Harlem Nocturne

divendres, 15 de febrer de 2013

BCNegra 2013: Assassinat o mort natural: l’inquietant futur de les llibreries




Rere un títol tan inequívocament criminal, una de les taules rodones de la BCNegra s’ocupà d’una preocupació molt actual: la situació i el futur de les llibreries. Com a lletraferits, és evident que el tema ens arriba ben endins. Assistir al tancament d’un bon nombre de llibreries històriques, gairebé com si es tractés del compliment d’una sentència inexorable, esdevé un tràngol de mal empassar. Ona, Proa, Espai Mallorca, Áncora y Delfín, Catalònia, Robafaves... Aquests noms només representen uns pocs exemples dels molts establiments que darrerament han hagut de baixar la persiana al llarg de la nostra geografia.    
Els participants de la taula, moderats per Antonio G. Iturbe, eren, per descomptat, tres coneguts llibreters: Octavi Serret (de la Llibreria Serret de Vallderoures, al Matarranya), Josep Cots (de la Llibreria Documenta, de Barcelona) i Miquel Colomer, de la recent tancada Catalònia.
Hom va començar parlant des d’una posició autocrítica: Comprem prou llibres, els catalans? On els comprem? Què està passant? Què hem fet malament tots plegats?
Miquel Colomer, referint-se òbviament a Catalònia, va manifestar que la seva era una llibreria que es trobava en una posició intermèdia: massa gran per funcionar com un negoci petit (no podia tirar endavant amb poques persones i poca infraestructura) i massa petita per fer front als períodes de caiguda de les vendes o per aconseguir el poder negociador amb els proveïdors de les grans cadenes. També remarcà que els canvis del món actual han modificat totalment els hàbits adquisitius. Ara ningú no busca un llibre de cuina o d’enginyeria. Tot això es troba a Internet. Per tant, només es venen els llibres estrictament “literaris”. La resta, pràcticament ha desaparegut.     
Josep Cots em va semblar un romàntic. Tot i llegir en veu alta un text prou crític carregat d’una ben dosificada intenció satírica–, crec que encara confia que la situació es pot reconduir. Ell mateix es va autotitllar de llibreter original i exòtic, perquè està interessat en els llibres, i va descriure el moment que vivim com una comèdia macabra. Va vincular la desaparició lenta de les llibreries independents, petites i mitjanes, a la desaparició del petit comerç en general. La revolució digital i l’omnipresència de les grans cadenes són alguns dels factors relacionats amb el problema. Ara bé: Cots, amb el seu corbatí entre esnob i anacrònic, es va mantenir ferm. Ell no vol diversificar el negoci (algú ho va suggerir com a solució). Ell és un llibreter que vol una llibreria de tota la vida, on la gent pugui tocar i remenar. Una mena d’espècie en extinció que enarbora una paraula sublim com a guia de la seva tasca: Amor. Amor pels llibres.
Serret em va semblar el més pragmàtic. Molt actiu a les xarxes, amb un bloc adreçat als clients, organitza una munió d’actes (presentacions, lectures, tallers). La seva llibreria s’ha fet un nom malgrat trobar-se en un indret tan allunyat dels centres de negocis i de les grans ciutats. Octavi Serret la va fundar quan tenia setze anys, la literatura és la seva passió i creu que els llibreters encara fan falta per recomanar llibres. Em va semblar treballador i positiu, un lluitador per la venda d’obres en català allà en la seva contrada aragonesa, un home optimista i d’idees clares, que no té por de tirar endavant amb els nous temps. Creu que encara es poden fidelitzar els lectors, que acaben tornant. I també creu que la bona literatura es vendrà sempre.
La xerrada va continuar, amb una certa discrepància. Colomer s’expressa des de la decepció i el dolor. Encara és molt recent el tancament de Catalònia. Tanmateix, també fa autocrítica. Penso que la seva autocrítica convindria que fos l’autocrítica de tots els implicats, inclosos els consumidors últims, evidentment. És molt difícil lluitar contra els canvis que ens envolten i, ja que som lectors, hauríem de mantenir obert el canal amb el llibreter de tota la vida, aquella figura per a mi admirable que a hores d’ara s’està extingint.
No cal que digui que no vam arribar a cap conclusió. Tots tenim clars els diversos fronts oberts, els diversos factors que perjudiquen el negoci de les llibreries. Estem vivint moments incerts, molt problemàtics econòmicament, però també des del vessant cultural. Sincerament, no sé si l’Amor aquest que esmentava Josep Cots ens podrà salvar.    
 
