Tempesta al Bàltic, de Salvador Balcells

Tempesta al Bàltic, de Salvador Balcells, és la quarta aventura del sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Emili Espinosa, després de La taca negra, El vi fa sang i Dur de pair. En aquesta ocasió, el policia valencià (que viu i exerceix a Tarragona) es troba en un lloc ben allunyat del seu ambient habitual: un creuer pel Bàltic on està passant unes idíl·liques vacances amb la seva esposa Cinta.

Les vacances, però, deixen de ser tan idíl·liques quan una passatgera, una noia jove i bonica de costums una mica llicenciosos, apareix morta en circumstàncies clarament sospitoses.

La novel·la és molt lleugera i passadora, agradable de llegir especialment per als amants de la literatura costumista. I és que Balcells, com ha manifestat explícitament en diverses ocasions, es troba molt còmode en aquest registre. La seva obra se situa a mig camí entre el gènere policíac i una narrativa senzilla i planera que posa èmfasi, per damunt de tot, en la vida quotidiana dels personatges.

Pel que fa a aquest aspecte, la trama de Tempesta al Bàltic resulta extremadament realista i recognoscible. Balcells és un bon observador i ens mostra les relacions humans de manera molt versemblant. Els estira-i-arronsa matrimonials, les petites misèries de la gent, el comportament humà en solitari però també dins del grup... Tot plegat és el que sembla interessar més l’autor, que es deté en un gran nombre de detalls gairebé com si la novel·la, més que formar part del gènere criminal, estigués adscrita a la narrativa de viatges. També la vida dins del vaixell i la correlació de forces que s’hi estableix davant del conflicte esdevenen perfectament creïbles.

En contrapartida, el cas policial –malgrat que ben lligat i justificat– no m’ha semblat tan factible. Ignoro si un mosso d’esquadra de vacances podria arribar a intervenir tan directament en una investigació d’assassinat en un creuer estranger i en terres russes. Tanmateix, estem parlant d’una novel·la. De vegades en la ficció passen coses que semblen impossibles. A més, tenim entre les mans un policia, l’Emili Espinosa, que sempre es fica on no el demanen. Un investigador que, en contra del que pugui semblar, és extremadament competent, intuïtiu i tossut. On hi ha un crim, allà que hi és. I el millor de tot: sempre se’n surt, negrots. Ja us ho podeu ben creure.

Si voleu passar una estona distreta, tot passejant calmosament per la geografia del Nord d'Europa, no us ho penseu. Aquesta és la vostra novel·la.

Bon dijous, negrots.