Harlem Nocturne

divendres, 6 de setembre de 2013

Aniversari del bloc o... de com en quatre anys un bloc et pot canviar la vida





Avui es compleixen quatre anys del dia que, en una tèbia i relaxada tarda empordanesa, em vaig decidir a crear aquest bloc. Jo ja n’havia obert dos d’anteriors: el de cinema, “El racó de l’Anna”, i un altre de contingut literari, “El fil d’Ariadna”. Amb la feinada que tinc, encetar un tercer bloc semblava una veritable bogeria, però la insistència de dos pesats insignes (la meva amiga Maria Toldrà i el meu marit Manel Mora), em va acabar convencent. Ells deien que, ja que jo era blocaire de mena i que, a més, llegia i coneixia tant el gènere negre, gairebé estava obligada a compartir la informació. Com si això no costés un esforç considerable! Al final, però, en un instant d’arrauxat bon humor, vaig tirar pel dret.
Em vaig plantejar afrontar el contingut del bloc des de posicions que conjuminessin l’anàlisi literària seriosa amb l’humor i la divulgació. Em va semblar que era bonic dirigir-me directament als seguidors, de manera que els  vaig buscar una denominació divertida. Es van convertir en els “negrots”. Negrots aquí, negrots allà. Ara, tot l’àmbit de la negror catalana (i no només catalana) sap perfectament a què ens referim quan pronunciem aquest mot (que a priori no sembla políticament correcte però que, evidentment, no té cap tipus de connotació racista o xenòfoba). “Negrots” és un terme “carinyós” que serveix per designar els frikis bojos pel gènere.    
Tanmateix, he d’admetre que res no m’havia preparat, en aquells moments, per a tot allò que em succeiria després. “A l’ombra del crim” (vaig fer una enquesta a facebook per triar el nom) va anar ràpidament de boca en boca. Aviat va començar a sumar  seguidors, que augmentaven de dia en dia. Vaig topar amb una sèrie de fidels afeccionats que sempre em deixaven comentaris interessants i que esperaven els meus articles, les meves reflexions, les meves ressenyes. Vaig quedar astorada. Tot plegat, no us enganyaré, va resultar per a mi una agradable sorpresa.  
 

 
 

Actualment, després de quatre anys, puc assegurar definitivament que “A l’ombra del crim” m’ha canviat la vida. No intentaré fer veure, amb una falsa modèstia, que no m’hi he deixat la pell. Aconseguir un espai rigorós, seriós i respectat només es pot fer amb molta dedicació, gens de mandra i aplicant el mateix que esperes rebre: rigor, seriositat i respecte. El cas és que, en poc temps, “A l’ombra del crim” ha esdevingut una publicació de referència.
No cal que detalli fil per randa totes les conseqüències de la decisió que avui celebra l’aniversari. Els seguidors ja les coneixeu. Emparada en la meva condició d’estudiosa de la literatura i de professora de la Universitat de Barcelona, m’he pogut dedicar ˗paral·lelament a les meves activitats habituals˗ a la investigació, l’estudi i la divulgació del gènere negre; a la defensa de la narrativa dels autors catalans; a la docència sobre el tema. He fet conferències, he escrit articles en prestigioses revistes acadèmiques (val a dir que obrint un camí inexistent), he assistit a congressos, he impartit cursos, he publicat relats, he fet entrevistes, he anat a trobades de tota mena, he participat en festivals i he presentat un munt de llibres. Els autors m’han fet confiança i m’han obert els braços dins del seu món. I encara, de manera més insòlita, m’han ofert generosament compartir els seus estudis i coneixements les dues persones més enteses en el tema: Àlex Martín Escribà i Sebastià Bennasar (ara ja dos grandíssims amics). Companys de fatigues com som i amb moltes ganes de revalorar el gènere i de normalitzar la situació de la nostra literatura, tots tres acabem de crear l’Associació En Negre, per a la defensa de la novel·la negra en català. En l’aventura, que aviat començarà a mostrar fruits molt interessants, ens acompanyen dues persones magnífiques, de luxe. Els escriptors Lluís Llort i Salvador Balcells.
No us esgotaré amb un article llarg. És una de les gràcies d’editar un bloc que funcioni: no escriure textos excessius. Per tant, el resum: he treballat molt, incansablement. I ho continuo fent. Quan jo començo una cosa, difícilment me’n desdic. I aquesta filosofia, que m’ha acompanyat des de petita, és per a mi molt important. Sempre busco l’excel·lència. Sempre. Sé que no me’n surto, perquè l’excel·lència no existeix. Tanmateix, mentre hom la busca, pot tenir la sort de fer alguna “coseta” digna.  
Tot plegat ha culminat (només és una baula, però, jo continuo treballant en mil projectes) en la publicació de Les veus del crim, llibre a mig camí entre l’assaig i la divulgació que aplega les meves converses en profunditat amb dotze autors de novel·la negra catalana. I és amb la promoció del llibre que afronto aquest quart aniversari. Contenta, enfeinada i il·lusionada, pensant alhora en reptes futurs.



