Harlem Nocturne

dimarts, 24 de setembre de 2013

Aire brut, de Lluís Bosch





Aire brut, del barceloní Lluís Bosch (1964), és la novena obra publicada per l’Editorial Alrevés dins la seva col·lecció de novel·la negra en català Crims.cat. Amb aquest títol, Bosch debuta en el gènere, ja que fins ara les seves publicacions havien anat per altres camins: dos llibres de relats juvenils, una obra de teatre i una novel·la no negra guardonada amb el Premi de Narrativa Ciutat de Lleida (Les petges invisibles, 2007).
No puc amagar que ressenyar Aire brut em fa una il·lusió molt especial. M’hi sento agradablement implicada. Sabia des de feia temps que en Lluís l’estava escrivint (tot i que no me n’havia avançat absolutament res) i després he anat seguint l’evolució del llibre fins a la seva publicació. Bosch és un seguidor incondicional d’A l’ombra del crim, espai que ens ha permès conèixer-nos.  Els qui llegiu el bloc ja sabeu que les seves aportacions i els seus comentaris sempre són intel·ligents i contribueixen a enriquir el debat. El cas és que, després d’empassar-me la novel·la amb molt d’interès, puc assegurar-vos que en Lluís Bosch s’estrena en el gènere per la porta gran, sense manies, tot oferint-nos una novel·la de qualitat, singular, curiosa i extremadament personal.
Aire brut és molt més que un producte negre a l’ús. El vessant policíac està amarat d’elements del terror i del fantàstic al més pur estil dels clàssics del segle xix. No debades la citació que encapçala la novel·la prové d’un dels relats més coneguts d’Edgar Allan Poe, La caiguda de la casa Usher: “Jo llegiré i vostè m’escoltarà; i d’aquesta manera passarem junts la terrible nit”.
La història està ambientada a Barcelona poc després del final de la Guerra Civil, durant la primavera de 1941. Una Barcelona miserable, degradada i sotmesa que l’autor descriu a la perfecció i que acaba esdevenint un personatge més. Un falangista extremeny, del cos de policia, arriba a la ciutat amb el cap a vessar d’ideals i de projectes. Comença a treballar, però allò que troba no s’avé massa amb el que havia esperat...
La conjunció dels diferents aspectes de la novel·la llisca com un guant. El terror fantasmagòric, la trama policíaca i la recreació fidel de la crua realitat històrica se superposen i dialoguen amb eficiència. El text enganxa i resulta gratificant. Gratificant des d’un claríssim punt de vista: demostra que tenim gent amb talent, autors diferents, originals, amb estil propi. Demostra que en català podem conrear una narrativa negra d’alt nivell, innovadora, que fusiona gèneres i obre camins sense cap tipus de complex.      
No vull deixar de remarcar, perquè per a mi ha estat un indubtable incentiu, l’ambició estilística del text. Lluís Bosch no es limita a narrar uns fets, sinó que decideix fer-ho amb un registre elevat, ric i molt estilitzat. Tipa de la poca cura que molta gent mostra amb la llengua, el vull felicitar calorosament. També destaco l’encert d’una altra iniciativa. En nom de la versemblança, els falangistes i la policia franquista s’expressen en castellà. M’hi jugo el que sigui a que no tothom hi estarà d’acord, però és la solució idònia, la millor, la més valenta i la més apropada al real. La novel·la guanya moltíssim, perquè esdevé creïble. La mateixa decisió la va prendre Agustí Vehí a Quan la nit mata el dia i també em va semblar excel·lent. Ja que vivim la circumstància de ser bilingües, aprofitem-ho.
Gràcies, Lluís, per aquesta joieta. Ara ja resto a l’espera de la següent. Endavant les atxes, company!
   

 
 
 
 
 
 

16 comentaris:

Anònim ha dit...

En Lluís Bosch, tal com dius a la ressenya, fa uns comentaris boníssims al teu blog, per això vaig comprar el seu llibre; també em va sobtar la frase de E. A. Poe quan el vaig fullejar; tinc ganes de llegir-lo, ho faré quan acabi el teu.
Gàcies Anna, per tot!
Tura

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tu. Per tot!!!

Jordi Canals ha dit...

