Harlem Nocturne

dilluns, 2 d’abril de 2012

VIII Congrés de Novel·la i Cinema Negre a Salamanca: Crònica V



Divendres 23 va ser el darrer dia de Congrés. Haig de confessar que, després de la copa nocturna del dia anterior, no em vaig veure capaç de llevar-me per assistir a les primeres conferències. I ja em va saber greu, ja, perquè la taula la moderava l’Àlex Martín Escribà (el nostre amfitrió, amable i amatent al màxim). Però em va disculpar l’absència, el pobre.
Total, que em vaig incorporar a les segones sessions, a les 11 del matí, que anaven de cinema. La primera, de Maria Pilar Rodríguez (Universidad de Deusto), versava sobre la pel·lícula d’Urbizu, recent triomfadora dels Goya, “No habrá paz para los malvados: presencias líquidas del mal”. Fou una molt bona intervenció i la ponent va demostrar conèixer molt bé el tema. De mica en mica, va resseguir la cinta i el tractament dels personatges, en especial el del protagonista (una mena d’estrany antiheroi poc convencional, que gairebé toca fons però que no perd la perspectiva del bé i del mal), encarnat per José Coronado. Rodríguez va argumentar perfectament l’enfocament triat per Urbizu i la significació del film.  


Tot seguit, Valeriano Piñeiro Naval (Universidad de Salamanca) va exposar una comunicació confegida conjuntament amb Raquel Crespo Vila, que no va parlar. El tema era curiós:  “Visionado de Mientras duermes desde la óptica del género negro: una aproximación formal e intertextual”. Com que a mi aquesta pel·lícula de Balagueró m’havia agradat molt (la meva crítica aquí), m’interessava la xerrada. Va resultar una mica agafada pels pèls, ja que ni el mateix conferenciant tenia gaire clar si Mientras duermes es pot considerar realment cinema negre, però, tot i això, em va agradar la seva forma d’expressió.
Va cloure la taula Luis Gállego (Asociación Sábados Negros de Madrid), que va parlar d’una de les figures típiques del gènere juntament amb el policia i el detectiu: el periodista. El títol de la intervenció: “El periodista en el cine negro clásico”. Fou una comunicació senzilla i descriptiva, amb l’esment de tot un seguit de títols de cine clàssic on la figura del periodista hi tenia, des de diversos punts de vista, algun tipus de paper rellevant. Gállego va considerar que els periodistes, en general, es veuen embolicats en afers de corrupció i que poden tenir actituds força diferents davant d’aquest tema. Des del periodista que hi col·labora o fins i tot és generador de corrupció, al periodista que la denuncia i es converteix en un agent actiu a favor de la llei. Va destacar, entre d’altres títols, El gran carnaval, de 1951, protagonitzada per Kirk Douglas i dirigida per Billy Wilder, que representà un fort atac contra el periodisme sensacionalista en una època en què encara s’esperava una dimensió ètica i informativa en el desenvolupament d’aquesta activitat.


El plat fort del matí (i la cloenda del Congrés) venia de la mà de la directora de cinema Patricia Ferreria, la responsable de l’adaptació de la novel·la de Lorenzo Silva El alquimista impaciente, a la projecció de la qual havíem assistit la tarda anterior. Se suposava que havia de conferenciar, des de la seva experiència directa com a directora i adaptadora del guió, sobre la relació entre novel·la negra i cinema. Curiosament, la seva intervenció fou inusitadament breu, de manera que van acabar resultant més interessants les preguntes del públic i el debat que es va suscitar.
Vam finalitzar tardet, amb les paraules d’acomiadament dels responsables del Congrés i tothom ben satisfet. Cansats, ja podíem començar a fer balanç: havíem après coses noves, situat alguns autors catalans al mapa del congrés, conegut força gent i gaudit d’una ciutat tan bonica com Salamanca. No estava malament. A més, encara  ens va restar temps per visitar alguna llibreria, sopar la mar de bé i fer una mica més de turisme. Ah, i per agafar un refredat antològic, amb tants canvis de temperatura.  
I no us penseu, negrots, que m’han quedat algunes cosetes anotades al bloc. Però no us torturo més amb les meves cròniques, que Déu n’hi do. Crec que guardaré aquestes cosetes per a millors ocasions, que mai no se sap quan un tema pot rebrotar.  
Espero que tot plegat us hagi interessat. I moltes gràcies, negrots, per la vostra fidelitat. Fins aviat.                 

7 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Molt interessant la crònica, es d’agrair, com sempre, l’àmplia informació que ens has passat de la teva estada a Salamanca.

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

M'han agradat molt els teus comentaris.
EL GRAN CARNAVAL és una gran pel-licula i jo crec que la professió periodística va cada cop a pitjor. Només cal veure com comencen molts programes matinals de les teles privades: tot són crims i notícies desagradables.
Entre això i las pica-beralles del SÁLVAME, cada cop estic d'acord amb el que deia el meu pare, fa més de 40 anys, quan li vaig dir que volia ser periodista:ARRIVARà UN DIA QUE ET SENTIRÀS AVERGONYIDA DE LA TEVA EL-LECCIÓ.

Anònim ha dit...

T'agraeixo la ultima crònica, els comentaris del cinèma molt interesants. Que bé fa el paper de dolent el Luis Tosar.
Suposu, que ha estat molt enriquidor per tú aquet congrès, i de rebot per nosaltres també a traves de les teves magnifiques cròniques.

Gràcies

Carme Luis

Anònim ha dit...

Moltes gràcies per les teves cròniques tan interessants; és un plaer llegir-les i apendre de cadascuna una mica més. Veig que l'estada a Salamanca ha tingut un bon profit...llàstima del refredat! Bé, bona nit Anna i gràcies de nou! Tura.

Pakiba ha dit...

Estupenda crónica de la estada a Salamanca.
Millorat guapa.

Teresa ha dit...

Coincideixo en el fet que és molt interessant aquesta incursió de la negror catalana!!

Mentre llegia les cròniques recordava quen vaig visitar Salamanca. Em va agradar moltíssim la ciutat! Espero poder tornar-hi aviat.

Petonets i gràcies per aquests bons moments!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Una altra crònica exceŀlent: bona informació, serietat, entreteniment i fluïdesa. M’encanten els teus articles!