El millor d’aquests quatre anys: haver fet un munt d’amics. Escriptors, editors, estudiosos, periodistes, llibreters, bibliotecaris, amants del gènere, alumnes, amics virtuals. La veritat és que em sento honorada, enriquida i molt ben tractada. I ja em perdonareu que no digui noms. No voldria oblidar ningú.
Mil gràcies a tothom. Amb el cor a la mà. I no ens enganyem, les coses només canvien si treballem per aconseguir-ho. Ah, i no oblidem una cosa, els negrots som i serem collonuts!

26 comentaris:

Marc Moreno ha dit...

Mil gràcies a tu per compartir la teva passió amb tots nosaltres, per la teva energia i la vitalitat que s'encomana. I per ser una tia genial!!!

Petons!

Marc

Anna Maria Villalonga ha dit...

ai, ara em cau la llagrimeta!!!
Gràcies a tu, per tot.

Ester Camps ha dit...

Bon dia bonica.
No tinc paraules per expressar tot el que sento al acabar de llegir el teu article. Jo nomes et puc dic gràcies, GRÀCIES per fer-m'he coneixer un genere per a mi desconegut fins ara, darrera teu he comprat (i ho seguire fent)molts llibres. No et coneget personalment, (espero fer-ho algun dia) pero et puc dir que t'aprecio molt, que ets una DONA genial, d'una vitalitat encomanadissa, d'un taranna proper i amb un cor inmens. amb una paraula, digne d'estimar. Feliç aniversari.

Jordi Canals ha dit...

Enhorabona i un desig de bona i plena continuïtat.
Una abraçada!

Jordi Benavente ha dit...

Tot un exemple a seguir, sens dubte, mestra. Per molts anys de negror, Anna! Salut i llibres i ressenyes ;)

Quadern de mots ha dit...

Moltes felicitats!!!

Les coses fetes amb passió sempre deixen empremta i, sens dubte, les teves apassionades ressenyes sempre inviten a la lectura. Crec que vaig descobrir el blog amb la ressenya de “Natura quasi morta” (abril 2011) i sóc de les que et segueixo sense comentar.

Una abraçada.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tothom. Ho veieu com sou collonuts?

Anònim ha dit...

Estic molt contenta per 4 anys d'èxits. Que en siguin molts més. Una abraçada molt forta!!


MARTA VALLS

Maurici ha dit...

Moltes felicitats!

Et puc ben assegurar que, com a mínim a nivell individual, el teu bloc és una referència!

Au, salut!

Patricia ha dit...

Felicitats, Anna!

Teresa ha dit...

