Harlem Nocturne

divendres, 20 d’abril del 2012

Andreu Martín: continua el seu avís intel·ligent

Tal com us vaig avisar, avui arriba un segon lliurament dels missatges d'Andreu Martín. Malauradament, té molta raó. No us ho perdeu, negrots.


8 comentaris:

Anònim ha dit...

no sé que dir.... estem tornan a la bici, al ecològic, al rural.....no sé.... a mi es que no m'agrden les piles.

Mercè Sanchis

Jordi Pijoan-López ha dit...

A banda que el que diu és cert... Huass, huass, huass... m'he partit amb la representació. El nano a la seva esquerra genial!!!
Com a opinió personal, encara veig poc pràctic el llibre digital. Ja veurem amb el temps què passa.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, tot això forma part de la seva idea de digitalitzar la seva obra, de la qual hi ha una part molt important descatalogada i que ja no es troba enlloc.
A mi també m'agraden els llibres de paper. I a l'Andreu, però de vegades és allò de "renovarse o morir".
Jordi, el nen (i l'Andreu) són genials. Li preguntaré qui és. Potser són família, no?

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Al TALK ABOUT d'ahir, a + Bernat, ens van passar un video genial d'un nord-americà, dissenyador de portades de llibres (és el creador de la portada de JURASSIC PARK)que defensa el llibre de paper, sobre els e-books. Parla del cas del John Updike, qui, el primer que feia quan li donàven un exemplar d'una obra seva, acavada de sortir d'impremta era OLORAR-LA, passar els dits entre les seves pàgines; i això durant anys i panys.
Comprenc la possició de l'Andreu. A mi també m'aniria perfecte tenir més espai lliure a casa meva; però, on queda, com deia el conferenciant, el plaer dels textes marcats amb bolígraf per destacar quelcom que ens ha impressionat, en positiu o negatiu?

Anònim ha dit...

Una estàdistica genial.. com ell.
Però jo sempre dic el mateix, el "zam" de passar les fulles, la seva olor... el pés que tenen algúns. però jo contenta i feliç vaig amb el meu llibre a la bossa i si pesa molt el porto a la mà.. no fòs que anés de "gairell".
Però com deia el meu avi..
desprès del nàs de la meva neta.. sortirà el llibre per la cantonada i aixì ha sigut sempre, gran o petit.. es la meva droga llegir!!!
Mercè

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

No m’agraden els llibres electrònics, de fet, tot i que m’hi paso el poc temps lliure que tinc, no m’agrada ni l’internet, li tinc una barreja d’amor i odi (més odi que amor). És la veritat. Així que no m’agraden els llibres-e, però encara m’agrada menys que em puguin descatalogar els llibres. El que fa aquest escriptor és intentar sobreviure, que és el que fem la majoria d’escriptors, i per sobreviure has de ser llest, o se t’elimina com si res. Si per sobreviure calen els llibres-e i tota la pesca, ho trobo molt trist, però no em penso suïcidar. Espero que se m’entengui perquè estic amb una febrada i no sé gaire on sóc.

Unknown ha dit...

Avui he assistit a una conferència on un doctor en Ciències de la Informació ha donat un marge de 10 o 15 anys de vida al diari de paper. No sé què passarà amb els llibre; però està clar que depèn dels lectors...o no??
No tinc llibre-e, penso que encara s'han de perfeccionar i de moment seguiré amb els llibres de tota la vida!
Genials l'Andreu i el nen!!
Una abraçada!!

Anònim ha dit...

Per mi, fabulosa reflecció. El principal, que no ès deixi de llegir mai. Seria un bon téma de devat, ja que les tecnologíes, també ens perjudiquen,no volem centrals nuclears, peró les necessitem, si ho volem tot digitalitzat. Pensem en els arbres que han tallar, pel paper, ancara que sigui reciclat.

Moltes Gràcies al Andreu al nen i a tú

Carme Luis