Harlem Nocturne

dilluns, 11 de febrer de 2013

BCNegra 2013: Noves realitats, velles tradicions... Parlem de silencis



Una nova taula rodona de la BCNegra, encapçalada per un títol tan estrany com suggeridor: “Noves realitats, velles tradicions... Parlem de silencis”. El lligam temàtic pretenia vincular certes qüestions tàcitament i tradicionalment silenciades en el món real, amb la seva plasmació literària. Com veieu, la imaginació dels organitzadors de la BCNegra no té aturador. Amb tot, el nom de la taula resulta irrellevant. L’única cosa que de veritat interessa és trobar una excusa per parlar de literatura. I així va succeir, novament en el marc incomparable de La Capella.  

Moderats per Toni Puntí, a la tertúlia s’hi aplegaren Andreu Martín, autor de tots conegut i que no necessita cap presentació; Dolores Redondo, escriptora donostiarra que està triomfant espectacularment amb la seva primera novel·la, El guardián invisible; i Cristina Manresa, comissària dels Mossos d’Esquadra, membre del club de lectura de novel·la negra d’aquest cos policial i molt afeccionada al gènere.



Toni Puntí s’estrenà amb una pregunta:
-        Silencis, per què silencis?
a la qual va respondre ràpidament Andreu Martín. La literatura sempre, absolutament sempre, explica els silencis. Tanmateix, la realitat sovint és inversemblant. Per això l’escriptor ha de treballar amb molta cura, ha de resultar convincent, ha de saber crear una ficció creïble, per més que el real no ho sigui tant. Aquest tema és un dels favorits de l’Andreu. L’escriptura, tot allunyant-se del mutisme, ha de ser capaç de recollir qualsevol tema, però ho ha de fer des de la coherència i la versemblança. En la seva darrera novel·la, Societat negra (guanyadora del V Premi Crims de Tinta), Andreu Martín ens parla de les màfies xineses. Amb humor, va explicar que la màfia xinesa és una màfia silenciada, que sembla inexistent. Si tenim màfies russes, colombianes, romaneses i de tot arreu, si tenim el país ple de xinesos amb un munt de negocis, com és que no en sabem res de les seves màfies, conegudes com les Tríades?
El col·lectiu xinès és molt discret, però “haberlas, hailas”. Així ho confirmà Cristina Manresa, la comissària dels Mossos, que reconegué que, en els darrers temps, s’han engegat diverses operacions contra aquestes organitzacions al llarg del territori de l’Estat (joc, tràfic d’éssers humans, blanqueig de diners, esclavatge en petits tallers de confecció, prostitució). Amb tot, és difícil seguir-los la pista. Andreu Martín va indicar que la seva novel·la és pura ficció, però que parteix d’aquesta idea, de la poca visibilitat policial i periodística de les Tríades, per construir una història que podria ser perfectament real.


Per la seva banda, Dolores Redondo també ens parlà de la seva novel·la, primera entrega d’una trilogia que encara està escrivint. Ambientada enmig dels misteriosos boscos de la zona navarresa de la Vall de Baztán, està protagonitzada per una inspectora d’homicidis de la Policia Foral de Navarra (per cert, al cos policial autonòmic de Navarra, en la vida real, no existeix cap dona que ostenti aquest càrrec). La ficció de Redondo, que reprodueix les llegendes del territori de manera molt documentada, està inspirada en l’atmosfera d’un lloc de natura impactant i feréstega que, segons va manifestar amb contundència, atrapa irremeiablement el visitant. La seva també és una novel·la que explica els silencis. Forces ancestrals i tel·lúriques basteixen una trama on les dones hi tenen un paper molt rellevant (no debades les societats basca i navarresa són eminentment matriarcals).
El bosc marca la vida dels personatges. Els mediatitza en les seves actuacions i actituds. La història passada, les creences anteriors al Cristianisme que encara perduren, les bruixes, la Inquisició... Tot un conjunt de factors que em van semblar molt interessants. La vida actual que no ha pogut desempallegar-se d’un arrelat arcaisme.
Redondo està exultant. Va manifestar que sentia una mena de vertigen incontrolable per l’èxit inesperat de la seva novel·la, els drets cinematogràfics de la qual ja estan venuts. Andreu Martín, que l’ha llegit, va corroborar la seva vàlua: digué que li semblà una òpera prima molt bona i ben documentada, que s’acosta amb respecte al gènere i que no cau en els estereotips. No cal que us digui, negrots, que ja la tinc a casa. Si la cosa va de bruixes i estranys monstres boscans, no m’hi podia resistir.
La taula rodona fou molt agradable i distesa, amb una comissària dels mossos que va demostrar ser una gran lectora i tenir molt bon humor. Enfront del matriarcat de les terres de Baztán, va sorgir el sexisme i el paternalisme que pateixen les dones que ostenten certs càrrecs, com ella mateixa. En fi, ja veieu que toquem tots els temes. La BCNegra dóna per molt, negrots.
Per tant, demà més. Que tingueu un bon vespre.  

5 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

De bon grat havia de ser un debat interessant en presencia dels representants de la novel•la i la realitat.

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Molt interessant.

Teresa ha dit...

Segur que va ser una estona molt entretinguda! Felicitats a tots!!

Gràcies!!

Anònim ha dit...

Quins articles tan ben escrits Anna! Es veu que t'apassiona tot el que escrius, si no fos així, impossible fer-ho tan bé!
Gràcies per tot!
Tura

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Molt interessant (ja sé que repeteixo això en molts comentaris, però és perquè realment trobo els teus articles molt interessants).
M’atrau la noveŀla de Dolores Redondo. Me l’apunto i espero la teva ressenya quan l’hagis llegit.