrible complexitat (i brutor) de la condició humana.
Altament recomanada per als amants de les històries psicològiques, profundes i aspres. No us decebrà.
 
 
 

 

10 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Tindré en compte la teva recomanació. Pel que expliqués la novel•la pinta bé. Bon Any Nou Anna. Una abraçada!

Anònim ha dit...

Això que dius de l'atmosfera, el Dublin de l'època i com cuida els personatges ja ho fan molt atractiu per mi.

Gràcies Anna, una abraçada

Àngels

Anna Maria Villalonga ha dit...

Estic segura que t'agradaria molt, Àngels. Però jo diría que és millor que comencis per la primera, perquè hi ha un fil intern molt important. No és una sèrie convencional, els casos són en part secundaris. Importa molt l'esdevenir de la història dels protagonistes, que va avançant. Les novel·les es poden llegar independentment, però et perds moltes coses.

Anna Maria Villalonga ha dit...

llegar, no, evidentment. Vull dir "llegir".

Anònim ha dit...

Gràcies per la teva recomanació, sempre les tinc en compte.
Moltes gràcies Una abraçada i Molt bon any 2015.

Marta Valls

Montse ha dit...

Ui,ui,ui,ui així que el Tió li ha escursat les cames a la llisteta de la nevera, vas tu i li allargues els braços. Això ja no s' aguanta!!! (Agraïda com sempre)

Jofre Pervez ha dit...

Uhmm,pinta molt bé! Anem allargant la llisteta. Gràcies per les teves recomanacions i feliç Any Nou Anna Maria! De tot cor.

Tura Nogareda ha dit...

Seguiré el teu consell i la poso a la llista!
Gràcies per la ressenya, Anna!

Teresa ha dit...

M'ha seduït la ressenya! A la llista immediatament!

Gràcies!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Ja veig que s'ha de llegir. Apuntada! Gràcies!