Aire brut, del barceloní Lluís Bosch (1964), és la novena obra
publicada per l’Editorial Alrevés dins la seva col·lecció de novel·la negra en
català Crims.cat. Amb aquest títol, Bosch debuta en el gènere, ja que fins ara les
seves publicacions havien anat per altres camins: dos llibres de relats
juvenils, una obra de teatre i una novel·la no negra guardonada amb el Premi de
Narrativa Ciutat de Lleida (Les petges
invisibles, 2007).
No puc amagar que ressenyar Aire brut em fa una il·lusió molt
especial. M’hi sento agradablement implicada. Sabia des de feia temps que en Lluís
l’estava escrivint (tot i que no me n’havia avançat absolutament res) i després
he anat seguint l’evolució del llibre fins a la seva publicació. Bosch és un seguidor
incondicional d’A l’ombra del crim,
espai que ens ha permès conèixer-nos. Els
qui llegiu el bloc ja sabeu que les seves aportacions i els seus comentaris
sempre són intel·ligents i contribueixen a enriquir el debat. El cas és que,
després d’empassar-me la novel·la amb molt d’interès, puc assegurar-vos que en
Lluís Bosch s’estrena en el gènere per la porta gran, sense manies, tot oferint-nos
una novel·la de qualitat, singular, curiosa i extremadament personal.
Aire brut és molt més que un producte negre a l’ús. El vessant
policíac està amarat d’elements del terror i del fantàstic al més pur estil dels
clàssics del segle xix. No debades
la citació que encapçala la novel·la prové d’un dels relats més coneguts d’Edgar
Allan Poe, La caiguda de la casa Usher:
“Jo llegiré i vostè m’escoltarà; i d’aquesta manera passarem junts la terrible
nit”.
La història està ambientada a
Barcelona poc després del final de la Guerra Civil, durant la primavera de
1941. Una Barcelona miserable, degradada i sotmesa que l’autor descriu a la
perfecció i que acaba esdevenint un personatge més. Un falangista extremeny,
del cos de policia, arriba a la ciutat amb el cap a vessar d’ideals i de projectes.
Comença a treballar, però allò que troba no s’avé massa amb el que havia
esperat...
La conjunció dels diferents
aspectes de la novel·la llisca com un guant. El terror fantasmagòric, la trama
policíaca i la recreació fidel de la crua realitat històrica se superposen i dialoguen
amb eficiència. El text enganxa i resulta gratificant. Gratificant des d’un
claríssim punt de vista: demostra que tenim gent amb talent, autors diferents,
originals, amb estil propi. Demostra que en català podem conrear una narrativa negra
d’alt nivell, innovadora, que fusiona gèneres i obre camins sense cap tipus de
complex.
No vull deixar de remarcar,
perquè per a mi ha estat un indubtable incentiu, l’ambició estilística del
text. Lluís Bosch no es limita a narrar uns fets, sinó que decideix fer-ho amb
un registre elevat, ric i molt estilitzat. Tipa de la poca cura que molta gent
mostra amb la llengua, el vull felicitar calorosament. També destaco l’encert d’una
altra iniciativa. En nom de la versemblança, els falangistes i la policia franquista
s’expressen en castellà. M’hi jugo el que sigui a que no tothom hi estarà d’acord,
però és la solució idònia, la millor, la més valenta i la més apropada al real.
La novel·la guanya moltíssim, perquè esdevé creïble. La mateixa decisió la va
prendre Agustí Vehí a Quan la nit mata el dia i també em va semblar excel·lent. Ja que vivim la circumstància de ser
bilingües, aprofitem-ho.
Gràcies, Lluís, per aquesta
joieta. Ara ja resto a l’espera de la següent. Endavant les atxes, company!
15 comentaris:
En Lluís Bosch, tal com dius a la ressenya, fa uns comentaris boníssims al teu blog, per això vaig comprar el seu llibre; també em va sobtar la frase de E. A. Poe quan el vaig fullejar; tinc ganes de llegir-lo, ho faré quan acabi el teu.
Gàcies Anna, per tot!
Tura
Gràcies a tu. Per tot!!!
Enhorabona a Lluis Bosch i a tu per posar-nos la mel a la boca
Magnífic! Ho celebro molt. Per si passes per aquí: Enhorabona Lluís!