Per molts anys, Anna!!
Es pot dir que el teu bloc també m'ha canviat la vida a mi!
Espero les teves ressenyes per llegir els llibres, i llegeixo molt més que abans.
Saps encomanar-nos l'entusiasme i el delit pel gènere, i gràcies a això hem conegut gent fantàstica.
Gràcies per tot. Em sento privilegiada d'estar plenament immersa en la teva "negror"!

Elies ha dit...

Felicitats!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Vaig donant les gràcies. Gràcies a tots, negrots.

Anònim ha dit...

A mi sempre m'ha fascinat el negre, però conèixer-te m'ha ampliat els horitzons de manera impensada.
Moltes felicitats per la feina tan ben feta!
Angels Freixa

JdM ha dit...

Felicitats i que l'ombra s'allargui fins als confins més negrots

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Fins i tot quan parles del bloc aconsegueixes un article magnífic. Resulta impossible no gaudir de l'escrit, no encomanar-se de la teva alegria, no sentir-se contenta. Aquest bloc t'ha canviat la vida, i a mi també. Només feia uns mesos que el tenies quan el vaig descobrir. I et vaig descobrir. La meva Potatito! No em puc ni imaginar no haver-te conegut; a la meva vida li mancaria una part molt bonica. Per tant celebro aquests quatre anys del bloc amb moltíssima alegria. I no ens oblidem de "Les veus del crim" que sense aquest bloc segurament no existiria i que frisso, frisso, frisso per llegir!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Àngels. Fa poc que ens coneixem, però t'has tornat una negrota perillosa!!!!!

Gràcies, Jordi. No cal que et digui res. Ets el meu ídol.

I gràcies, estimada Potatito. Jo tampoc no m'imagino ja la vida sense tu. Com es pot arribar a estimar tant algú en la distància, a sentir-t'hi tan identificat i tenir-hi tanta confiança? El cert és que jo no m'ho hauria imaginat mai. Però ha passat. I és magnífic!

Hojas de Alisio ha dit...

Moltes felicitats i mercès pel teu treball.

El teu bloc és una referència per a mi i malgrat que no comento gaire, et sóc molt fidel ;-)

Petons i endavant !!!

Anònim ha dit...

Moltes felicitats Anna! Què et puc dir que no t'hagin dit?
Gràcies per tot!
Una abraçada ben forta!
Tura

interrobang ha dit...

Suposo que quan posàves la primera pedra d'aquesta caseta poc t'imaginaves pas que acabaria esdevenint un edifici gran i ple d'espais per on passejàriem tants i tants afeccionats a la negra i que en un magnific paper d'amfitriona aniries compartin moments transcendentals per la nostra novel·la, la nostra llengua i la nostra...
Una abraçada

Anònim ha dit...

Per Molts anys !!!
Estic tan contenta, sempre he dit que ets la mestre que hauria volgut tenir, en aquells anys negres de veritat. I que emocionada que estic amb el teu llibre.
Endavant amb aquest fabulos bloc, que per negre que sigui, sera inmortal.
Infinitat de petons

Carme Luis

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, gràcies, gràcies. M'alegra molt quan alguns negrots em dieu que el bloc també us ha canviat la vida a vosaltres. Quina passada!

Anònim ha dit...

Per molts anys!!
Molts negrots i negrotes A l´ombra del crim...
La casualitat ha fet que avui comenci a llegir TORN DE NIT de l´Agustí Vehí.
Gràcies per fer de guia en aquestes aventures tan negrotes, entre crims, lladres i serenos.

Imma C.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Oh, Imma. T'ho passaràs molt bé amb "Torn de nit". I, per cert, no et perdis un personatge que trobaràs a la pàg. 107!
Gràcies.

mariatoldra ha dit...

Glups! Buscava el Mamperel i veig això! No tinc perdó de Déu: PER MOLTS ANYS, ANNA!

Anònim ha dit...

Anna Maria, moltes gràcies a tu!!
A molts el teu blog ens ajuda a aprendre, deconnectar i... agafar idees ;)
No paris!!!
Ashfield