Harlem Nocturne

dijous, 4 de desembre de 2014

Vertigen, d'Esperança Camps i Empar Marco





Vertigen, publicada per Sembra Llibres, és una obra ˗diferent i prou engrescadora˗ escrita a quatre mans per Esperança Camps i Empar Marco. Ambdues autores són periodistes (a banda del ja extens currículum de Camps com a escriptora) i, en conseqüència, viuen intensament tots els afers de l’actualitat (convulsa, embogida i punyent) més peremptòria. Són perseguidores de la notícia: Empar Marco com a corresponsal de TV3 al País Valencià (tots la coneixeu de sobres) i Esperança Camps com a treballadora de Canal 9.  
Amb aquestes característiques, i atès que Camps va ser una afectada directa del tancament de la Televisió Valenciana ara fa justament un any, no és estrany que hagin tingut la temptació d’afrontar literàriament el terrible afer. Tal vegada la novel·la ha acomplert més d’una funció. D’una banda, la d’explicar-nos els fets tal com van succeir, intentant mostrar-nos-en els motius profunds, els antecedents, la intervenció dels personatges públics que hi estaven relacionats, etc. És a dir, la funció de reflectir i analitzar seriosament la notícia i la seqüència dels esdeveniments. D’una altra, parlar-nos de les conseqüències culturals, polítiques, socials i humanes que la clausura d’una televisió pública amb tants anys de recorregut significa per a un territori. Tanmateix, jo encara hi afegiria una tercera utilitat, més personal i dura: la de servir de catarsi a les autores (i de retruc als lectors implicats) per superar un trasbals tan enorme, tan increïble, tan difícil de pair.
El llibre està construït gairebé com un non-fiction. Hi ha la realitat novel·lada, que representa la part més substancial del text, emmarcada dins d’una història de ficció. El vessant de la ficció, amb personatges que viuen una sèrie de tràgics incidents enmig dels atabalats moments del tancament de Canal 9, tampoc no renuncia a palesar els greus problemes de la societat valenciana. Així, Camps i Marco no desaprofiten l’ocasió i teixeixen una trama sobre la creixent presència d’elements nazis i d’extrema dreta en aquells indrets (i val a dir que en tot Europa) i la intervenció no sempre ortodoxa de les forces de l’ordre.
La lectura de Vertigen ens impacta per la seva proximitat espacial i temporal, pel seu absolut realisme i pel seu decebedor balanç de la societat que ens envolta. La conclusió és que “no hi ha un pam de net”, que no hi ha esperances de resoldre res. Com apareix a la contraportada del llibre: A Vertigen, s’hi barregen diverses trames que ens arrosseguen cap a la caiguda lliure dels seus protagonistes, però també la d’una societat que s’aboca al caire del precipici.
Doncs això. No es pot dir més clar. Un text intel·ligent i ben escrit, adequat especialment per als amants del periodisme d’investigació i per a tothom que tingui interès en la història estrictament coetània, explicada sense concessions, draps  calents ni pèls a la llengua.     
Ben recomanable, negrots.  
 

7 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Pel que dius sembla que la novel•la té tots els ingredients d’una trama interessant. Gràcies Anna !

Anònim ha dit...

Una novel.la ben engrescadora, segur que es de bon llegir. Per tenir en compte. Moltes gràcies.

Marta Valls

Jofre Pervez ha dit...

Una història ben documentada,una trama lamentablement propera i molt punyent a més d'engrescadora. Massa vigent i massa realista? Simplement el món on vivim.. Com tu dius..no n'hi ha un pam de net. L'he de llegir i aguantar el "vertigen". Gràcies!

Vicenç i Gemma Alemany Colomé ha dit...

Gràcies per l'aportació.

Tura Nogareda ha dit...

La posaré a la llista, gràcies per
la ressenya i també pel enllaç!
I, siusplau, no llegueixis tan ràpid...no dono abast, jo!

Teresa ha dit...

Quin llibre tan interessant!

Segur que el tindré molt en compte!
Gràcies!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

La meva enhorabona a Esperança Camps i Empar Marco!