 

7 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Tot i no haver arribat a cap conclusió, penso que hi han coses que es poden fer i en aquest sentit l’actitud de l’Octavi Serret em sembla la més assenyada per a fer front a la dramàtica situació actual de les llibreries.

Teresa ha dit...

A mi també em sembla que les llibreries s'han de reinventar... em sap molt de greu cada vegada que tinc notícia que una tanca!!

Anònim ha dit...

Tot plegat és una llàstima! Fa mal al cor el tancament d'una llibreria!
Tura

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

El que fa Serret em sembla força encertat. Avui en dia si no ets molt actiu a la xarxa, malament. I això aplica a escriptors, llibreries, editorials... Ens agradi o no ens agradi (va a persones) és l’únic camí, em sembla que no n’hi ha cap altre, i tot i això no és cap garantia.
Naturalment el més necessari és que la gent compri llibres, sense això no hi ha res a fer. Com amb moltes altres coses, tot depén de la gent. Així de senzill i així de difícil perquè ja sabem que per tal que la majoria de la gent compri un sol llibre de literatura li has de ballar un tango, pujar a l’Everest i sacsejar-la fins que entengui que ha de comprar llibres, i si es tracta de llibres en català afegeix baixar fins al fons de la Fossa de les Mariannes, el punt més profund del Pacífic, per tal que el possible lector reaccioni.

Tià ha dit...

Molt bona la crònica com sempre. Però jo estic d'acord amb el que va dir en Cots, faltaven les grans cadenes per fer el debat, i al Colomer el varen deixar parlar poc. També és cert que la Catalònia, com moltes llibreries ara, tenia un problema de fons i de personal, hi havia poca ajuda. En Cots, a la Documenta, es desviu pel seu client, l'ajuda, li recomana llibres. La Catalònia, en els darrers temps, era com un super, de qualitat però un súper. I no dinamitzaven gaire les coses. Les llibreries han de ser hiperactives a la xarxa, o tenir un gran nom que fa que tothom hi vagi (per exemple La Central) o tractar molt bé els clients (Documenta). I de l'Octavi, només dir que és un heroi autèntic, però que també és un molt bon comerciant. S'ho ha currat, ha lluïtat i és el model del futur. Les llibreries hauran d'acabar essent centres culturals, amb programacions molt actives i diàries, amb entrada d'altres arts (exposicions, concerts, sessions de jazz) i sobreviuran sobretot per la seva capacitat de servir als clients llibres descatalogats o difícils de trobar en poc temps... crec que va per aquí la cosa.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Tens tota la raó. He de confessar que, encara que sembli impossible, no he comprat mai a Documenta. I a la crònica se m'ha passat de dir que en Cots va reclamar la presència a la taula de les grans cadenes. Per això tampoc no vam arribar a conclusions. Gràcies per intervenir. És el que pretenc amb aquestes cròniques, que no deixen de ser un resum del que va passar, no un article amb la meva opinió, per més que digui coses. Estic d'acord amb tu. Cal reinventar-se.

Gemma ha dit...

Llàstima de tot plegat, però malgrat els fets i que no hi ha una solució màgica, és bo que s'en parli i que hi hagi qui encara hi creu, lluita i mira de tirar endavant tot combinant les noves tecnologies. Esperem que amb el temps les coses millorin i aquella màgia que te tota llibreria, no es perdi mai.