Tot el que comentes de la noveŀla, Potato, me la fa molt atractiva, molt!!! I és cert que això del castellà és el més escaient. Tot i que en principi em molesta trobar castellà en una noveŀla que llegeixo en català, és ben cert que resulta molt més creïble. Així ho vaig pensar en llegir "Quan la nit mata al dia" (un dels comentaris que li feia a l'Agustí en una carta que mai no va arribar a llegir). I el teu comentari sobre la cura que ha tingut en Lluís amb l'estil m'ha fet sentir bé. Jo també estic tipa de trobar-me amb noveŀles catalanes que empren un llenguatge d'anar per casa. Per tant, he de tornar a felicitar en Lluís.
Me la apunto!!!!!!!!!!!!
M'agada que hagis destacat el tema de l'estil Els lectors tenim sort quan trobem que un autor ha treballat el llenguatge, ha repensat com descriure una situació, un ambient. Aire brut té aquest nivell que un lector agraeix. I no li manca intriga, foscor, humor...
Tot i que ja he agraït la ressenya a l'autora, també vull fer-ho públic. M'agrada especialment que destaquis els elements que més esforç m'han dut, especialment l'intent de fusionar el relat negre amb el terror gòtic.
Qualsevol literatura sempre surt d'una literatura anterior, i crec que és just pagar els deutes. En el meu cas, vaig entrar a la literatura a través de Poe, Lovecraft, Machen, i molts altres autors del XIX que van mesclar la intriga amb el terror gòtic, sempre tan potent a l'hora de crear un imaginari que fa de metàfoa dels nostres terrors intemporals.
Crec que en català també hi ha d'haver mostres d'aquest fluxe literari que ens recorda qui som perquè explica d'on venim, i que la fusió de gèneres és una de les vies per a fer-ho.
Súper atractiu em sembla el llibre!!
Aquests autors que anomena el Lluís m'agraden molt!
Felicitats, Lluís! No me'l perdré!!
Gràcies, Anna!!
Felicitats Lluís! Una novel·la veritablement inquietant, treballada. Vaja, que ha estat un gust llegir-la.
Tot i que aquest blog té una autora (que no sóc jo) em permeto agrair sincerament els qui l'han llegida o la llegiran i la feliciten!
Perdoneu tots plegats que no hagi dit res, però vaig de corcoll. No dono més de si amb tantes coses que tinc en marxa.
Celebro, Lluís, que la ressenya et sembli bé.
A mi m'encanta aquest cantó gòtic de la novel·la (qui em coneix ja sap que adoro el terror, la novel·la gòtica clàssica, els relats dels grans autors del gènere, etc.) Hi ha mil articles en aquest bloc sobre aquest tema i aquests autors.
Per tant, per força havia de gaudir d'"Aire brut".
D'altra banda, la resta de vessants de l'obra també són molt remarcables, especialment, com he dit, la qüestió estilística, per a mi vital.
O sigui que la recomano i us dono a tots les gràcies.
Fins aviat!
Bones Anna,
suposo que coneixes el meu repte anual de novel.la negra.
Aquest any he creat un apartat per la novel.la negra i potser estàs interesada en participar (no pels premis que llibres suposo que et sobren) però si per continuar apostant per la novel.la escrita en català i per les ressenyes escrites en català.
També pot ser l'altaveu per altres blogs en català per tal de coneixer l'iniciativa i que puguin gaudir d'ella i fer creixer el fenomen.
Gràcies per la teva atenció.
David
http://crucesdecaminos.blogspot.com.es/2013/12/ii-edicion-del-reto-literario-cruce-de.html
Hola, David
Pensava que en català no podia ser, precisament.
D'acord, i tant. Demà m'hi poso. Moltes gràcies.
És una novetat d'aquest anys en vista que petites editorials tornen a reflotar la novel.la negra en català. A veure si entre tots la fem crèixer.
Salut i gràcies per la confiança.
A veure si troben més blogs que ressenyin novel.la negra en català.
Estic buscant per fer-lis arriba la publi.
David, em sap greu, però he mirat tot el que demanes que s'ha de fer i jo no em puc comprometre. Una cosa seria participar i punt. Una altra haver de seguir tantes normes. Em sap molt greu, però no disposo del temps per fer-ho correctament. Una forta abraçada.
Ok, cap problema. El temps és limitat per tot i cal decidir. Gràcies i ja saps que està obert tot l'any.
Salut
Publica un comentari a l'entrada