Andreu Martín ens posa en antecedents, de manera extraordinàriament entenedora, de la situació del mercat editorial. Aquesta és la primera entrega. En vindran més, com en un fulletó per capítols. Em sembla que estarà molt bé que us ho mireu, negrots. Ara que s'acosta Sant Jordi i des del meu activisme, veient com alguns dels nostres millors autors ni tan sols no signaran llibres, però ah, això sí, l'Anita Obregón no hi faltarà, em veig en l'obligació moral de compartir les explicacions d'algú que en sap tant com l'amic Andreu.
Fins aviat.
8 comentaris:
HO EXPLICA D'UNA MANERA MOLT DIDÀCTICA...
I ELS "MENJATELES", SON ELS QUE VENDRÀN MÉS LLIBRES I ELS QUE S'ENDURAN ELS "ÈXITS".
AIXÒ SÍ QUE FA POOOOOR!!!!
MARTA VALLS
L'Andreu ho ha explicat molt bé!
Gràcies per compartir-ho!
Una abraçada!
Em sembla un insult als escriptors i als lletraferits, que la obregón estigui signant llibres i gaudeixi de tan gran promoció del seu llibre, promoció gratuïta de la que no poden gaudir molts escriptors amb gran talent. He dit
Si tan sols fos l'Obregón... Tots aquells que surten a tertúlies diverses, més o menys seriosos, o que ja tenen un lloc als grans diaris, treuen llibres per Sant Jordi. És el que hi ha i no crec que de moment canviï tot i el clam final de Martín vers l'esperança.
Sap, molt greu, que aixó passi, peró relament ès així.Els personatges mediatics, ténen la venda assegurada. Per altre banda, penso que el tipus de gent que comprarà el llibre de la OBREGON, no són lectors, serà gent encuriosida com el que compra,la revista HOLA.Els verdaders escriptors, tènen un altre classe de lectors, per sort.
Carme Luis
Ara ebtebc perquè hi ha tantíssims llibres a les llibreries, alguns, molts, francament infumables, la veritat. Fa uns parell d'anys li vaig preguntar al propietaria de la desapareguda llibreria d'Arenys de Munt(desaparició per juvilació sense relleu), a què es devia tanta edició de llibres, que desapareixien de les pretatgeries de les llibreries en quatre dies, i em va contestar: "la majoria acaben com a pasta de paper". Aaaaaaaaaaaaaara ho entenc: la seva funció és ocupar espai.
El millor del video-master class de l'Andreu: el final" hem de fer alguna cosa...i potser ja l'estem començant a fer". He tingut una idea. Ja te la diré :D
Muy bien explicado, las editoriales siempre son las que ganan y sólo quieren publicar lo que más vende.
Sempre ens queda allò de que va sonar la flauta i el flautí per casualitat, o allò del boca a boca. Un gran mestre el Martin aquest, en sóc un fan.
Publica un comentari a l'entrada