Enhorabona a Lluis Bosch i a tu per posar-nos la mel a la boca

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Magnífic! Ho celebro molt. Per si passes per aquí: Enhorabona Lluís!
Tot el que comentes de la noveŀla, Potato, me la fa molt atractiva, molt!!! I és cert que això del castellà és el més escaient. Tot i que en principi em molesta trobar castellà en una noveŀla que llegeixo en català, és ben cert que resulta molt més creïble. Així ho vaig pensar en llegir "Quan la nit mata al dia" (un dels comentaris que li feia a l'Agustí en una carta que mai no va arribar a llegir). I el teu comentari sobre la cura que ha tingut en Lluís amb l'estil m'ha fet sentir bé. Jo també estic tipa de trobar-me amb noveŀles catalanes que empren un llenguatge d'anar per casa. Per tant, he de tornar a felicitar en Lluís.
Me la apunto!!!!!!!!!!!!

Eulàlia Mesalles ha dit...

M'agada que hagis destacat el tema de l'estil Els lectors tenim sort quan trobem que un autor ha treballat el llenguatge, ha repensat com descriure una situació, un ambient. Aire brut té aquest nivell que un lector agraeix. I no li manca intriga, foscor, humor...

Lluís Bosch ha dit...

Tot i que ja he agraït la ressenya a l'autora, també vull fer-ho públic. M'agrada especialment que destaquis els elements que més esforç m'han dut, especialment l'intent de fusionar el relat negre amb el terror gòtic.
Qualsevol literatura sempre surt d'una literatura anterior, i crec que és just pagar els deutes. En el meu cas, vaig entrar a la literatura a través de Poe, Lovecraft, Machen, i molts altres autors del XIX que van mesclar la intriga amb el terror gòtic, sempre tan potent a l'hora de crear un imaginari que fa de metàfoa dels nostres terrors intemporals.
Crec que en català també hi ha d'haver mostres d'aquest fluxe literari que ens recorda qui som perquè explica d'on venim, i que la fusió de gèneres és una de les vies per a fer-ho.

Teresa ha dit...

Súper atractiu em sembla el llibre!!
Aquests autors que anomena el Lluís m'agraden molt!
Felicitats, Lluís! No me'l perdré!!
Gràcies, Anna!!

BIBLIOTECA LA BÒBILA ha dit...

Felicitats Lluís! Una novel·la veritablement inquietant, treballada. Vaja, que ha estat un gust llegir-la.

Lluís Bosch ha dit...

Tot i que aquest blog té una autora (que no sóc jo) em permeto agrair sincerament els qui l'han llegida o la llegiran i la feliciten!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Perdoneu tots plegats que no hagi dit res, però vaig de corcoll. No dono més de si amb tantes coses que tinc en marxa.
Celebro, Lluís, que la ressenya et sembli bé.
A mi m'encanta aquest cantó gòtic de la novel·la (qui em coneix ja sap que adoro el terror, la novel·la gòtica clàssica, els relats dels grans autors del gènere, etc.) Hi ha mil articles en aquest bloc sobre aquest tema i aquests autors.
Per tant, per força havia de gaudir d'"Aire brut".
D'altra banda, la resta de vessants de l'obra també són molt remarcables, especialment, com he dit, la qüestió estilística, per a mi vital.
O sigui que la recomano i us dono a tots les gràcies.
Fins aviat!

Hojas de Alisio ha dit...

Gràcies per la ressenya. Estic a punt d'encetar-lo !

Mercès i petons ;-)

David Gómez ha dit...

Bones Anna,
suposo que coneixes el meu repte anual de novel.la negra.
Aquest any he creat un apartat per la novel.la negra i potser estàs interesada en participar (no pels premis que llibres suposo que et sobren) però si per continuar apostant per la novel.la escrita en català i per les ressenyes escrites en català.
També pot ser l'altaveu per altres blogs en català per tal de coneixer l'iniciativa i que puguin gaudir d'ella i fer creixer el fenomen.

Gràcies per la teva atenció.
David

http://crucesdecaminos.blogspot.com.es/2013/12/ii-edicion-del-reto-literario-cruce-de.html

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hola, David
Pensava que en català no podia ser, precisament.
D'acord, i tant. Demà m'hi poso. Moltes gràcies.

David Gómez ha dit...

És una novetat d'aquest anys en vista que petites editorials tornen a reflotar la novel.la negra en català. A veure si entre tots la fem crèixer.
Salut i gràcies per la confiança.
A veure si troben més blogs que ressenyin novel.la negra en català.
Estic buscant per fer-lis arriba la publi.

Anna Maria Villalonga ha dit...

David, em sap greu, però he mirat tot el que demanes que s'ha de fer i jo no em puc comprometre. Una cosa seria participar i punt. Una altra haver de seguir tantes normes. Em sap molt greu, però no disposo del temps per fer-ho correctament. Una forta abraçada.

David Gómez ha dit...

Ok, cap problema. El temps és limitat per tot i cal decidir. Gràcies i ja saps que està obert tot l'any.
Salut