Harlem Nocturne

dimarts, 24 d’abril de 2012

Crònica / reportatge gràfic d'un altre Sant Jordi



El dia d'ahir fou un Sant Jordi de climatologia estranya. Estones de sol i de calor conviviren amb altres moments de fred i de vent. Per sort, no va arribar a ploure, de manera que la jornada va acabar resultant suficientment agradable. Al matí, em vaig dirigir cap a la Rambla de Catalunya. La gent de l'Editorial Alrevés, els responsables de la col·lecció Crims.cat, estaven situats davant del número 88, a tocar del cinema Alexandra, i tenia ganes de saludar-los i fer-los unes quantes fotos. Pel camí, em vaig trobar dues encantadores alumnes, la Laura i la Ruth, que em van regalar un bonic instant santjordianesc.
Els carrers ja eren plens, però encara s'hi podia mig circular, cosa que, pel que he sentit, a la tarda s'esdevingué gairebé impossible. Els barcelonins, fent honor a la diada, tenien desig de festa, de celebració. Roses, gent mediàtica, cues, signatures, diversitat. En fi, el bon enrenou de sempre.
Enmig del batibull, vaig viure una anècdota divertida. Un pare i una filla (ell sobre els cinquanta, la noia d'uns vint) anaven xerrant, animadament, al meu costat. De sobte, la filla exclama, tot mirant enrere: "Papa, i la iaia? On és la iaia?". I aleshores el pare, amb un profund sospir resignat, mira també enrere, escrutant la gernació humana. Al cap d'un moment, manifesta, convençut: "Res, nena, ja l'hem perdut". Em va fer molta gràcia, perquè, amb el to que utilitzaren, vaig intuir que no era el primer cop.
Mentre vaig ser a la paradeta d'Alrevés, el tendal gairebé surt volant per culpa d'uns quants cops de vent. Sort d'en Gregori Dolz, eficient lluitador antivendaval. Malgrat tot, encara vaig poder fer les fotos i encolomar-li un Torn de nit de l'Agustí Vehí a una senyora que anava despistada.

A la tarda vaig continuar, després d'altres afers (no negrots) que comentaré a l'altre bloc, amb una passejada per les Rambles. Allà, a prop de la Boqueria i de la Virreina, s'havien instal·lat des de bon matí la gent de Negra y Criminal, Paco Camarasa i els seus esbirros. M'hi vaig estar una estoneta, vaig fer  les fotos de rigor i vaig comprar un llibre, recomanació d'alt nivell. Es tracta de la novel·la de l'italià Massimo Carlotto La oscura inmensidad de la muerte. Amb aquest nom, no ens enganyem, negra ho ha de ser. Em va costar triar, no us penseu, perquè ja tinc fent cua a l'habitació de la negror tots els títols del món. 
Finalment, amb la maleïda al·lèrgia als plataners fent de les seves, me'n vaig tornar cap a casa. Em rajava el nas i em ploraven els ulls, com sempre per Sant Jordi. Ja sembla una mena d'hàbit afegit a les pràctiques pròpies de la jornada.
Espero que vosaltres, negrots, us ho passessiu molt bé. I jo ara m'acomiado no sense una recomanació, més que sabuda. Cal comprar llibres (i llegir-los) tot l'any. No només per Sant Jordi.

Fins aviat, negrots.





11 comentaris:

Hele la Sabatera ha dit...

!! Quina meravella de fotos !! m'alegro molt que tingueres un meravellós Sant Jordi.

Anònim ha dit...

Dono fe! Per la tarda no es podia caminar per la Rambla de Catalunya, però això també és un clàssic!

Petita enrabiada de veure com la gent s'aturava i feia un tap increïble només que per mirar el "careto" de l'anomenat Vaquerizo. No hi ha dret que gent d'aquest nivell, només pel fet de sortir a la tele i dir parides i "frikades" agafin protagonisme que hauria de ser pels escriptors de veritat.

Anònim ha dit...

NO VAIG PODER ANAR PEL CENTRE AQUEST ANY, PERÒ PEL MEU BARRI HI HAVIA PROU AMBIENT, I VAIG PODER COMPRAR ALGUN LLIBRE, TAFANEJAR-NE D'ALTRES I FER D'AQUEST SANT JORDI UN DIA MOLT BONIC...
GRÀCIES DE LA CRÒNICA!!!!


MARTA VALLS

Pakiba ha dit...

Jo també dono fe de com estaba la Rambla de Catalunya a la tarda, tantísima gent que no te podias acostar per veure ni als escritors ni els llibres.
Pero ja se sap es Sant Jordi un dia molt maco.

Gemma ha dit...

Les fotos ho diuen tot :D !! A llegir !!!!!!

Anònim ha dit...

A Olot, hi havia un ambient impressionant; jo vaig estar tres hores en una parada de llibres de la faràndula i em vaig fotre de fred, amb el vent que bufava ! Anna, a Olot, també tenim un autor negrot; una amiga va comprar el llibre, ja m'el deixarà. Avui, a El Punt, hi havia un reportatge d'ell. Bé, ja ha passat Sant Jordi, ara només cal llegir !
Tura.

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Fantàstic, el reportatge gràfic... i la crònica. Jo no em vaig moure del barri. Tampoc no sé on ficar tants llibres. Aviat, la Princess i jo haurem de fer un pensament, o no tindrem lloc ni sl llit!
També pateixo d'al-lergia. Un passeig per la Rambla Catalunya representa no poder dormir a la nit; no puc respirar.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Tura, i com es diu aquesst escriptor? No m'estranya que hi hagi un escriptor negre a Olot, amb la de coses "criminals" que passen allà.
Hahahaha.
Un petó a tothom i gràcies per la visita.

Jordi Canal ha dit...

Anna Maria, t'ho passaràs bé amb "La inmensa oscuridad de la muerte" del Carlotto. No és negra, és negríssima.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Que bé, Jordi. Venint de tu, ja no en tinc cap dubte. Gràcies.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Encisadora la teva crònica. Mentre la llegia em semblava que passejava amb tu. L’anècdota del pare i la filla que han perdut la iaia és boníssima!